Web Analytics

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Regió de Normandia - Viquipèdia

Regió de Normandia

De Viquipèdia

Normaundie
Bandera de Normandia Escut de Normandia
Capital Rouen
President
Regions Alta Normandia
Baixa Normandia
Superfície 29.906 km²
Població (2004)
 - Total

 - Posició
 - Densitat


3.200.000
18
107 hab./km²
Localització de Normandia a França.

Normandia (en francès Normandie, en normand Normaundie) és una regió geogràfica del Nord de França. L'Alta Normandia (Haute-Normandie) està composta pels departaments francesos de Sena Marítim i Eure. La Baixa Normandia (Basse-Normandie) està integrada pels d'Orne, Calvados i Manche. L'antic Ducat de Normandia estava situat en el nord de França, i ocupava l'àrea baixa del riu Sena, el Pays de Caux i la regió d'oest a través de Pays d'Auge fins a la Península de Cotentin. Històricament, Normandia va ser una província de França.

Les Illes Anglonormandes, tot i que pertanyen a Anglaterra són cultural i històricament part del Ducat de Normandia.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Normandia és una creació de la història, no té una unitat geogràfica definida. Efectivament, es divideix en dues regions naturals bé diferenciades i d'origen geològic diferent que no es corresponen amb la divisió entre les dues regions normandes de Calvados i Orne que fan de límit transversal de nord a sud. La diversitat geològica dóna com resultat una gran variació en els paisatges. El bocage, petits camps amb altes voltes, paisatge típic de de l'àrea de l'oest, va causar problemes per a les forces invasores en la Batalla de Normandía. Les costes marítimes presenten també aspectes diferenciats: La regió està vorejada pel nord per el Canal de la Mànega. Hi ha penya-segats de granit en l'oest i penya-segats de calcària en l'aquest, que emmarquen grans extensions de platja en el centre de la regió.

Les principals regions naturals són: Pays de Caux, Pays de Bray, Marais Vernier, Vexin normand, Suisse Normande, Roumois, Lieuvin, Li Neubourg, Evreux, Saint-André, Pays d'Ouche, Pays d'Auge, Hiémois, Houlme, Bessin, bocage Virois, Penínusla de Cotentin i Avranchin. Els cursos d'aigua que es troben en Normandía són el Sena i els seus tributaris Epte, Andelle, Eure i Risle així com una sèrie d'afluents menors menjo Bresle, Touques, Dives, Orne, Vire, Sée, Sélune, Couesnon. En la regió hi ha dos parcs naturals: el de Marais du Cotentin i de Bessin i el de Boucles de la Seine normande.

[edita] Demografia

Normandia té 3.200.000 habitants, amb un terme mitjà de densitat poblacional de 107 hab/km², just per sota del terme mitjà nacional de França. Les principals ciutats són Rouen (385.000 habitants, incloent els suburbis), la capital d'Alta Normandia i antigament de tota la província Le Havre (247.000 habitants); Cauen (200.000 habitants), la capital de Baixa Normandia; i Cherbourg (89.000 habitants). Altres ciutats importants són: Alençon, Arromanches-els-Bains, Avranches, Bayeux, Dieppe, Honfleur i Lisieux. Dintre de la Unió Europea, Normandia aquesta per sobre del nivell mig en el que a creixement demogràfic i immigració es refereix.

[edita] Història

Normandia va ser el lloc on van habitar els normands al començament de la Edat Mitjana. Ells van ser els últims a envair amb èxit Anglaterra. Eren una barreja de indígenes gals i víkings invasors sota el lideratge de Rolló (Gange Rolf), qui va assetjar París i li va ser concedida l'àrea de Normandía a canvi de defensar-la contra els atacs pirates, mitjançant el Tractat de Saint-Claire-sud-Epte a l'any 911. El descendent de Rolló, Guillem, duc de Normandía, va envair Anglaterra en 1066 i es va convertir en el Rei Guillem I d'Anglaterra. Normandía es va mantenir associada amb Anglaterra es va mantenir associada amb Anglaterra fins a 1087, entre 1106 i 1144 i entre 1154 i 1204. La Batalla de Bouvines va tenir lloc en 1214. Fou ocupada per forces angleses durant la Guerra dels Cent Anys entre 1346 i 1360 i novament entre 1415 i 1450. Les famílies normandas, com la de Tancred de Hauteville van jugar un important paper en la Croades.

Tant Robert Wace com a Orderic Vitalis són importants escriptors normandos de la història de la província. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Dieppe va ser el lloc on va tenir lloc la batalla de Dieppe en 1942, atac de les forces aliades (principalment canadenques i britàniques) als ocupants alemanys.

La regió va ser més tard, el lloc de la Batalla de Normandia o Operació Overlord que va començar el 6 de juny de 1944, la data del qual és també coneguda com a “el dia D”, el que va obrir un segon front contra l'exèrcit nazi. En 2004 amb motiu de seixantè aniversari del desembarcament, el Canceller d'Alemanya Gerhard Schröder visità la regió marcant una fita en les relacions franco-alemanyes.

També hi ha algunes reivindicacions autonomistes encapçalades pel Moviment Normand.

[edita] Cultura

El normand, una parla regional, és parlat per una minoria de la població, especialment a la península de Cotentin, a l'oest i en el Pays de Caux a l'est.

  • Arquitectura: Les catedrals, abadies (com l'Abadia de Bec) i castells són característics del ex ducat en el sentit que reflecteixen els models de l'arquitectura normanda a Anglaterra. L'arquitectura domèstica en l'Alta Normandia es caracteritza per tenir fustes a la vista que també evoquen l'arquitectura anglesa vernacla, encara que l'encerclament de les granges del Pays de Caux correspon més a una necessitat soci-econòmica i climàtica. Gran quantitat de l'herència arquitectònica urbana va ser destruïda durant la Batalla de Normandía en 1944. La reconstrucció de postguerra, com en le Havre i Saint-Lô pugues dir-se que mostra tant les virtuts com els vicis de les tendències modernistes i brutalistes dels anys 1950 i 1960. L'arquitectura vernacular de baixa Normandía pren la seva forma a partir de el granit, el material de construcció predominant en la zona. Chausey va anar durant molts anys el lloc d'extracció, ja que posseïx pedreres de granit, fins i tot es va extreure d'allí el granit que va ser utilitzat en la construcció de Mont Saint Michel.
  • Literatura: Entre els escriptors en francès relacionats amb Normandia es troben:
    • Pierre Corneille, François de Malherbe, Jules Barbey d'Aurevilly, Marcel Proust, Guy de Maupassant, Gustave Flaubert, Jacques Prévert, André Gide, André Breton, Raymond Queneau, Mathurin Régnier, Philippe Desportes, Casimir Delavigne, Octave Feuillet, Maurice Leblanc, Octave Feuillet, André Maurois, Alexis de Tocqueville, Roland Barthes, Georges de Scudéry i Madeleine de Scudéry.
  • Pintura: A partir de 1860, els pintors “plein-air”, que treballaven fora dels estudis, van ser atrets cap a Normandia per la facilitat que atorgaven les connexions fèrries entre París i aquesta zona. La casa i jardí de Claude Monet a Giverny és un dels atractius turístics, ja que el lloc va servir d'inspiració per a la sèrie de quadres que tenen per tema nifeas i nenúfares. Les marines de Eugène Boudin també es troben inspirades en la regió.

Entre els artistes que van néixer a Normandia es troben: Nicolas Poussin, Jean-François Millet, Marcel Duchamp, Fernand Léger, André Breton, Raoul Dufy, Théodore Géricault, Maurice Boitel i Jean Dubuffet.

  • Música: Els compositors Erik Satie, François-Adrien Boïeldieu i Arthur Honegger van néixer a Normandia.
  • Moda: El dissenyador de moda Christian Dior va néixer a Granville. La model i actriu Laetitia Casta va néixer en Pont-Audemer.
  • Gastronomia: Normandia és famosa per la seva rica campinya, la qual proveeix espais amples per a pasturatge i hortes fruiteres, especialment de pomes. La producció de làctics de la regió és renombrada: els formatges són mundialment coneguts, entre els quals es troben: el Camembert, Livarot i el Pont l'Evêque. El sagí de Normandia és molt benvolguda, igual que la crema, ambdúes molt usades en especialitats gastronòmiques locals. Normandia és el major productor de sidra de la regió. També es produïx sidra de peres, però en quantitats menys importants i hi ha poca producció de vins. La varietat de brandi de poma més conegut és calvados. El costum dit trou normand és una pausa entre el transcurs del menjar durant la qual els comensals prenen calvados, i és encara practicada en moltes llars i restaurants. El Pommeau és un aperitiu produït mitjançant la barreja de suc de poma sense fermentar amb brandi de poma.

Les pomes també són emprades en la cuina: per exemple, moules à la normande són musclos cuinats amb pomes i crema, bourdelots són pomes horneadas en bizcochuelo. Un pastís clàssic de la regió és Flan Normand, una variant del pastís de poma però amb una massa hojaldrada. Normandía és la principal regió de França en el cultiu d'ostres.

[edita] Religió

Les catedrals de Normandia han exercit gran influència en qüestions de fe i política a través dels segles. Mont Saint Michel és un històric centre de peregrinació. A través dels segles, en Normandia s'han reverenciat a molts sants, entre els quals s'inclouen:

  • Teresa de Lisieux el culte del qual en Lisieux és el centre de la devoció religiosa
  • Joana d'Arc qui va ser martirizada a Rouen, i és especialment recordada és aquesta ciutat.
  • Saint Marcouf i Saint Lô són sants importants en Baixa Normandia
  • Thomas Becket, un anglo-normand els pares del qual eren de Rouen.

Normandía no té un sant patró generalment acceptat, encara que aquest títol ha estat atribuït a San Miquel Arcángel i a Sant Ouen.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Normandia

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu