Romaní (llengua)
De Viquipèdia
Aquest article tracta sobre una llengua indoirània. Per a d'altres significats, vegeu romaní.
|
Romanes |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Els parlants del romaní estan extesos per tot el món. |
| Regió: | |
| Parlants: | 1,5 mil·lions |
| Rànquing: | no estan en el top 100 |
| Classificació genètica: | Indoeuropeu Indoiranià Indoària Zona Central Romaní |
|
|
|
| Llengua oficial de: | --- |
| Regulat per: | --- |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | rom |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | RMY |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El romaní pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea. Representa la llengua dels Roma (gitanos), un poble que va sorgir ètnicament a l'Índia. Curiosament, el nom “gitano” deriva de “egiptano”, a causa de l'errònia creença que els primers membres d'aquesta ètnia que van penetrar a Europa a finals de l'Edat Mitjana procedien d'Egipte (la mateixa confusió es va produir en una llengua com l'anglès: gypsy — Egypcian). Ja en època moderna, els estudis lingüístics han demostrat, a través dels seus trets comuns amb el sànscrit i la resta de dialectes indis, que el romaní és una llengua inconfusiblement indoària.
[edita] Èxode romaní
Es pensa que els gitanos van començar les seues migracions cap a l'oest de l'Índia al voltant de l'any 1000. La gran quantitat de préstecs lèxics en la seua llengua (en particular del persa, l'armeni i el grec) proporciona una indicació clara del curs dels seus viatges. Una primera onada va creuar Iran en direcció a Turquia, Rússia meridional i els Balcans, fins a arribar finalment Europa occidental en el segle XV. A aquesta li va seguir una altra que, després de travessar Iran i Síria, es va assentar en la conca del Mediterrani (d'ací procedeixen els gitanos de la Península Ibèrica). Avui en dia, la població gitana es troba repartida per quasi tots els països d'Europa, i també ha arribat EUA El nombre de parlants de romaní es troba aproximadament entre els 5 i els 6 milions. Els grups de població més importants es troben a Bulgària (170.000), República Txeca i Eslovàquia (300.000), Hongria (300.000), Romania (150.000) i Grècia (70.000). No obstant, la falta de suport administratiu en els distints països fa que el romaní estiga sent abandonat progressivament en favor de les respectives llengües locals.
[edita] Dialectes i varietats
La mateixa paraula "romaní" deriva del terme gitano rom, que significa 'home'. Els seus distints dialectes varien considerablement, tenint en compte l'enorme influència de les llengües parlades en aquells països en què es van establir els gitanos. Les principals varietats locals de romaní són set:
- vlach, parlada a Albània, Bòsnia-Hercegovina, Hongria, Moldàvia, Romania, Ucraïna i Sèrbia i Montenegro.
- romaní balcànic (Bulgària, Grècia, Moldàvia, Macedònia, Romania, Turquia, Ucraïna, Sèrbia i Montenegro);
- romaní gal·lès (Gal·les).
- romaní finès (Finlàndia).
- sinte (Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Eslovènia, Suïssa, Sèrbia i Montenegro).
- romaní dels Carpats (República Txeca, Hongria, Polònia, Romania, Eslovàquia, Ucraïna);
- romaní bàltic (Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Rússia, Ucraïna).
La seua literatura ha emprat els alfabets llatí i ciríl·lic, depenent de la filiació lingüística dels territoris a què van emigrar.
A Escandinàvia, Illes Britàniques, Península Ibèrica i Grècia, el romaní pròpiament dit ha desaparegut, encara que els seus recursos lèxics han servit per a crear parles mixtes amb base en les llengües locals. D'esta manera han sorgit variants com el Rotwelsch, l'anglorromaní, l'hispanorromaní (anomenat caló (d'on han passat paraules al castellà col·loquial com: pinrel (peu) o piltra (llit)), que és una mescla de lèxic romaní amb gramàtica castellana) i l'helenorromaní, respectivament. Existeixen també parles secretes dins de grups socials marginats, com polari i shelta a Anglaterra, pispa (kinki) a Espanya i ienitxe a Europa Central.
