Sensors biomètrics
De Viquipèdia
Els Sensors biomètrics són uns sensors destinats a la identificació o verificació de la identitat de forma automàtica d'un individu. Fins a l'actualitat, la identificació de persones es feia mitjançant claus o targetes, o bé per PINs que la persona tenia que poseir o memoritzar. Aquests sensors venen a simplificar aquestes identificacions, ja que, cada persona posseeix unes característiques biològiques, psicològiques i de conducta úniques que poden ser utilitzades com a claus impossibles de piratejar. Aixi la persona no ha de utilitzar objectes que poden ser robats o copiats, ni memoritzar cap codi que facilment pot ser oblidat o també copiat.
El sistema funciona de la següent manera: primer ha d'obtenir una mostra biomètrica de l'individu, per a extreure'n les dades necessàries que després ha de comparar amb les dades que té guardades en memòria. Per aquest proces el sensor necesita tenir una base de dades previa, on te emmagatzemada la informació necessària sobre cada individu per separat. Finalment decideix si la correspondència de la mostra s'escau amb la que té en memoria i indicar així el resultat de la comparació, aquest resultat es positiu si les diferencies entre les dos mostres no sobrepasen el llindar d'acceptació marcat pel programador i en cas contrari el resultat es dona com a negatiu. Algunes de les característiques mes emprades per a la identificació són:
- Les empremtes dactilars : estan formades per una sèrie de crestes i solcs únics en cada individu, que pressionant sobre una superfície capacitiva poden quedar registrades. Aquesta informació es pot identificar seguin dos tipus de patrons diferents, per patrons de crestes i solcs o bé per patrons de detalls basat en la creació d'un mapa on es registren les situacions relatives de certs detalls de l'empremta, com ara illes, bifurcacions, punts...
- El patró de l'iris: l'iris de l’ull té una estructura amb morfologia aleatòria que no té res a veure amb la informació genètica, única en cada persona. A més aquest òrgan te certs avantatges respecte les empremtes, ja que, la imatge de l'iris es pot prendre sense necessitat de contacte físic, conté mes informació en igual superfície i a més a més no canvia durant el període de vida de l'individu. Per analitzar l'estructura de l'iris s'utilitzen una sèrie de algoritmes que detectin el principi i el final d'aquest i eliminar les pestanyes de la imatge. A partí d'aquí es genera un sistema de coordenades on s'ubica la informació.
- El reconeixement de la veu: En aquest sistema s'analitzen els patrons de parla d'un interlocutor. Per tal que aquest sigui reconegut prèviament s'ha de generar un patró de veu de la persona en qüestió, per a digitalitzar-lo i guardar-lo a la base de dades a la que té accés el sistema i que el programa fara servir per fer la comparació. Per a l'adquisició de la veu tan sols fa falta un micròfon direccional.
També podem trobar altres característiques biometriques menys utilitzades en la identificació com són els patrons facials, les mides de les mans, el ADN, etc. Aquestes o be tenen una dificultat técnica elevada, un alt risc d'error o un temps de cálcul molt elevat.
