Tòquio
De Viquipèdia
| Mapa | |
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital | Shinjuku |
| Regió | Kanto |
| Illa | Honshu |
| Governador | Shintaro Ishihara |
| Àrea | 2.187,08 km² (45ª) |
| - % aigua | 1,0% |
| Població (1 d'octubre de 2003) | |
| - Població | 12.527.115 (1ª) |
| - Densitat | 5728 /km² |
| Districtes | 47 |
| Municipis | 62 |
| ISO 3166-2 | JP-13 |
| Lloc web | www.metro.tokyo.jp/ ENGLISH/ |
| Símbols de la prefectura | |
| - Flor | Somei-Yoshino Sakura |
| - Arbre | Ginkgo (Ginkgo biloba) |
| - Ocell | Gavina riallera (Larus ridibundus) |
 Adoptat al juny del 1989, el símbol oficial de Tòquio està format per tres arcs que formen la lletra T de Tòquio en forma d'una fulla de ginko. Simbolitza el futur creixement de Tòquio i la prosperitat, encant i tranquilitat. |
|
Tòquio (東京都 Tōkyō, literalment capital de l'est) és la capital de facto del Japó i està localitzada al centre est de la illa de Honshu, específicament a la regió de Kanto; en conjunt forma una de les 47 prefectures del Japó, encara que la seva denominació oficial és de metròpolis o capital (都 -to). Aquesta metròpolis és el centre de la política, negocis, finances, educació, comunicació i cultura popular de tot el Japó. Posseeix també la major concentració de seus corporatives, institucions financeres, universitats i col·legis, museus, teatres i establiments de compres i d'entreteniment de tot el país.
Se subdivideix en 23 barris (区 -ku), 26 ciutats (市 -shi), 1 districte (郡 -gun), 3 pobles (町 -chō o -machi) i una vila (村 -son o -mura); i 4 subprefectures (支庁 -shichō) subdividies en 2 pobles i 7 viles, que representen a diverses petites illes al sud de Honshu que s'extenen més enllà de 1.800 km de Shinjuku, capital de la prefectura i seu de la governació. El Centre de Tòquio, amb els seus 23 barris, ocupa un terç de la metròpoli, amb una població propera als 8.340.000 habitants; aquesta àrea es el que es coneix internacionalment com la ciutat de Tòquio.
Taula de continguts |
[edita] Història
Encara que des de els temps antic existien petites poblacions i temples als turons propers a la Badia de Tòquio, es considera que la fundació formal de Tòquio fou al 1457 quan el shogun Ōta Dōkan va construir el Castell Edo (江戸城 Edo-jō); Aixa l'àrea que rodejava al castell es va començar a anomenar Edo (江戸, literalment "estuari"). El shogunat Tokugawa que havia pres el castell al 1590 i que tenia el control així absolut del Japó va establir el seu govern a Edo el 1603, fet que va donar inici al Període Edo a la història japonesa. La noblesa juntament amb l'Emperador del Japó van continuar vivint a Kioto, que va continuar sent la capital oficial, encara que solament de manera protocol·lària.
Edo va sofrir innumerables desastres; entre els que es troben centenars d'incendis, destacant el Gran Incendi de Edo (Edo Taika) de 1657, on van morir al voltant d'unes 100 mil persones. La raó dels constants incendis era que totes les cases de Edo eren de machiya o cases urbanes de fusta. Altres desastres que va sofrir Edo van ser l'erupció del Mont Fuji al 1707, el Terratrèmol del Gran Edo al 1855 i altres terratrèmols menors al 1703, 1782 i 1812.
Cap al 1868, amb el ocàs del shogunat a tot el Japó i el principi de la Restauració Meiji, l'Emperador es va mudar al castell Edo, convertin-lo en el Palau Imperial del Japó i va establir allí mateix amb el canvi de nom de Edo a Tòquio, “la capital de l'est”. Però, l'emperador no va formalitzar de manera legal que Tòquio era la nova capital del Japó, per el que es creu popularment que Kioto sigui encara la capital oficial o co capital del país. Al 1871 es van abolir els han o feudes, i formalment es van crear les prefectures, entre elles la Prefectura de Tòquio; i a l'any següent la prefectura es va expandir a l'àrea ocupada pels 23 Barris Especials que actualment posseeix.
A partir de 1872, es va començar a construir la primera línia de ferrocarril i entre 1885 i 1925 es va construir la Línia Yamanote, línia de ferrocarril urbà que és la més important de Tòquio en l'actualitat. Al 1889 es va establir la Ciutat de Tòquio (東京市 Tōkyō-shi) amb 15 barris, després a 1893 els districtes de Tama es van unir a la prefectura. Al 1914 es va inaugurar la Estació de Tòquio i al 1927 es va inaugurar el primer metro subterrani a la Línia Ginza.
El Terratrèmol del Gran Kanto va colpejar Tòquio al 1923, amb un saldo de aproximadament 70.000 persones. Després de la tragèdia es va iniciar un plà de reconstrucció que no va poder ser completat degut al seu alt cost. A pesar d'això, la ciutat va continuar els seu desenvolupament fins al principi de la Segona Guerra Mundial. Al 1936 es va inaugurar l'edifici Kokkai (Dieta del Japó); també en aquell mateix any va ocorre l'Incident del 26 de febrer, on 1.500 oficial de l'exèrcit japonès van ocupar l'edifici Kokkai, el Kantei (Residència del Primer Ministre) i altres llocs de Tòquio en un intent de cop d'Estat, que fou sufocat tres dies després.
Al 1943 la prefectura i la ciutat de Tòquio es van unir per formar la Metròpolis de Tòquio (Tōkyō-to), també coneguda simplement com a Tòquio, que en aquell moment consistia en 35 barris. A partir d'aquella data no existeix al Japó ciutat que s'anomeni Tòquio.
Durant la Segona Guerra Mundial, Tòquio fou intensament bombardejada a partir de 1942 fins al 1945. A causa d'això, al 1945 la població de Tòquio era la meitat que al 1940. Al acabar la guerra, al setembre de 1945, Tòquio fou ocupada militarment i va passar a ser governada per les Forces Aliades. El general Douglas MacArthur va establir els quarters de l'ocupació al que ara és l'edifici DN Tower 21 (anteriorment conegut com a Dai-Ichi Seimei), davant el Palau Imperial. A la segona meitat del segle XX, Estats Units va aprofitar Tòquio com un centre important de logística durant les guerres de Corea i Vietnam. En l'actualitat, encara estan sota control nord-americà la Base Aèria de Yokota i algunes poques instal·lacions militars menors.
Tòquio va experimentar l'anomenat “miracle econòmic” durant les dècades de 1950 i 1960. Al 1947 Tòquio fou reestructurat amb la reducció de 35 a 23 barris; al 1954 es va crear la segona línia de metro amb la Línia Marunouchi i al 1961 amb la Línia Hibiya. Al 1958 es va construir la Torre de Tòquio i al 1964 es va inaugurar la primera línia de Shinkansen (Tokaido Shinkansen), coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964. Aquesta prosperitat va transformar a un país devastat per la guerra en la segona economia del món en menys de 20 anys. Durant aquest període, el govern japonès va donar prioritat a la infrastructura i indústries de manufactura. Com a resultat, el Japó va dominar un ampli rang de indústries com la del acer, l'automotriu, de semiconductors i electrodomèstics.
En els anys següents Tòquio va créixer en extensió; van ser tornades al Japó les illes Ogasawara a 1968 i la Base Aèria de Tachikawa al 1977. Durant la dècada de 1970 va haver-hi una migració important cap a les ciutats, i cap a Tòquio especialment. Al 1978 es va inaugurar el Aeroport Internacional de Narita, que va ajudar molt al Aeroport Internacional de Tòquio, el qual serviria especialment per a vols internacionals, així doncs, l'aeroport de Tòquio solament s'havia d'ocupar de vols nacionals majoritàriament. La gran població de Tòquio (que es va convertir en el lloc més poblat de tot el món des de 1965) va derivar en una bombolla econòmica que es va iniciar al 1986 i va explotar al 1990, causant una recessió durant tota aquella dècada, anomenada també la dècada perduda (失われた10年 ushinawareta jūnen).
A pesar de tot això, Tòquio va continuar creixent: al 1991 es va construir el Tōchōo Edifici de la Governació Metropolitana de Tòquio i al 1993 es va inaugurar el Rainbow Bridge damunt la Badia de Tòquio. Això va conduir a que Tòquio sigui una de les ciutats més dinàmiques del planeta amb una amplia gamma d'activitats socials i econòmiques, en conjunt amb el boom d'inversions a finals de segle XX, probablement el major que s'hagi conegut en la història. Com a resultat, la ciutat conta també amb una major quantitat d'edificis moderns que Londres o Nova York. També a Tòquio s'han executat projectes per a guanyar terres al mar. Encara que aquesta pràctica es realitza des de fa diversos segles, en l'actualitat s'executa a gran escala; entre aquestes àrees sobresurt Odaiba. Altres projectes urbans recents inclouen el Jardí de Ebisu, l'illa Tennozu, el Shiodome, Roppongi Hills i Shinagawa.
El 20 de març de 1995 la ciutat va concentrar l'atenció dels mitjans internacional després de l'atemptat terrorista del culte Aum Shinrikyo al sistema de trens subterranis de Tòquio. En aquest atemptat van morir dotze persones i milers van resultar afectades per el gas nerviós sarín.
[edita] Geografia
[edita] Localització geogràfica i generalitats
Tòquio està dividit en dues àries principals; la continental i la insular. L'àrea continental està localitzada al marge nord-est de la Badia de Tòquio i està enclavada al centre-oest de la illa de Hondo o Honshu, formant part de la regió de Kanto. Les coordenades del centre de Tòquio són 35°41' Nord, 139°46' Est. Limita amb la prefectura de Chiba a l'est, Yamanashi al oest, Kanagawa al sud i Saitama al nord.
L'àrea insular de Tòquio avarca dues cadenes de illes a l'Oceà Pacífic, en direcció sud: les Illes Izu, que recorren de manera paral·lela a la Península de Izu, a la prefectura de Shizuoka, i les Illes Ogasawara que es troben a més de mil quilòmetres de l'àrea continental de Tòquio. La més distant és Minami Torishima que està a 1.850 quilòmetres.
Tòquio inclou llacs, rius, presses, granges i parcs nacionals, en addició a les estructures que han sigut construïdes per l'home. Tòquio és també part del Àrea del Gran Tòquio, que inclou les prefectures de Kanagawa, Saitama i Chiba.
[edita] Regió metropolitana o continental
En l'actualitat Tòquio és un dels centres urbans més importants del planeta. És un dels principals centres financers i la capital política del Japó. La ciutat té un nombre menor de gratacels en comparació amb altres ciutats de la seva magnitud, degut principalment al risc de terratrèmols. Per això la majoria dels seus edificis no tenen més de 10 pisos. Tòquio és també el lloc on hi ha el segon sistema de trens de major complexitat en el món, després de París.
La llei japonesa designa Tòquio com un to (都, freqüentment traduït com a "metrópolis"). La seva estructura administrativa es semblant a la de altres prefectures japoneses. La regió metropolitana de Tòquio inclou 23 Barris Especials (特別区 -ku) que fins a 1943, formaven part de la Ciutat de Tòquio pròpiament dita. Tòquio també té 26 ciutats satèl·lits (市 -shi), cinc pobles (町 -chō o -machi), i vuit vil·les (村 -son o -mura), cada un dels quals té el seu propi govern.
[edita] Els 23 Barris Especials
Els anomenats 23 Barris Especials (特別区 tokubetsu-ku) formen l'àrea coneguda tradicionalment com la Ciutat de Tòquio i compren 621,49 km² (28,4% de tota la prefectura). Aquesta àrea ha sigut el cor de Tòquio i del país des de que Tokugawa Ieyasu va construir el seu castell al mateix lloc on avui hi ha el Palau Imperial. Geogràficament, els 23 Barris Especials estan compresos aproximadament dins l'àrea rodejada per la Línia Yamanote, de Japan Railways. Cada un d'aquests barris és una entitat autònoma, amb el seu propi alcalde i assemblea. No responen a una autoritat central, encara que alguns serveis públics com el clavegueram, el subministrament d'aigua i el cos de bombers estan centralitzats a través de Govern Metropolità de Tòquio. Aquest esquema de govern no existeix en cap altra ciutat del Japó.
|
|
|
|
|
|
[edita] Tòquio Occidental
A l'oest dels 23 Barris Especials, es troben les ciutats dormitoris que allotgen als treballadors del centre de Tòquio. Algunes d'aquestes ciutats tenen una important base comercial i industrial. De forma col·lectiva, aquestes 26 ciutats es coneixen com a Tòquio Occidental:
|
|
|
|
|
[edita] Nishitama
A l'extrem occidental de Toquio està el districte de Nishitama (西多摩郡 Nishitama-gun). És una zona muntanyosa i densament boscosa de 375,96 km² (17,2% de la prefectura) i que consisteix en tres sectors separats per Tòquio Occidental. Gran part d'aquest districte posseeix zones no urbanitzades, per això molts residents del centre visiten aquesta àrea per a relaxar-se i acampar. Dins del districte, es subdivideix administrativament en els pobles de Hinode, Mizuho i Okutama i la vil·la de Hinohara.
[edita] Regió insular
[edita] Clima
Tòquio posseeix un clima temperat, amb una humitat relativa de 63%. Aproximadament el 45% del any són dies plujosos, el 40% dies ennuvolats, el 10% dies clars, i la resta de dies nevats. La temperatura mitjana a l'hivern és de 4 °C amb algunes nevades ocasionals, i a l'estiu és de 24 °C. La temperatura mitjana anual és de 14,7°C. La precipitació anual sol ser en forma de pluja i arriba als 152 centímetres anuals. La precipitació màxima registrada en un dia fou al 2003, amb 171 mm. Les hores de sol són de 1,894 per any.
| gen | abr | jul | oct | |
|---|---|---|---|---|
| Màxima (ºC) | 9,0 | 19,0 | 30,0 | 22,0 |
| Mínima (ºC) | 0,0 | 9,0 | 22,0 | 13,0 |
| Hores de sol diàries, mitjana | 6,0 | 6,0 | 5,0 | 5,0 |
| gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | dec | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Precipitació pluvial (mm) [1] | 101 | 53 | 160 | 121 | 172 | 85 | 189 | 170 | 150 | 172 | 229 | 53 |
[edita] Demografia
[edita] Vivienda
[edita] Població
[edita] Transport
[edita] Metro i xarxa ferroviària
[edita] Autobussos urbans
[edita] Carreteres
[edita] Transport aeri
[edita] Economia
[edita] Cultura
[edita] Teatre, música i dansa
[edita] Festivals
[edita] Museus
[edita] Biblioteques
[edita] Educació
[edita] Parbuls
[edita] Educació primària i secundària
[edita] Educació superior
[edita] Justícia
[edita] Policia
[edita] Accidents de trànsit
[edita] Crims
[edita] Gastronomia
[edita] Esports
[edita] Sumo
[edita] Altres arts marcials
[edita] Beisbol
[edita] Futbol
[edita] Turisme
Al ser un dels principals focus d'història i de cultura al Japó, la prefectura de Tòquio rep més de la meitat dels turistes internacionals que arriben al país, amb el 58,3 %. Anualment. Gairebé 2,6 milions de persones visiten Tòquio [2], representant un ingrés anual de dos bilions de dòlars. Aquest flux de visitants la converteix en la sisena ciutat del món amb més visitants internacionals, darrer de Londres, París, Nova York, Hong Kong i Singapur. Al ser la principal entrada al país, Tòquio és una regió de desenvolupament critica per al foment de turisme internacional. Entre els visitants que arriben a la ciutat, el 63,8 % prové de països asiàtics, el 18,5 % d'Amèrica del Nord, el 12,7% d'Europa, i el restant 5,0 % prové d'altres països.
Les atraccions turístiques de la prefectura són moltes, i estan administrades pel Govern Metropolità de Tòquio.
[edita] Parcs nacionals
[edita] Ciutats agermanades
Beijing, Xina
Berlín, Alemanya
El Caire, Egipte
Jakarta, Indonèsia
Moscou, Rússia
New York City, Estats Units
París, França
Roma, Itàlia
São Paulo, Brasil
Seül, Corea del Sud- Estat germà de Nova Gal·les del Sud, Austràlia
[edita] Bibliografia
[edita] Referències
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Plana oficial de turisme a Tokio
- Turisme a Tokio
- Japan Reference (anglès)
- Tour Virtual de Tokio (anglès)
