Tenora
De Viquipèdia
La tenora és un instrument aeròfon de doble canya de la família de les xeremies. El seu nom provindria de fer de xeremia tenor. És un dels instruments més característics de la cobla.
El perfeccionament i establiment com a instrument de cobla el va realitzar Pep Ventura cap a la meitat del segle XIX, ja que essent-ne un gran solista sabé com treure'n profit.
Consta de tretze claus de metall copiades de l'oboè per a què el músic interpreti les diferents notes i que segons diversos folkloristes introduí Andreu Toron a Perpinyà per encàrrec de Pep Ventura.
Està constiuïda per cinc peces, la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana. Està bàsicament fet de fusta de ginjoler menys la campanana que és de metall. Antigament sembla que es feia de boix i que tenia entorn de 70 centímetres de llarg.
La mida actual és d'uns 85 cm i vibra gràcies a l'acció d'una inxa doble de canya. S'afina en si bemoll i pot interpretar peces des del fa#2 fins al sol5.
Josep Coll, escriví l'any 1933 un Mètode de tenora i tible, que s'ha tornat en obra de referència.
Segons el compositor de sardanes Juli Garreta:
- Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest és la tenora.
