Teoria endosimbiòtica
De Viquipèdia
La Teoria Endosimbiòntica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèlules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici bacteris que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica. Amb el pas del temps part dels gens d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cel·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma original del simbiont.
Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l'interiror de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests organels éstà organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d'alguns bacteris actuals.
Més agosarats són els arguments que aquesta científica i col·laboradors sostenen per a atribuir l'origen simbiòntic de flagels i del nucli. Així doncs, tot i que actualment s'acceptala validesa d'aquesta teoria per a l'origen de mitocondris i plastidis, no hi ha evidències suficients per a la generalització d'aquesta a d'altres orgànuls cel·lulars.