Ucraïnès
De Viquipèdia
|
'українська мова ' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Ucraïna i minoritàriament a països del voltant |
| Regió: | Europa oriental |
| Parlants: | 40 milions |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengua indoeuropea Eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Ucraïna i Transnístria (estat de facto al nord de Moldàvia) |
| Regulat per: | Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna |
|
|
|
| ISO 639-1 | uk |
| ISO 639-2 | ukr |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | UKR |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L'ucraïnès és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones. Té una gran varietat dialectal, explicable per la fragmentació política que ha viscut Ucraïna (el nom de la qual significa "terra de frontera").
L'idioma va sorgir de divisions de la llengua usada en textos del cristianisme a Bulgària i del rutè. Les successives versions d'aquests textos anaven incorporant les variants dialectals de la zona, amb una forta influència del bielorús. Amb la incorporació del país a Lituània i Polònia, va anar adquirint estructures d'altres llengües eslaves. La barreja va ser depurada al segle XIX, de la mà del nacionalisme de l'època, on es va crear l'ucraïnès normatiu. La invasió russa va frenar la seva expansió, amb la prohibició de parlar-lo en públic. La independència el 1991 el va declarar únic idioma oficial a Ucraïna.
L'ucraïnès usa l'alfabet ciríl·lic lleugerament modificat. L'ortografia respecta bastant la fonètica.
