Vakhtang I Gorgasal

De Viquipèdia

Vakhtang I Gorgasal va ser rei d'Ibèria des el 447 al 522. Va néixer cap el 440.

Quant nomes tenia set anys va morir el seu pare el rei Mirdat V. El nou rei era fill del Mirdat i de Sagdukht (filla de Barzabod, que era el governador general persa de Transcaucasia). En aquell temps la noblesa es mostrava díscola, l'església s'aliava a la noblesa, i els Alans, Ossets, Huns, Kusan i Heftalites feien incursions des les muntanyes del Caucas. La germana del rei, Mirandukhi, va ser capturada pels huns en la presa de la ciutat de Kaspi. El governador persa (marzban) instal·lat a Bardav controlava totes les decisions del rei i el tribut que es pagava a Persia havia deixat les arques buides. La mare del rei va anar a veure al seu pare a Bardav per demanar-li protecció per al seu fill i ho va aconseguir. Un temps després quant va arribar a la majoria, i amb ajuda persa, va derrotar als alans i els ossets i amb el botí va poder comprar la llibertat de sa germana. Llavors va fortificar els passos del Caucas, sobretot el de Darial, i va exigir tribut a qui els volgué franquejar. Les guarnicions d'aquest colls van esser confiades a mercenaris muntanyesos.

Seguidament va entrar a la Svanétia que se li va sotmetre (pertanyia a Lazika) i després va sotmetre d'altres regions de Lazika, fundant per arreu eristavats (comtats).

Després es va enfrontar a Bizanci. Cap el 370 els romans havien conquerit la regió de Tao o Taoklardjétia i no la van abandonar. Ara casi noranta anys després Vakhtang la va recuperar i va establir la seu del eristavat a Artanudji, de nova construcció.

Cap el 462 sembla que va ajudar al Shah contra el rei d'Albània, Vatche, rebel·lat contra Persia (459-463) enviant contra els albans bandes de turcs Onogurs als que va deixar passar pels colls del Caucas. Després d'un any de combats el poder reial a Albània va quedar abolit. Vakhtang ho va aprofitar per apoderarse de la part occidental d'Albània, anomenada pels georgians Heréthia, on es va crear un altra eristavat, amb capital a Khornabudji i del que la ciutat de Kambetchanoi en feia també part. També es va apoderar de la Tsukéthia al nord de Heréthia.

Després va anar a lluitar amb els perses contra els huns kidarites, als que va derrotar el 468. Continua la guerra cap a la India, alhora que els Huns Heftalites (o Huns Blancs) substituïren els derrotats en els atacs al Imperi Sassànida, i guanyaren combat rere combat fent presoner al Shah de Persia. Per alliberar-lo es va haver de pagar un fort rescat i Ibèria va haver de contribuir-hi. El regne va tornar a quedar malparat econòmicament

Els anys setanta el Pitiakhch (representant del shah) del Baix Kartli , Varsken, es va convertir al mazdeisme i tot i l'oposició de la seva dona Chuchanik Mamikonian (filla de Vardan Mamikonian general d'Armènia) a la que va fer morir per no voler seguir-lo, ell va seguir amb els seus plans. Altres nobles van fer el mateix i Varsken es va convertir en el cap del partit pro persa. El rei busca el suport de l'església i destitueix bisbes i en crea de nous. S'enfronta al arquebisbe Miquel, que en una visita del rei a l'església de Miguel, aquest gosà de pegar-li. Vakhtang el va enviar a Constantinopla per ser jutjat per un tribunal eclesiàstic (serà tancat a un monestir), i demana l'autonomia de l'església d'Ibèria a Constantinopla, que envià a Georgie Petré, el primer Catholikos, consagrat per el patriarca d'Antioquia, i que va estar en bona relació amb el rei. Un col·lega de Petré, Samuel, va ser nomenat bisbe de Mskhetha, i 12 bisbes mes van ser nomenats per tot el regne, tots fidels del rei. Als 6 o 7 bisbats en funcionament sen van afegir una vintena mes. Assegurat aquest front Vakhtang comença a preparar la guerra contra Persia per l'independència.

Abans de la rebel·lió les possessions dels nobles fidels a Persia foren atacades. Varsken fou assassinat el 482. Llavors Vakhtang va atacar als destacaments perses al pais i els va obligar a retirar-se. Albània i Armenia es van sumar a la rebel·lió. Persia estava ocupada a les lluites al Asia Central i no podia respondre ràpidament. El 483 els perses van enviar dos exercits Vakhtang va passar a Armenia per reunir-se amb les forces aliades, però l'ajuda que esperava dels Huns no va arribar (nomes 300 guerrers). Tot i així Vahan Mamikonian cap dels armenis, va derrotar als perses a Nerschapat, i va ajuntar les seves forces amb les del rei d'Ibèria. El perses es van presentar per donar batalla a la Vall de Tcharmani, i allí una part del exercit de Vakhtang i de Mamikonian va desertar, i el general persa Mihran va guanyar la batalla de la que després no va poder treure profit al ser cridat per el shah. El 484 un exercit persa dirigit per Zarmihr Hazaravukht marxa cap a Ibèria per capturar a Vakhtang. Els perses foren ben acollits a Ibèria per la noblesa. Vakhtang va fugir cap a Egrissi (Lazika)

Però mentrestant la situació va empitjorar a Armènia i Vahan Mamikonian va haver de ser reconegut Marzban. El poder reial a Albània va haver de ser restaurat i Vakhtang va poder retornar a Ibèria. Va decidir establir la capital a Tbilisi o Tblisi (que vol dir Vila Calenta) triada per el rei i al seu testament deixarà encarregar al seu fill i successor Datxi, que n'acabés la construcció i fes el trasllat definitiu.

Quant temps després els perses li van demanar que col·labores amb la guerra contra l'Imperi Bizantí, el rei es va negar. Els perses van tornar a ocupar el regne, i el seu exercit va acampar a la vora del riu Iori a la Vall de Samgori. En un atac sorpresa al campament persa, Vakhtang dona mort als fills del Shah. Els perses l'anomenaren Gorgasal, que vol dir Cap de Llop. Els perses es retiraren. Al final de la batalla el rei, ja vell, va morir assassinat per un esclau subornat per aznauris hostils, que li va disparar una fletxa a un forat de la cuirassa.