Vara d'Esculapi
De Viquipèdia
La vara d'Esculapi o Asclepi és el símbol de la medicina consistent en una vara amb una serp enroscada. Aquest emblema va aparèixer uns 800 anys a.C., en els temps d'Homer. Actualment la vara d'Esculapi serveix d'emblema del cos mèdic de l'exèrcit en Regne Unit, Alemanya, Suècia, França, Mèxic i Filipines. En 1912 l'American Medical Association va adoptar el símbol d'Esculapi com a emblema oficial d'aquesta organització. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'usa des de la seua fundació en 1947.
El caduceu s'empra juntament amb la vara d'Esculapi per a simbolitzar a la Medicina però el caduceu s'ha utilitzat erròniament per a aquesta simbologia, ja que aquest símbol és del déu Hermes o Mercuri i aquest déu està relacionat amb el comerç.
[edita] Origen
Segons la mitologia, Esculapi era fill d'Apol·lo i de Coronis; aquesta era filla de Flegias, rei de Tessàlia. Enfurit Apol·lo perquè Coronis estava enamorada del fill d'Eratos, quan va nàixer el seu fill el va deixar abandonat a la Muntanya Titó, on va ser alletat per una cabra. Un pastor va trobar el xiquet i el va entregar a cura del centaure Giró, qui li va ensenyar la medicina.
Segons una altra llegenda, Esculapi estava assistint a Glauc, quan bruscament va caure aquest mortalment ferit per un raig. Va aparèixer a l'habitació una serp i Esculapi la va matar amb el seu bastó; una altra serp va entrar i va reviure a la primera, ficant-li unes herbes a la boca. Amb aquestes mateixes herbes, es diu que Esculapio va aconseguir ressuscitar a Glauc. A precs de Plutó, déu dels inferns, Júpiter va fer morir a Esculapi perquè aquest curava els malalts i ressuscitava els morts, i l'infern es quedava desert. Per sol·licitud d'Apol·lo, Esculapi va quedar immortaliltzat, romanent entre les estrelles al cel. A aquest déu de la Medicina els grecs el cridaven Asklepios, i els romans Æsculapius. Esculapi va acompanyar l'heroi Iàson cap de l'expedició dels argonautes que anaven a la recerca del velló d'or.
Esculapi va existir realment a Tessàlia, i era un metge de gran fama. Després de la seua mort va ser deïficat i llavors van començar les llegendes, sent venerat a Atenes i Corint, i en Pèrgam, ciutat on va nàixer Galè. En 293 a.C. es va desenvolupar una greu epidèmia a Roma; desesperats els seus governants van consultar amb els oracles de Sibil·lina, i aquests van aconsellar que portaren a Esculapi d'Epidaure. Amb este fi li van enviar una galera, la qual va tornar portant a bord una serp sagrada. Quan l'embarcació va entrar en aigües del Tíber, acostant-se a l'Illa Tiberina de Roma, la serp va saltar a terra i l'epidèmia va cessar de seguida. Com a prova de gratitud els romans van construir un vaixell de pedra, al sud de l'illa. A la proa de la nau es veuen les figures d'Esculapi i la serp, i el pal està representat per un obelisc. En la dita illa es troba avui l'església de Sant Bartomeu i l'Hospital de Sant Joan de Déu. Epidaure es troba prop d'Atenes i va ser un santuari mèdic molt important en temps antics. En aquesta ciutat Esculapi assistia a milers de malalts que acudien de tot el litoral del Mediterrani. Les serps representades en els símbols d'Esculapi corresponen a l'escurçó de l'espècie Elaphe longissimus, de color groc i negre i d'un a dos metres de llarg. Aquests ofidis encara es troben a les ruïnes dels temples romans del Sud d'Europa. És improbable, com diu la literatura antiga, que les serps xuplaren les ferides dels pacients, però segons els sacerdots d'Epidaure, sota el seu influx s'aconseguien cures miraculoses.
