Els Segadors
De Wikipedia, la enciclopedia libre
ll*llEls Segadorsll*ll (Los Segadores, en español) es el himno nacional de Cataluña desde finales del siglo XIX. La letra actual es de Emili Guanyavents y data de 1899. Utiliza elementos de la tradición oral que ya había recogido anteriormente el escritor y filólogo Manuel Milà i Fontanals en 1882. La versión musical es de Francesc Alió, que la compuso el año 1892 adaptando la melodía de una canción ya existente. Se puede ver detrás del himno una primitiva canción nacida de la sublevación de Cataluña de 1640: la guerra de los catalanes contra el rey Felipe IV, en la cual los campesinos protagonizaron episodios importantes. El himno tiene las características de un llamamiento en defensa de la libertad de la tierra.
Por la ley del Parlamento de Cataluña de 25 de febrero de 1993, Els Segadors fue declarado himno de Cataluña. El registro sonoro oficial fue realizado y divulgado el año 1994.
[editar] ll*llEls Segadorsll*ll
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.
|Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
|Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
|Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
[editar] Letra antigua
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra.
Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.-
ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;
que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.
mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.
n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra. A presencia dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: -Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.- Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències. A vista de tot això s'és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega.
ja n'han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres. Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la ma dreta i l'esquerra: -On es vostre capità? On és vostre bandera?- Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre:
aquesta es nostre bandera.- A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra! Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! |
Cataluña, condado grande,
quién te ha visto tan rica y llena! Ahora el rey Nuestro Señor declarada nos tiene la guerra.
Segad arrán, que la paja va cara! Segad arrán! El gran conde de Olivares siempre le susurra a la oreja: -Ahora es hora, nuestro rey, ahora es hora que hagamos guerra.-
ya veis cuál han hecho: siguieron villas y lugares hasta el lugar de Río de Arenas;
que Santa Paloma se llamaba; queman albas y casullas, y caporales y patenas, y el Santísimo Sacramento, alabado sea por siempre.
mientras que la misa decía; mataron un caballero, en la puerta de la iglesia, Don Luis de Furrià, y los ángeles le hacen gran fiesta.
decían que era demasiado negro: lo daban a los caballos sólo por asolar la tierra.
abrían los grifos, lo echaban por las calles sólo para regar la tierra.
deshonraban las doncellas. Dan parte al Virrey, del mal que aquellos soldados hacían:
mucha más se pueden tomar.- Sintiendo respuesta parecida, enarbolan la bandera; en la plaza de San Jaime, n´ fueron las dependencias.
se es avalotat la tierra: empiezan de quitar gente y enarbolar las banderas.
mil personas forasteras; entran como segadores, cómo éramos en tiempo de siega.
ya han muerto la primera; mataron al Virrey, al entrando de la galera; mataron los diputados y los jueces de la Audiencia.
catalanes, vais alerta: miráis que así lo harán, cuando serán en vuestras tierras.
dan libertad a los presos. El obispo los bendijo Con la mano derecha y la izquierda:
¿Dónde está vuestro bandera?- Sacaron al buen Jesús todo cubierto con un velo negro:
esta es nuestro bandera.- A las armas catalanes, ¡Que nos ha declarado la guerra!
Segad a ras, que la paja va cara! Segad a ras! |