Sciéncias de la Tèrra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lei sciéncias de la Tèrra agropon lei sciéncias que seis objèctes d'estudi son la planeta Tèrra, son atmosfèra e sei mars majoras. Per alargar, lei sciéncias de la Tèrra s'interèsson tanben a l'estudi deis objèctes dau sistèma solar.
[Modificar] Lei domenis màgers
- La geologia es la sciéncia que tracta de la composicien, de l'estructura e de l'istòria de la Tèrra. Inclutz de disciplinas variadas :
- La paleontologia es la sciéncia que tracta de l'evolucien de la vida sus Tèrra.
- La tectonica es la sciéncia qu'estudia leis objèctes desformats per lei movements dei placas terrenalas.
- La petrologia s'interèssa a l'origina, a la formacien e a l'evolucien dei ròcas.
- La mineralogia estudia la natura, la composicien e l'estructura cristalina dei mineraus.
- La geoquimia permete de conóisser la composicien quimica dei ròcas, que siegue en elements majors o en elements trais.
- La geocronologia permete, gràcias en de metòdes variats, de datar una ròca o un dei sieus constituents.
- Lo geomagnetisme e lo paleomagnetisme s'interèsson au raionament magnetic terrenau e ai sieunei variaciens de lòng dau temps.
- La vulcanologia estudia la natura fisico-quimica dei volcans e sa pròpria dinamica.
- La limnologia s'interèssa a l'estudi deis aigas continentalas e deis organismes que li reston.
- L'idrologia estudia la fisica, la quimia, lei flus e lei relaciens deis aigas.
- La pedologia (sciéncia dei sòus) s'interèssa a l'estudi dei sòus, e es una disciplina ai raras de la geologia (estudi de l'alteracien dei ròcas, evolucien mecanica e quimica dei sòus) e de la biologia (ròtle deis organismes dins l'alteracien de la ròca maire e l'evolucien dau sòu).
- La geomorfologia s'interèssa a l'origina e a l'evolucien dau relèu, e mai particularament ai procès, en totei leis escalas de temps e d'espai, qu'interagisson a l'interfàcia entre la litosfèra, l'idrosfèra e l'atmosfèra, e fabregon lei paisatgis.
- La geofisica es la sciéncia qu'estudia la tèrra per de metòdes fisics :
- La sismologia estudia la natura dei tèrratrémols, la sismotectonica e sei relaciens emé la tectonica.
- La sismica (sismica reflexien o sismica refraccien) agacha leis estructuras en fonsor gràcias a l'analisi dau ressòn d'una vibracien mandada despuei la susfàcia (explosien, brandilhament ...)
- La geodesia s'interèssa a la geometria de la Tèrra e ai movements dei placas tectonicas.
- La gravimetria estudia l'estructura fonsa gràcias ai variaciens de camps de pesantor a la susfàcia.
Apondèm ai sciéncias de la Tèrra la planetologia, qu'estudia lei planetas, satelites, asteroïdes, meteorites e cometas.
Fan part dei sciéncias de l'atmosfèra e deis oceans (o mar majoras) :
- La climatologia, que descriu lei climats e explica lei movements atmosferics ;
- La meteorologia, que consistís en l'estudi e la previsien dei fenomènes atmosferics ;
- L'oceanografia, que consistís en l'estudi e la previsien dei fenomènes oceanics (marèias, corrents, auças, ...).
- La glaciologia estudia la natura fisica e quimica dei sistèmas gelaris e perigelaris.
L'astronomia, estudi de l'univèrs que nòstra planeta es la TÈRRA.
[Modificar] Aplicaciens de la geologia
- descubèrta e expleitacien dei compausants solides (minarés) e fluides (petròli, aiga, gas) de la crosta terrenala e son energia geotermica ;
- milhorança de l'environament e de la seguretat (previsiens de riscas ligadas au sota-sòu e au sòu, estudis d'impacte, implantacien d'obratgis d'art, cf. geotecnica, idrogeologia, meteorologia ...).
