Abat Oliba
De Viquipèdia
L'Abat Oliba ( Besalú v 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046), abat, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003).
Va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la cultura catalana i un gran impulsor de l'Art romànic.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i per tant besnét del comte de Barcelona Guifré el Pelós.
A la mort del seu pare, el 988, Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré el de Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.
Entre els anys 988 i 1002, Oliba va ser comte de Berga, si bé estigué associat al seu germà Guifé els anys 993-994 sobre els dominis de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir.
[edita] Renúncia al comtat
El 1002 renuncià als comtats i ingressà a l'orde benedictina al monestir de Ripoll, on fou escollit abat l'any 1008. Aquell mateix any fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll.
Possiblement a instàncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona l'any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.
[edita] Activitat religiosa
Gràcies a la seva dualitat d'abat i de bisbe va desplegar una gran activitat judicial i conciliar en defensa dels béns i drets de les esglésies al seu càrrec. Així, també va impulsar la fortificació de la marca de la Segarra.
Va impulsar el moviment de La pau i treva de Déu, vers el 1022 i el 1027. L'acord d'aquest Tractat amb altres bisbes i nobles va tenir lloc a Toluges (Rosselló) i es deia que tots, nobles, cavallers, pagesos i monjos, estaven d'acord a fer que alguns dies cada any fossin dies de Pau, dies en què ningú no es podia barallar amb ningú i en què els fugitius podien refugiar-se a les esglésies i llocs sagrats, segurs de ser protegits i respectats.
Va viatjar diverses vegades fins a Roma per parlar amb els Papes Sergi IV i Benet VIII. També va relacionar-se estretament amb altres jerarques eclesiàstics com els arquebisbes Guifré de Narbona i Riambau d'Arles, així com amb els bisbes Pere Roger de Girona i Berenguer d'Elna.
Va donar suport al seu germà Bernat I de Besalú en la creació d'un nou bisbat a Besalú, un bisbat que va durar tant sols dos anys (1017-1020).
[edita] Activitat cultural
Va ser un excel·lent llatinista i va deixar escrita una Memòria als seus successors en la qual els donava consells per al govern dels Monestirs.
En el decenni 1025-1035, l'Abat Oliba fundà el Monestir de Montserrat. El va annexionar a Ripoll i va enviar a Montserrat monjos de Ripoll.
Va dirigir les obres de la Basílica de Santa Maria de Ripoll, considerada com una de les joies del romànic i consagrada l'any 1032.
Va morir al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, l'any 1046.
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Oliba I |
Comte de Berga 998–1003 |
Succeït per: Guifré I |
| Comte de Ripoll 998–1003 |
Succeït per: Bernat I |
