Guifré II de Cerdanya
De Viquipèdia
Guifré I de Berga i II de Cerdanya ( ? 970 - Sant Martí del Canigó 1050 ), comte de Cerdanya i de Conflent (988-1035), i comte de Berga (1003-1035).
[edita] Orígens familiars
Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa Ermengarda d'Empúries. Fou germà dels comtes Bernat I de Besalú i l'Abat Oliba.
[edita] Ascens al tron comtal
Va heretar el comtat de Cerdanya del seu pare el 988, quan aquest decidí fer-se monjo a Montecassino, tot i que tingué a la seva mare Ermengarda de regent entre l'any 988 i el 994. Així mateix, va rebre el comtat de Berga l'any 1003 quan el seu germà Oliba decidí fer-se monjo.
Participà activament en la consagració d'esglésies i monestirs com ara el de Sant Martí del Canigó, fundat per ell el 1007 i consagrat el 1009. Així mateix, va lluitar per independitzar-se del bisbat d'Urgell tot i la resitència de Sant Ermengol.
El 1023 va arribar a un acord de bona concòrdia entre el comte de Barcelona i el comte de Besalú.
El 1035 es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó on es va fer monjo, i hi morí l'any 1050.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà amb Guisla de Pallars, amb la qual va tenir:
- Ramon I de Cerdanya (1035-1068), comte de Cerdanya
- Guifré de Cerdanya (?-1079), arquebisbe de Narbona
- Berenguer de Cerdanya (?-1053), bisbe d'Elna
- Ardoina de Cerdanya (?-1050)
- Guillem Guifré de Cerdanya (?-1075), bisbe d'Urgell
- Bernat I de Berga (?-1050), comte de Berga
- Berenguer I de Berga (?-1093), comte de Berga i bisbe de Girona
- Fe de Cerdanya, casada amb el comte Hug I de Roergue
| Precedit per: Oliba Cabreta |
Comte de Cerdanya Comte de Conflent 988–1035 |
Succeït per: Ramon I |
| Precedit per: Abat Oliba |
Comte de Berga 1003–1035 |
Succeït per: Bernat I |
