Canya (planta)
De Viquipèdia
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
| Gramínia | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 [[Canya de sant Joan a Menorca]] |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
| Gèneres | ||||||||||
|
|
La canya és la tija de diferents gramínies o poàcies lignificades.
La planta de canyes és una de les formes de vida més antigues del món [1]
Taula de continguts |
[edita] Història
El desenvolupament de la vida en el planeta o en l’Univers (ALH84001) sembla ser que fou subterrani, fa més de 4 mil milions d’anys, en condicions molt extremes; altíssimes temperatures i manca d’oxigen, fins a arribar a les colònies de microorganismes, entre ells els que per alimentar-se del sofre de l’atmosfera i superar les cendres i altres partícules en suspensió en l’aire i que per gravetat es dipositaven sobre d’elles, evolucionaren estirant les cèl·lules per emergir, creant sòl fertil o humus. També sota l’aigua les colònies de microorganismes es transformen, per la connexió de cèl·lules formant filaments, en macroorganismes vegetals, per exemple els cianobacteris (algues blaves) amb una estructura fractal que pot recordar la canya.
Els antecessors de les canyes, de 500 milions d’anys, deuen ser les plantes vasculars més antigues de terra ferma, per la seva condició de planta hidròfila, és a dir, que absorbeix l’aigua per les seves fibres i que viu dins o a prop de l’aigua, com l’aquàtic canyís (Arundo phragmites) o la terrestre canya (Arundo donax). El tronc principal d’una planta de canyes és gegant, molt gegant, i subterrani, superficialment subterrani. En comptes d’aprofundir en el terreny, produeix i augmenta la capa fèrtil del sòl amb la qual cosa col·labora en la evolució dels minerals cap a l’humus (actualment és el vegetal conegut més ric en silici, carboni i altres elements). Aquesta característica de vida subterrània ha permès a les canyes superar situacions com l’origen de la vida, impacte de meteorits, incendis, erupcions, terratrèmols, inundacions, depredadors i fins i tot el bombardeig d’Hiroshima. És a dir, que si una adversitat exterminadora arrasa la part aèria d’un canyissar, el tronc principal subterrani i que pot ser subaquàtic, no l’afecta vitalment, fins i tot el pot beneficiar, i està preparat per restablir la part aèria cada temporada següent, amb ajuda o sense de la fotosíntesi de les canyes gràcies a les reserves que acumulen els rizomes durant anys per produir cada canya, amb els aliments i l’aigua que proporcionen les arrels i amb l’oxigen que respira el rizoma. En el cas dels terratrèmols, l’avantatge del canyissar enfront els altres vegetals rau en el gegantisme del rizoma subterrani que ni una escletxa, ni una falla l’afectaran vitalment, així com tampoc les avingudes d’aigua. Gràcies a l’estructura de forjat del rizoma gegant subterrani i la flexibilitat de les canyes, mantenen ferms els marges del curs de l’escorrentia, redueixen la intensitat de la inèrcia de l’aigua i sedimenten la matèria orgànica en suspensió, creant l’ecosistema amb més diversitat i riquesa de vida de la terra encara avui dia: els aiguamolls, convertint-se en un excel·lent bressol, refugi i rebost de l’evolucionant fauna de tots els temps, entre ells els primers homínids de fa 10 milions d’anys, amb l’ús de la primera eina: el pal de canya per produir sons i com a extensió de les extremitats anteriors per arribar als fruits, als insectes, als tubercles i arrels, per caçar rates i serps al canyissar; o granotes, ocells i peixos als aiguamolls. I de bastó, com a tercera pota per evolucionar de Homo habilis de fa més de 2 milions d’anys al Homo ergaster en molt poc temps.
[edita] Evolució cultural
Els antecessors bípedes de l’Adam [2] de Tanganyika o de l’Abel (Australopithecus africanus, del Txad) i d’en Pau (Pierolapithecus catalaunicus, d’Hostalets de Pierola (Anoia) -800.000anys), avantpassats comuns de ximpanzés, goril·les i humans, iniciaren l’evolució cultural, en comptes d’evolucionar orgànicament, amb el suport de les canyes com a eina i arma per sobreviure a l’edat del gel, amb molt més èxit que altres homínids i resta d'espècies animals, que s’extingiren. Com els elefants, que evolucionaren a base de la selecció natural com a resultat de l’acumulació de canvis hereditaris en el plasma germinatiu, per protegir-se amb pèl, i van crear una nova espècie, el mamut, que s’extingiria després de les glaciacions a causa del temps càlid.
A la mateixa època les canyes protegiren del clima (humitat, calor, fred i vents) en les primeres migracions, d’aiguamoll en aiguamoll (com els ocells encara avui dia), des d’Àfrica fins al sud-est asiàtic, als primers homínids utilitzant les canyes per netejar pells, tallar carn morta, fer foc, recipients per recol·lectar i cuinar, instruments musicals per espantar feres, per comunicar-se els bruixots i com a arma, començant a acumular herència social amb tradicions culturals que anaven adquirint de totes les migracions, fins a evolucionar a l’Homo erectus.
[edita] Paleolític
Els homes dels aiguamolls empordanesos de fa 300.000 anys es protegien en coves a les Escaules (amb aigua termal) o al Cau del Duc, a Torroella i Ullà, a les glaciacions; i els contemporanis de la dona de la mandíbula de Banyoles, en cabanes o cabanyes (que vol dir casa de canyes) a prop dels aiguamolls en les interglaciacions. Es van espavilar amb el foc, mantenint-lo, creant-lo amb pedres fogueres de l’Albera o fent rodar amb un arc de canya, una canya dura sobre mitja canya tova i palla seca.
[edita] Paleolític mitjà
Amb eines de pedra es perfeccionen els instruments i les eines de canya, amb la qual cosa es possibilità la substitució de la canya per altres materials en territoris on no existia canya, com la flauta d’os d’Eslovènia, de 45.000 anys d’antiguitat .
Una eina de tall, dura com la pedra, és l’única eina que es necessita per manipular i transformar la canya.
Els instruments rítmics de percussió es transformaren en tambors amb tall, raspadors, maraques, arpes de boca, arpes, cítares, murgues i aparegueren esporàdicament instruments de zumzeig. Les flautes i les tubes evolucionaren.
[edita] Paleolític superior
És en aquesta època , al final de les glaciacions de Würm, entre -130.000 i -25.000, que apareix l’home modern, Homo sapiens sapiens o home de Cromanyó , que amb la necessitat de perfeccionar els instruments, poleixen les pedres i en fan instruments de precisió.
Es l’època dels primers pagesos i pastors amb bastons i gos (cannis) domesticat; de l’or i del coure. En els orígens d’aquesta època sedentària les rutes migratòries es converteixen en rutes comercials, importen des del sud-est asiàtic els grans invents de la humanitat, instruments de musica, la roda, la navegació, l’escriptura, el càlcul, la unitat de longitud... A Sumèria, via ruta de la seda, i a Egipte, via ports africans del oceà Índic, i a tot el Mediterrani, amb els fenicis.
[edita] Tipus de canyes
- Canya de Sant Joan o, simplement, canya (nom científic: Arundo donax).
- Canya americana o canya d'Amèrica, nom amb què es coneixen les diverses espècies de bambú.
- Canya borda, canyavera, canya-xiula, senill o canyís (nom científic: Phragmites australis o Phragmites communis).
- Canya de sucre, canya dolça o canyamel (nom científic. Saccharum officinarum).
- Canya d'arenal o borró (nom científic: Ammophila arenaria).
[edita] Etnobotànica
[edita] Agricultura
La planta de canyes, des de sempre, ha estat conrreada i darrerament anorreada per l'home.
Presència d’aquesta herba (Gramínia) geganta en la vida agrícola a casa nostra: encanyissats, aspres, mànecs, arnes, cistells, badoqueres, canya de pescar, infinits objectes fets de canya, tots ben familiars; tallavents, fixador de marges, productor d’humus; i els brots tendres, encara, resulten un bon farratge per als animals de bast.
[edita] Industria
llengüetes per instruments musicals, canyissos, cistelleria.
[edita] Sostenibilitat
Característiques del canyar (Arundini-Covolvuletum sepium): densitat i altura (100% de recobriment, 3-8 m), permacultura, renovable (cada any es pot recollir fins al 50% o cada 2 anys el 100%), no necessita regadiu, fitosanitaris ni adobs sintètics.
Per restaurar sòls, per depurar els nitrats de l’aigua del subsòl, per augmentar la capacitat de la capa freàtica i retenir l’aigua, per absorbir CO2 i produir oxigen; per evitar inundacions i erosions de terreny, per mantenir el paisatge i evitar la desertificació, per fixar dunes, marges i dics, com a pantalla visual i acústica, com ornamental; per alimentar centrals elèctriques de biomasa, per estabilitzar el compostatge aeròbic, per bioconstrucció, per produir a baix cost carbó activat d’alta qualitat per filtres de depuradores.
Contribuint en la pal·liació de problemes com: Gestió i descontaminació de l’aigua, canvi climàtic, desforestació, desertificació, contaminació atmosfèrica.
[edita] Invents
(per fer)
[edita] Simbolisme
- Japó
- En el sintoisme, Izanagi va crear el món i de la seua pinta va néixer les canyes.
- Kunitokotatchi canya que va sorgir del caos, sobirà etern de la Terra.
- Mesoamèrica
- Àcatl
- signe del zodíac asteca
- any u del calendari asteca
- Kokopelli
- Àcatl
- Egipte
- Aaru era el paradís de l'inframon, era descrit com unes d'illes cobertes de canyes.
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |
 |
Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
