Clitoridectomia
De Viquipèdia
L'ablació sexual és la mutilació de part dels genitals externs femenins per evitar sentir plaer sexual, amb la fi que puguin arribar verges al matrimoni, ja que si no es fa amb aquest mètode, la dona pot arribar a ser rebutjada en les cultures on s'hi practica, també es realitza per evitar la promiscuitat a la dona.
És un ritual d'iniciació en el seu origen realitzat a les nenes d'alguns països d'Àfrica, i el costum és de procedència incerta, localitzada en la zona d'Àfrica Central. Aquesta pràctica s'ha estès gradualment pel Nord d'Àfrica i recentment a Europa per l'emigració de la població africana. Cal destacar que l'aplicació de l'ablació o clitoridectomia és més comú avui dia del que era en períodes anteriors. Avui es practica com a ritus d'iniciació de les joves d'algunes comunitats musulmanes, i fins i tot d'algunes comunitats cristianes africanes, tanmateix, l'alcorà assenyala l'obligatorietat de la circumscisió masculina, no hi diu res sobre aquesta mena de mutilació. Hi ha alguns cultes africans que permeten aquest costum expressa en dones.
La pèrdua gairebé total de la sensibilitat és la principal conseqüència per a les afectades, amb l'afegit trauma psicològic. Hi ha dones que moren dessagnades o per infecció a les setmanes posteriors a la intervenció, ja que es realitza gairebé sempre de manera rudimentària, a càrrec de curanderes o senyores grans, i amb estris gens ortodoxos com vidres, ganivets oxidats o fulles velles d'afaitar i mai a centres sanitaris.
A l'ablació se la coneix amb distints noms:
- Circumcisió femenina, que pot portar a la confusió amb la circumcisió masculina perquè tot i que també és una mutilació dels genitals masculins no es duu a terme cercant els mateixos objectius. Circumcisió femenina, amb infibulació i escisió, són expressions que es corresponen amb el procediment emprat per efectuar-ne la mutilació.
- Mutilació genital femenina (MGF), que és una expressió més radical perquè pretén provocar el rebuig quan es tracta el tema de manera col·loquial.
Existeixen diversos tipus d'ablació:
- Amputació del prepuci del clítoris (circumcisió), podent-se extirpar en part o en la seva totalitat el clítoris.
- Una manera més agressiva seria la escisió o mutilació del prepuci total o parcial del clítoris i dels llavis menors, conservant els llavis majors.
- La infibulació és la manera més agressiva i consistent en l'extirpació del clítoris i llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura per la sang menstrual i l'orina. La infibulació també és anomenada circumcisió faraònica.
[edita] Pràctica il·limitada
Segons les estadístiques, la pràctica de l'ablació afecta a l'actualitat al voltant d'unes 135 milions de dones i nenes al món, essent cada cop més nenes les que pateixen la mutilació, per evitar quan siguin una mica més adultes arribin a les seves oïdes sensibilitzades per la informació que cada dia es difon els avantatges i inconvenients d'aquest costum i es neguin al sotmetiment.
L'augment de la immigració ha atret aquesta pràctica a Europa. La mutilació genital femenina, en qualsevolla de les seves modalitats, es troba penada per la llei als principals països del continent amb algunes excepcions com Itàlia o Irlanda. Tot i això encara existeixen en alguns països europeus normatives legals de control sobre el permís de sortida per les nenes en situació de risc per aquesta mena de costums, hi ha denúncies que un milió de dones i nenes han patit la MGP a Europa en els darrers temps, fins i tot en centres sanitaris.
La ambaixadora de l'Organització de les Nacions Unides contra l'ablació, la ex-model somalí Waris Dirie, qui patí infibulació als 5 anys, ha aconseguit que aquesta pràctica sigui il·legal en alguns països africans, encara que sigui practicant-se. UNICEF, a un informe, afirma que aquesta pràctica es pot eliminar en una generació si hi ha un esforç cultural.
