Cubisme
De Viquipèdia
El Cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'Art Modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura, que va tenir el seu auge a principis del segle XX. El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte.
El nom "Cubisme" va ser introduït del crític d'art Louis Vauxcelles, que el 1908 va descriure l'obra de Georges Braque com a 'rareses cúbiques'. La paraula Cubisme prové de Cub. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d'un punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.
De forma independent, el 1907 i el 1908 apareixen les primeres obres purament cubistes dels autors Georges Braque i Pablo Picasso; el cubisme tingué el seu punt àlgid l'any 1914, i els seus màxims exponents foren Pablo Picasso, Juan Gris i Georges Braque.
El cubisme va ser una reacció contra la pintura realista de finals del segle XIX i principis del s. XX. El seu principal objectiu era la superació del problema de la perspectiva, que només semblava representar els objectes des d'un punt de vista. Per això van provar de defragmentar els objectes en les diverses perspectives que presenten (Cubisme analític) i assolir-ne una síntesi de tots aquests punts de vista (Cubisme sintètic).
D'aquí s'esdevé que els objectes apareixen molt fragmentats i angulosos, i tenen només una relació llunyana amb la forma real dels objectes que representen. No obstant, aquesta representació en permet la observació simultània dels seus diferents punts de vista. Per aquest motiu, la simultaneïtat és una paraula clau del cubisme. Sovint s'aprecien algunes parts dels quadres transparents, mitjançant les quals poden veure's diferents àrees alhora.
Els iniciadors del cubisme consideraven sentimental l'èmfasi en la llum i l'efecte del color de la pintura del seu temps. Per contra, ells provaven d'apropar-se als objectes amb actitud fortament analítica. Especialment en els treballs dels inicis del cubsime, es dóna més importància al llenguatge de les formes que al color. Així doncs, les obres són principalment de colors terrosos i apagats, gairebé monocromes.
El cubisme va prendre el llegat de Paul Cézanne, pertanyent al previ moviment francès Post-Impressionista: „Tot en la natura pren la seva forma del cub, l'esfera i el cilindre.“ thumb|Gris: Tassa de té, 1914. Oli, carbó, collage
El cubisme té també importància degut a la seva influència en el Disseny i l'Arquitectura. Es pot trobar arquitectura "cubista" representativa principalment a ciutat de Praga.
[edita] Cubistes i artistes amb algunes obres cubistes
- Pablo Picasso (1881-1973), "Ampolla, got i Gaita", 1913
- Georges Braque (1882-1963), "Ampolla i diari", 1911
- Lyonel Feininger (1871-1956)
- Juan Gris (1887-1927), "L'esmorzar", 1915
- Josef Čapek (1887-1945)
- Lew Alexandrowitsch Judin (1903-1941)
- Francis Picabia (1879-1953)
- Marcel Duchamp pintava de forma gairebé cubista, però va considerar el cubisme massa restringit i poc apropiat al seu temps, i inventar l'art conceptual.
