Disseny intel·ligent

De Viquipèdia

La teoria del disseny intel·ligent sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d’accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents. Si bé els seus defensors argumenten que es tracta d'una proposta científica legítima, capaç de sustentar un programa d'investigació metodològicament rigorós, la majoria dels científics considera que el disseny intel·ligent és simplement una justificació a posteriori de la creença en un creador absolut i transcendent (el déu de les religions monoteista), en una versió superficialment secularitzada.

El debat, especialment intens en els Estats Units s'ha estès a altres països per mitjà de la influència d'esglésies evangèliques i altres grups religiosos fonamentalistes. El disseny intel·ligent també s'ha convertit en una posició de creixent força en diversos països llatinoamericans. No obstant això, la posició de l’Església Catòlica, majoritària en els països hispanoparlants, és la de respectar l'autonomia de la ciència i respectar les seves troballes, resituant la discussió, sobre la veritat de les Escriptures i la justificació de les creences, en un plànol cada vegada més metafísic.

La frase disseny intel·ligent, amb aquesta accepció, va ser popularitzada per Phillip I. Johnson en utilitzar-la en el seu llibre de 1991 Procés a Darwin. La posició de Johnson, i la base per al moviment en suport a la creença sobre el disseny intel·ligent és que consideren fals el naturalisme filosòfic. Els proponents del disseny intel·ligent argumenten que el model científic de l’evolució per selecció natural és insuficient per a explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers està massa ben adaptat per a les criatures vivents com per a pensar que és així per pura casualitat. Els proposadors del disseny intel·ligent no prenen partit explícit sobre la identitat del o dels creadors o sobre els mitjans que van utilitzar per a dissenyar i després crear la vida, però són protegits per la majoria dels partidaris de la lectura literal de la Bíblia.

[edita] Arguments

Els arguments en favor de l'anomenat disseny intel·ligent es refereixen sobretot a dos aspectes:

La improbabilitat de què en un determinat univers, concretament el perceptible, tan diversos paràmetres (constants físiques) coincideixin tan exactament amb els valors que requereix la vida. Hi ha dos contraarguments principals. El primer es refereix que els paràmetres siguin compatibles amb la vida coneguda no prova que la consciència no pugui desenvolupar-se, sota altres característiques, en un altre Univers sota paràmetres diferents. Segon, la baixa probabilitat no és prova d'intencionalitat. A qui li toca la loteria, no pot deduir només de la baixa probabilitat del fet que algú ha manipulat el sorteig per a afavorir-li. Per altra banda, la teoria del multivers segons la qual existeixen una infinitat d'universs paral·lels que es diferencien tan sols per diferencials de qualsevol magnitud de l'univers simplement desmonten l'argument perquè dóna a entendre que aquest univers és tan probable com a qualsevol altre de la infinitat que existeixen però que només és posible fer-se preguntes sobre la raó de la vida en aquelles dimensions en què existeixen les característiques per a crear-les la qual cosa fa que la probabilitat de (vida)/(parlar de la vida) existeixi en proporció 1:1.
La complexitat irreduible. Formulada pel bioquímic M. J. Behe en termes de "complexitat bioquímica irreducible", és una reedició d'un argument usat contra el darwinisme des d'antic, per exemple pel que fa a la complexitat de l'ull. Behe ho ha intentat renovar pel que fa a agregats macromoleculars funcionals com el cili. Al·lega que la complexitat d'una estructura d'aquest tipus, on no s'observa redundància, és irreducible, perquè l'alteració de qualsevol de les parts destruïx per complet la funcionalitat del conjunt (el que és cert). Argumenta (fal·laçment) que aquest fet inhabilita a la selecció natural (el mecanisme essencial darwinià de l'evolució) per a donar-li origen. Efectivament la selecció natural treballa sobre petites diferències fenotípiques, basades al seu torn en petites diferències genètiques, i la coincidència per atzar i d'una vegada de totes les innovacions evolutives implicades en la complexa estructura del cili, és tan improbable que caldria declarar-se increïble. L'argument és fal·laç perquè el cili no es forma d'una vegada. El que cal explicar són les etapes successives de la seva evolució, explicant o demostrant la verosimilitud de cadascuna d'elles tocant a la seva determinació genètica, el seu desenvolupament ontogenètic i la seva funció, i per tant justificant quines pressions selectives han promogut cadascun dels passos. És molt important recordar que moltes estructures biològiques passen per estadis de doble funció, en els quals, després d'haver evolucionat per a un ús, comencen a veure's sotmeses a noves pressions selectives per a un segon ús. Si es pensa només en aquest últim, l'origen de l'òrgan pot tornar-se incomprensible. El caràcter prensil de la mà humana va aparèixer en relació amb una vida arborícola, ha estat aprofitat per innombrables espècies de primats per a la manipulació i, amb aquesta segona funció, s'ha convertit en el nostre grup en una adaptació principal. Les vies versemblants de l'evolució de l'ull es van aclarir gràcies a l'anatomia comparada i a l'embriologia. Quant a l'evolució de maquinàries moleculars complexes, com el cili, les últimes dècades han proporcionat els arguments equivalents. Per a aquest cas no es conten amb termes de comparança perfectes, perquè no queda cap eucariont que no tingui cilis o derivi d'una avantpassat ciliat. Els components moleculars dels cilis estan presents fora d'ells, en el citoesquelet superficial contigu a la membrana plasmàtica, on treballen en la motilitat sense formar estructures tan elaborades, i dels seus components existeixen formes homòlogues fins i tot en procarionts

[edita] Crítiques al disseny intel·ligent

La gran majoria dels científics i institucions científiques rebutgen les afirmacions sobre disseny intel·ligent per la seva aparent falta de base científica. L'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i altres organismes científics classifiquen el disseny intel·ligent com a pseudociència. Tot i això, els moviments en suport del disseny intel·ligent han assolit suscitar una mobilització política als Estats Units amb seguidors, inclosos alguns membres de les càmares legislatives, que advoquen per la inserció del disseny intel·ligent en els programes d'educació com a teoria alternativa a l'evolució. Es tracta dels mateixos sectors que han militat des de fa temps, amb èxit desigual, per la supressió de l'ensenyament de l'evolució biològica o per la introducció en paral·lel, amb el mateix temps, de la cosmogonia bíblica.

Al gener de 2005, en un districte escolar de Pennsylvania, Estats Units, els estudiants de batxillerat van haver d'escoltar la lectura d'un text en el qual s'explica l'existència de teories alternatives a l'evolució, en particular el disseny intel·ligent. Donat el caràcter polèmic de la decisió, es va permetre que els pares sol·licitessin la no presencia dels seus fills durant la lectura del text. Alguns professors de biologia es van negar a llegir el text argumentant la seva falta de base científica o la seva estreta relació amb el creacionisme.

El moviment Disseny Intel·ligent és una campanya organitzada amb la finalitat de promoure els arguments del disseny intel·ligent cap al públic en general, especialment als Estats Units. Està impulsada per el Centre per a la Ciència i la Cultura. Si bé els arguments del moviment són seculars, el disseny intel·ligent s'associa amb el cristianisme conservador i amb el creacionisme.

En resposta a aquestes iniciatives, el juny de 2005, les acadèmies de Ciències, Enginyeria i Medicina van crear un lloc web on es tracta d'aclarir al públic que la Teoria de l'Evolució no és una teoria més sinó la teoria més sustentada que actualment existeix sobre l'origen dels éssers vivents. Una altra reacció a aquestes iniciatives de forma caricaturista està representada en el pastafarisme, supòsit conjunt de creences que donen una explicació alternativa a l'origen de la vida.