Ernest Lawrence
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Ernest Orlando Lawrence (Canton, EUA 1901 - Palo Alto, EUA 1958) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1939 i conegut sobretot per la invenció, utilització i millora del ciclotró i pel seu treball posterior en separació d'isòtops d'urani al Projecte Manhattan.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a la població de Canton, sitauda a l'estat nord-americà de Dakota del Sud, el 8 d'agost de 1901 va assistir a classes al St. Olaf College de Minnesota, però va ser transferit a la Universitat de Dakota del Sud després del primer any. Es va llicenciar el 1922 i va presentar la seva tesi doctoral en física per la Universitat de Yale l'any 1925, on romangué com a professor realitzant investigacions sobre l'efecte fotoelèctric, per passar posteriorment a ser nomenat professor ajudant el 1927.
El 1928 va ser nomenat professor associat de física en la Universitat de Califòrnia a Berkeley i dos anys més tard va aconseguir una plaça de professor titular, el més jove a Berkeley. Allà va rebre l'àlies de Atom Smasher (en català: «destructor d'àtoms»).
[edita] Investigacions científiques
La invenció que li va reportar fama mundial va partir d'un esbós en un tros de paper. Mentre estava assegut una tarda a la biblioteca Lawrence va fullejar un article i va quedar intrigat al veure un dels diagrames. La idea era produir les partícules de molt alta energia necessàries per a la desintegració atòmica mitjançant una successió de "empentes" petites. Lawrence els va dir als seus col·legues que havia trobat un mètode per a obtenir partícules de molt alta energia sense necessitar alts voltatges.
El primer model de ciclotró estava fet de filferro i cera, i probablement costava menys de 25$ en total. Quan Lawrence va aplicar 2.000 volts d'electricitat el seu ciclotró artesanal va obtenir projectils de 80.000 volts, la qual cosa va significar que el seu invent funcionava. Mitjançant màquines cada vegada majors Lawrence va ser capaç de proporcionar l'equipament necessari per als experiments de física d'altes energies. Al voltant d'aquest dispositiu va construir el seu laboratori de radiació, que seria un dels laboratoris més avançats d'investigació en física. Va rebre la patent del ciclotró l'any 1934 que va concedir a la Research Corporation. L'any 1936 va passar a ser director del laboratori de radiació de la universitat, càrrec que exerciria fins a la seva mort.
El 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la invenció i desenvolupament del ciclotró, cerimònia que s'hagué de celebrar a Berkeley a causa de la Segona Guerra Mundial i rebé la medalla d'or del Premi Nobel de mans del cònsol suec a San Francisco.
Durant la Segona Guerra Mundial Lawrence va ajudar en gran mesura a les investigacions nord-americanes de les armes nuclears. El seu laboratori seria un dels centres principals per a la investigació d'armament nuclear, i fou Lawrence qui va introduir Robert Oppenheimer en el Projecte Manhattan. Després de la guerra va fer campanyes a favor de les subvencions estatals als grans projectes científics, sent un defensor aferrissat de la «gran ciència», que necessita de grans màquines i molts diners.
El juliol de 1958 el president dels Estats Units Dwight D. Eisenhower va enviar Lawrence a Ginebra (Suïssa) per a negociar la suspensió de les proves nuclears amb la Unió Soviètica. Lawrence emmalaltiria a Ginebra, fet que l'obligà a tornar a Berkeley, on morí el 27 d'agost d'aquell mateix any a la població californiana de Palo Alto.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'element químic Laurenci, descobert l'any 1961, i el cràter Lawrence de la Lluna.
