Ferran el Catòlic
De Viquipèdia
| Reis de la Corona d'Aragó | ||
|
||
| Dinastia Trastàmara | ||
 |
||
| Ferran d'Antequera | ||
|---|---|---|
| Alfons el Magnànim | ||
| Joan el Gran | ||
| Ferran el Catòlic | ||
| Alfons | ||
| Isabel | ||
| Príncep Joan | ||
| Joana | ||
| Maria | ||
| Caterina | ||
|
Ferran el Catòlic o Ferran I de Navarra, II de Catalunya i Aragó, III de Sicília i V de Castella ( Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), comte de Ribagorça (1458-1469); rei de Sicília (1468-1516); comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i rei de Sardenya (1479-1516); rei de Castella (1474-1504) i regent (1507-1516); rei de Nàpols (1503-1516) i rei de Navarra (1512-1515).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill del comte-rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez, i per tant germanastre de l'infant Carles de Viana. Fou reconegut hereu a la mort del seu germanastre, el 1461, sent nomenat lloctinent general de Catalunya l'any següent per esdevenir governador general el 1466.
Durant la Guerra civil catalana (1462-1472), en la que va participar de forma activa, es va familiaritzar amb l'administració de l'estat a instàncies de Joan II d'Aragó.
El seu pare en ascendir al tron d'Aragó, el 1458, li concedí el comtat de Ribagorça, que romangué en el seu poder fins el 1469 any en que Joan II el concedí al seu fill natural, Alfons d'Aragó, duc de Vilafermosa.
[edita] Guerra civil castellana
El 1468 fou nomenat rei de Sicília pel seu pare, i al morir el seu cosí, l'infant Alfons de Castella (1468) i en ser reconeguda la infanta Isabel de Castella, la seva cosina i germanastra d'Enric IV de Castella, com hereva de Castella, Joan II d'Aragó va posar tota la seva habilitat per aconseguir el matrimoni de Ferran amb la princesa castellana, que es va realitzar 19 d'octubre de 1469 a Valladolid, Castella.
A la mort d'Enric IV el 1474 va provocar una Guerra civil a Castella entre els partidaris d'Isabel, germana del rei, i els de Joana la Beltraneja, la seva filla. Ferran aconseguí els favors de la noblesa castellana i el proclamaren corregent de Castella amb tots els mateixos drets que Isabel gràcies a la Concòrdia de Segòvia (1475). Ferran va participar llavors d'una manera definitiva en la direcció militar de les tropes enfrontades a les de Joana la Beltraneja, que només tingueren el suport del seu marit, Alfons V de Portugal.
El 1479, pel Tractat d'Alcaçovas, Joana va renunciar al tron en favor d'Isabel i es va recloure en un convent a Coïmbra. Aquest mateix any, Ferran va succeir el seu pare com a comte de Barcelona i rei d'Aragó. Aquest és doncs, l'any en que es pot fixar la unió dinàstica d'ambdues corones.
[edita] Conquesta de Granada
El 1481 els Reis Catòlics van iniciar la Conquesta del Regne de Granada (1481-1492). Amb les dificultats de la guerra Ferran II va deixar entreveure clarament les seves dots diplomàtiques i militars. La Guerra va finalitzar amb la Capitulació de Granada el 2 de gener de 1492.
La Conquesta de Granada, l'últim reducte musulmà a Europa, va otorgar als Reis un prestigi que els va ajudar a consolidar la seva autoritat. Als regnes de la Corona d'Aragó, Ferran II no va modificar el sistema polític tradicional (que dificultava la concentració de poder a mans del rei i que l'obligava a pactar sovint amb les Corts). Així mateix va acabar amb els problemes dels remences gràcies a l'abolició dels mals usos, i va consolidar els contractes d'enfiteusis, gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).
[edita] Govern de Castella i d'Aragó
Ferran va col·laborar activament amb Isabel en el govern de Castella, encarregant-se personalment de la política exterior, al temps que es reservaba per a sí mateix els assumptes relavtius a la Corona d'Aragó. Així doncs va dictar les primeres mesures d'ordenament intern del regne gràcies a la figura del corregidor (1480); el 1481 va crear la Inquisició i va reorganitzar l'hisenda reial.
Ferran II va introduir a Castella les institucions aragoneses, com el Consulat de Mar, i els gremis, afavorint així el desenvolupament econòmic de Castella, sobretot en el comerç de la llana.
En l'aspecte religiós, va adoptar el programa de la seva dona, que va assentar les bases ideològiques de l'esperit de la croada i la uniformitat religiosa. Així es van decretar els Decrets d'expulsió dels jueus el 1492 i de conversió forçosa dels moriscos granadins el 1503, tot i que aquests havien vist garantits els seus drets de llibertat de culte amb la Capitulació de Granada.
[edita] Núpcies i descendents
Amb la seva amistançada Aldonza Roig d'Ivorra va tenir un fill:
- Alfons d'Aragó (v 1468-1485?), que fou arquebisbe de Saragossa i regent de la Corona d'Aragó, duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça (Alfons VI de Ribagorça).
Del seu matrimoni amb la reina Isabel I de Castella de 1469 en nasqueren 5 fills:
- la infanta Isabel de Castella (1470-1498), casada amb el príncep Alfons de Portugal i el 1497 amb Manel I de Portugal.
- l'infant Joan d'Aragó (1478-1497), hereu del tron i casat el 1497 amb Margarida d'Àustria, duquesa de Borgonya i filla de Maximilià I d'Àustria.
- la infanta Joana I de Castella (1479-1555), reina de Castella, casada el 1496 amb Felip el Bell.
- la infanta Maria d'Aragó (1482-1517), casada el 1500 amb Manel I de Portugal.
- la infanta Caterina d'Aragó (1485-1536), casada en primeres núpcies el 1501 amb l'hereu al tron anglés Artur d'Anglaterra i en segones núpcies el 1509 amb el seu germà Enric VIII d'Anglaterra.
El 1505 es casà amb Germana de Foix amb la qual tingué un fill que morí al néixer.
- el príncep Joan d'Aragó i de Foix (1509), príncep de Girona
[edita] Política mediterrània
A partir de 1492 Ferran va concentrar la seva activitat en la tradicional expansió aragonesa vers Orient, principalment Itàlia i el nord d'Àfrica. Mitjançant el Tractat de Barcelona de 1493 va recuperar el Rosselló i la Cerdanya, en mans franceses des de 1463.
A Itàlia, per oposar-se a l'intent de Carles VIII de França d'anexionar-se el Regne de Nàpols, organitza la Lliga Santa el 1495. Així, amb les campanyes militars dirigides per Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, i amb l'astúcia del rei, va permetre expulsar als angevins del Regne de Nàpols el 1504 i incorporar-lo novament a la corona.
Al nord d'Àfrica, es va mostrar contrari a ocupacions a gran escala i va restringir les accions a l'ocupació d'algunes places litorals com Orà i Alger.
[edita] Política europea
En la seva lluita contra el domini europeu de França, Ferran va mostar una gran saviesa diplomàtica d'enllaços matrimonials, mitjançant els quals va permetre integrar Castella a Europa. Així va casar els seus fills amb reis de Portugal, Àustria, Borgonya i Anglaterra, aïllant França, la qual va fracassar en tots els intents d'intervenció a Itàlia.
[edita] Regne de Navarra
Ferran II va aconseguir el suport dels beamontesos en la Guerra civil de Navarra i després d'aconseguir el suport de la ciutat de Pamplona va aconseguir posar d'acord les Corts de Navarra perquè el Regne de Navarra s'incorporés al Regne de Castella el 1515.
La incorporació a Castella però nomès fou de l'Alta Navarra, la part navarresa situada al sud dels Pirineus, mentre la Baixa Navarra continuà amb la seva pròpia línia dinàstica.
[edita] Descobriment d'Amèrica
Mentrestant Cristòfor Colom va iniciar l'expedició que el portaria a descobrir el Nou Món, el continent Americà, tot i que Colom es pensà sempre que havia trobat el pas fins a les Índies. Pel Tractat de Tordesillas de 1494, el món més enllà d'Europa es repartia entre les corones de Portugal i Castella per una línia nord-sud de l'Oceà Atlàntic.
[edita] Mort d'Isabel de Castella
El 1504 a la mort d'Isabel, fou nomenat regent de Castella, però l'oposició de part de la noblesa castellana, que eren partidaris de Felipe el Formós, marit de la seva filla Joana I de Castella, provocaren que Ferran II renunciès al poder a Castella (no a la Corona d'Aragó) per evitar un enfrentament armat.
Per la concordia de Villafáfila de 1506, Ferran II es va retirar a Aragó, sent Joana i Felip proclamats reis de Castella.
Ferran es casà de nou el 1505 amb Germana de Foix, amb l'esperança que li donés un hereu al tron aragonés. A la mort de Felip el Bell, i davant la incapacitat de la seva filla per regnar, va acceptar de nou la regència castellana. No obstant això, es va centrar en las qüestions aragoneses d'Itàlia, formant part així en la Lliga de Cambrai contra Venècia el 1511 i va deixar el govern de Castella en mans del Cardenal Cisneros.
En el seu testament va deixar totes les seves possesions al seu nét, Carles de Gant, futur Carles I i, fins a la seva arribada a la península, va nomenar el seu fill natural Alfons d'Aragó regent dels regnes de la Corona d'Aragó i al Cardenal Cisneros, regent de Castella.
Va morir el 25 de gener de 1516 a Madrigalejo, província actual de Càceres. Avui en dia Ferran II està enterrat a la Catedral de Granada al costat de la seva esposa, de la seva filla Joana i el marit d'aquesta així com d'un dels seus néts, Miquel.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Avantpassats de Ferran II a Worldroots.com
| Precedit per: Joan II |
Comte de Ribagorça 1458–1469 |
Succeït per: Alfons VI |
| Rei de Sicília 1458–1516 |
Succeït per: Carles I |
|
| Precedit per: Enric IV |
Rei de Castella amb Isabel I 1474–1504 |
Succeït per: Joana I amb Felip I |
| Precedit per: Caterina I |
Rei de l'Alta Navarra 1512–1515 |
|
| Precedit per: Joan II |
Comte de Barcelona Rei d'Aragó 1479–1516 |
Succeït per: Carles I |
| Precedit per: Lluís XII |
Rei de Nàpols 1503–1516 |
