Fixisme
De Viquipèdia
Capella Sixtina
El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables.
El fixisme s'oposa a l'evolucionisme.
Taula de continguts |
[edita] Fixisme i creacionisme
El fixisme està íntimament lligat al creacionisme, una teoria paral·lela segons la qual l'univers va ésser creat per Deu, tal i com és en l'actualitat.
Els defensors del creacionisme daten la creació de l'univers en una època relativament propera, tot just fa uns quants milers d'anys. L'arquebisbe anglicà James Ussher va calcular l'edat de la Terra, utilitzant el llibre del Gènesi com a principal font d'informació. Segons Ussher, la Terra va ser creada l'any 4.004 aC. , el 25 d'octubre a les nou del matí.
[edita] Fixisme i biologia moderna
A la Grècia clàssica alguns pensadors presocràtics, com Anaximandre de Milet (segle VI aC), havien intuït la idea d'evolució dels éssers vius. Tot i així, en el pensament occidental les teories fixistes varen gaudir de molt bona reputació fins ben entrat el segle XIX.
Carl von Linné (1707-1778), el reconegut botànic suec que va assentar les bases de la taxonomia moderna, va ser un dels primers en desenvolupar formalment el fixisme, mantenint que les espècies havien estat creades de manera separada i independent i negant la possibilitat d'un origen comú dels éssers vius. Cal dir, però, que a mida que Linné va avançar en el seu treball va reconsiderar les seves idees fixistes, arribant inclús a suprimir determinats textos en les darreres edicions de la seva obra.
El zoòleg i naturalista Georges Cuvier (1769-1832), impulsor de l'anatomia comparada i de la paleontologia, va ser un altre dels científics il·lustres que es van posicionar a favor del fixisme. Cuvier va ser el pare de la teoria fixista coneguda com catastrofisme, formulada per explicar la diversitat dels organismes i de les troballes fòssils que contradeien el fixisme.
Segons Cuvier la Terra havia estat poblada per col·leccions independents d'organismes vius, producte de diversos actes creadors els quals alternaven amb períodes de grans catàstrofes, com el diluvi universal de la Bíblia, durant els quals la major part de les espècies existents desapareixien.
[edita] El fixisme en l'actualitat
En la primera meitat del s. XIX es van produir les polèmiques més airades entre fixistes i evolucionistes, fins que el fixisme va ser desbancat per l'aparició del darwinisme.
El fixisme és una teoria sense fonament científic la qual no suporta un anàlisi rigorós. Actualment són moltes les evidències de l'evolució que desmunten qualsevol teorització de caire fixiste. Part d'aquestes evidències es generen a partir de la investigació en camps com l'estratigrafia o la paleontologia.
En aquest sentit resulten igualment determinants els estudis sobre l'edat de la Terra, impulsats en un primer moment pels geòlegs Hutton i Lyell. Aquests estudis porten a estimacions molt allunyades de les proposades per l'arquebisbe Ussher (4.600 m.a. segons les tècniques modernes de datació),
