Gran Teatre del Liceu de Barcelona
De Viquipèdia
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona popularment conegut simplement com el Liceu és un teatre d'òpera de la ciutat de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'any 1837, un Batalló de la Milícia Nacional, amb Manuel Gibert i Sans al capdavant, creà, al Convent de Montsió, que es trobava als voltants del que avui és el Portal de l’Àngel, el Liceo Filodramático de Montesión. La finalitat de la nova entitat era, per una banda, promoure l’ensenyament musical (d’aquí el nom de Liceu) i, per l’altra, l’organització de representacions escèniques, de teatre d’òpera, per part dels alumnes.
El 1838, l’entitat va canviar el nom pel de Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II. La manca d’espai i les pressions de les monges, antigues propietàries del Convent, que havien recuperat un drets que havien perdut, i reclamaven tornar-hi, van motivar que el Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II abandonés el Convent de Montsió. A canvi, li va ser concedit la compra de l’edifici del Convent dels Trinitaris, situat al centre de la Rambla de Barcelona. Tot seguit es van començar els treballs d’enrunament d’aquest convent per tal d’edificar un nou edifici capaç d’acollir totes les activitats del Liceu.
A diferència d’altres ciutats europees, on la monarquia es feia càrrec de la construcció i manteniment dels teatres d’òpera, a Barcelona la construcció del Gran Teatre del Liceu es va haver de fer mitjançant les aportacions d’accionistes particulars, segons una estructura similar a una societat mercantil. Aquest fet va condicionar fins i tot l’estructura del nou edifici, mancat, per exemple de llotja reial.
Els gestors del Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II van encarregar a Joaquim de Gispert i d’Anglí un projecte que fes viable la construcció del nou edifici. El projecte preveia la creació de dues entitats: la Sociedad de Construcción i la Sociedad Auxiliar de Construcción. Els accionistes de la primera obtenien, a canvi de les seves aportacions econòmiques, el dret d’ús a perpetuïtat d’algunes llotges i butaques del futur teatre. Els de la segona, en canvi, aportaven la resta de diners necessaris per construir el teatre a canvi de la propietat d’altres espais de l’edifici. La Sociedad Auxiliar de la Construcción serà l’origen del Cercle del Liceu.
Miquel Garriga i Roca va ser l’arquitecte encarregat de la construcció del Liceu. Les obres es van començar l’11 d'abril de 1845 i el Teatre es va inaugurar el 4 d'abril de 1847.
[edita] El Cercle del Liceu
Pocs mesos després, el 20 de novembre del 1847, es va crear el Cercle del Liceu, segons la data d’inscripció dels 125 fundadors que consta en el primer llibre de registre de socis. L’article primer dels estatuts diu:
El Circulo del Liceo és una asociación que tiene por objeto proporcionar a sus individuos los recreos y entretenimientos de la buena sociedad y es ajena a todo acto que tenga tendencia política.
El Cercle del Liceu és un exclusiu club privat, de model anglès, del qual només podien ser socis els homes o les seves viudes. Amb la recent inauguració després de l’incendi del 1994 es va originar una forta polèmica per la prohibició que seguia vigent de negar a qualsevol dona ser soci del club. El 2001 dues empresàries catalanes, Adela Subirana i Magda Ferrer-Dalmau, formalitzaven la seva inscripció, esdevenint les primeres dones en formar part del Cercle del Liceu. Actualment, el Cercle compta amb 1100 socis.
Després de l’incendi del Liceu el 31 de gener del 1994, el club va tancar prop d’un any, però posteriorment va mantenir oberts els seus salons i el restaurant. Es va aprofitar aquest període per restaurar les seves dependències.
Com a club recreatiu, ha quedat desfasat pels canvis de costums i d’oferta d’oci que ha experimentat la societat catalana en els darrers temps. Però la pròpia història del Cercle ha permès que l’entitat tingui un patrimoni artístic fenomenal. Disposa d’una biblioteca més que notable. En la majoria de les seves dependències es pot gaudir de decoració modernista. Hi ha quatre vitralls en el vestíbul inferior que són un testimoni directe de la forta influència del wagnerisme en la cultura catalana de començaments del segle XX. Però, a més a més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva i esplèndida d’escultures i de l’art de la marqueteria i disposa d’una galeria d’esmalts, gravats, aiguaforts i olis dels millors artistes catalans de l’època, com ara Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol, Modest Urgell Inglada i Francesc Miralles, entre d’altres.
L’obra més famosa del Cercle del Liceu és el conjunt mural, de dotze olis sobre tela, encarregats a Ramon Casas i instal·lats a la famosa Rotonda del Cercle. Els dotze plafons, l’obra més ambiciosa de Casas, segons els seus estudiosos, s’inspiren en un tema musical.
El Cercle del Liceu ha obert les seves sales al públic català en comptades ocasions.
[edita] Incidents al teatre
L'any 1893 l'anarquista Santiago Salvador tirà una bomba a la platea del Liceu que causà 20 morts.
El Liceu ha sofert dos incendis que l'han destruït totalment, el primer l'any 1861 i el segon el 31 de gener de 1994, i ha estat reconstruït i millorat, respectant la seva decoració i estil originals, responsables de la seva apreciada sonoritat, però millorant els mitjans i serveis tècnics.
[edita] L'incendi de 1994
Entre dos i tres quarts d’onze del matí del 31 de gener, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala –una altra ironia del destí–, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l’escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el teló d’acer, tot va ser inútil: les flames havien ja saltat al teló de vellut i pujaven fins al teler i el sostre.
El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Potser una mica massa tard, perquè mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d’apagar el foc amb els mitjans al seu abast en comptes de cridar immediatament els serveis d’extinció.
[edita] Reconstrucció
Per fer posible la reconstrucció del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques. El nou i millorat teatre va obrir les portes el 7 d'octubre de 1999.
