Maniqueisme
De Viquipèdia
El maniqueisme és un corrent religiós segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el bé i el mal, de la mateixa categoria i entitat. Els maniqueus creuen que una cosa depén de l'altra i per això van ser rebutjats com a heretges pels cristians ortodoxos, ja que postulaven l'existència d'un Déu maligne al mateix nivell que el Déu Pare dels cristians.
El seu nom deriva del fundador del corrent, Mani (o Ragis). Mani va predicar les seves doctrines sense ser cristià, i molts elements de la seva doctrina deriven del zoroastrisme, del budisme, del mitraisme i dels cultes babilònics (Ragis era adepte d'aquesta última). Es considerà una heretgia quan començà a difondre's en els mateixos territoris que tractava d'introduir-se el cristianisme, però era realment una religió diferent.
Mani fou executat per ordre del rei de Pèrsia el 276. No obstant això, la seva doctrina es va difondre a Pèrsia, Àsia Central (on va subsistir uns mil anys), Mesopotàmia, Síria, Palestina, Egipte, Àfrica, Hispània, Gàl·lia i Itàlia. Un dels líders més destacats va ser l'egipci Akuas (del qual una part dels maniqueus prengué el nom de «akuanites»), influint en altres heretgies com la dels priscil·lianistes, i més tard en el catarisme, els valdesos i els bogomils.
