Maurianos d'Armènia
De Viquipèdia
Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.
El 654 l'emperador Constantí II va ocupar Armènia. Quant va retornar a Constantinoble va deixar com a governador a Maurianos, del que no es coneixen dades anteriors.
Teodor Reshtuni, l'ishkhan aliat als arabs que habia estat destituit, va sortir de la fortalesa d'Althamar al llac Van i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian, va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes i va intentar dominar el país. El califa li va donar poder per Armènia, Aghuània i Siunia. Un exercit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655) i Maurianos va quedar en dificil posició sobretot després de que Teodor va entrar a Dwin amb els àrabs.
L'exèrtit musulmà va tornar a Síria si be el general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d’ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació, dominant altre cop el país en nom del Imperi. Els àrabs que havien quedat a Armènia van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dwin però quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia i els àrabs van recuperar tota Armènia.
