Miguel Hidalgo y Costilla
De Viquipèdia
Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta a favor de la independència de Mèxic.
Era vicari de l’església de Dolores de Guanajuato, on inicià l'educació popular, raó per la qual fou considerat com a intel·lectual perillós i heretge per la Inquisició. Endemés del castellà, francès i llatí, també parlava otomí, nàhuatl i tarasco. El 16 de setembre, 1810 va fer la proclama independentista coneguda com a Grito de Dolores (“Viva la independencia. Viva la virgen de Guadalupe. Muera el mal gobierno”), amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis nahua i otomí. Va vèncer als reialistes a San Miguel el Grande, Celaya (20 de setembre), Valladolid (avui dia Morelia) (17 d'octubre) i Guanajuato (29 de setembre), però fou vençut per Calleja a Aculco (7 de novembre) quan marxava sobre la ciutat de Mèxic. Fou capturat a Norias de Baján quan fugia als Estats Units, i afusellat poc després. Un indi tarahumara li va tallar el cap després de mort per a cobrar una bonificació de vint pesos.
Atès que va començar la revolta per la independència de Mèxic, ha estat considerat pels mexicans com el Pare de la Pàtria. En honor seu, un estat de Mèxic porta el seu nom (Hidalgo).
