Regne de Sardenya
De Viquipèdia
El Regne de Sardenya fou el precursor del Regne d'Itàlia i de la posterior, i actual, Itàlia unificada.
Taula de continguts |
[edita] Corona d'Aragó
El Regnum Sardiniae i Corsicae, Regne de Sardenya i de Còrsega, va ser creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per a solucionar els conflictes entre les cases d'Anjou i d'Aragó sobre el Regne de Sicília, conflictes originats a partir de les Vespres Sicilianes. Així fou un regne de compenssació, assignat a Jaume II d'Aragó.
Sardenya seguia no obstant això sotmesa a grans senyors que duien el títol de Judex (jutge). L'illa era dividida en quatre jutjats sota la influència de les ciutats de Pisa i Gènova. El 1323, Jaume II va formar una aliança amb el jutge d'Arborée, d'orígen català, i va controlar els jutjats de Càller i de Gallura, eliminant de l'illa els Pisans.
El control reial no fou definitiu fins a principis del segle XV, quan Martí el Jove, rei de Sicília i procurador de Sardenya per al compte del rei d'Aragó Martí l'Humà, va eliminar els darrers jutges d'Arborée. L'illa fou governada a partir d'aquell moment en nom del rei per un vicerrei.
Còrsega no va ser realment conquerida i els reis d'Aragó van deixar de manar-hi el 1479, any en que fou retirat del nom oficial del Regne l'esment de Corsicae. Sardenya, unida a la Corona d'Aragó, va passar al segle XVI a la monarquia espanyola.
[edita] Imperi Austríac
El Regne de Sardenya restà dependent de la Corona d'Espanya a la Guerra de Successió Espanyola, acabada el 1714. Tot i això, l'illa fou ocupada pels Habsburgs de Viena, que ostentaven la Corona Espanyola. El 1714 passà a ser una possessió formal, reconeguda pel Tractat d'Utrecht.
[edita] Regne de Piemont-Sardenya
El 1720 Carles VI d'Àustria i Víctor Amadeu II intercanviaren les possessions aconseguides al finalitzar la Guerra de Successió Espanyola. Així doncs l'imperi austríac rebia el Regne de Sicília i la casa de Savoia rebia el Regne de Sardenya, un títol que portaran a la seva corona fins a la proclamació del Regne d'Itàlia el 1861. Els nobles Piemontesos van lamentar el fet que la part més pobre del regne, Sardenya, s'honorés amb el títol de regne, mentre que la part rica, el Piemont, tenia solament el títol del principat.
[edita] La revolució francesa de 1789
Víctor Manuel fou batut per Napoleó Bonaparte el 1796 i amb el tractat de Cherasco, va perdre les seves possessions al Piemont. El seu fill Carles Manuel IV el succeí.
El 1793 França va organitzar una temptativa d'invasió del Regne gràcies a que havia mantingut al Regne consellers i espies. La noblesa de la illa va acceptar la rebel·lió, seguint la denegació del Víctor Amadeu III per a reconèixer els estatuts sards, Stamenti.
El 28 d'abril de 1794 els reis foren expulsats, mitjançant un aixecament republicà dirigit per l'advocat Giovanni Maria Angioy. El rei Víctor Amadeu III de Sardenya va morir a l'exili el 1796 però aconseguí derrotar els rebels prop d'Oristano. L'advocat Angioy va refugiar-se a França i la casa de Savoia va prendre altra vegada el control de la illa durant alguns mesos, exercint una repressió molt dura.
[edita] El tron de Càller i del francès a Torí
El 10 de desembre de 1798 va ser creada a Torí, la República del Piemont, reconeguda pel francès que havia ocupat la ciutat. La casa de Savoia, amb tota la cort, va exiliar-se a Càller que es va convertir en la nova capital del regne fins a la restitució final dels estats de terra ferma (possessions continentals del regne). El 20 de juny de 1799, les tropes austro-russes van reconquerir la ciutat de Torí i van restaurar Carles Manuel IV de Sardenya al seu tron, però un any després, França tornà a ocupar la ciutat creant la República subalpina. Aquesta república, la primera a Itàlia, adoptà el sistema decimal del franc francès.
L'11 de setembre de 1802 el Piemont és annexat a França, i es suprimí la República subalpina. Amb la Restauració i amb el Tractat de París de 30 de maig de 1814, la casa de Savoia fou restaurada en els seus dretes i el 4 de gener de 1815, pel Congrés de Viena, la Gènova i la Ligúria van ser annexades al Regne, per constituir un estat prou gran per fer front a França.
[edita] La restauració
El nou rei Víctor Manuel I de Sardenya, així com el seu germà Carles Fèlix I de Sardenya, fou un monarca conservador i fou obligat a abdicar seguint els moviments revolucionaris liberals de 1821, que són la mostra del principi de la Risorgimento (Unificació italiana). És el seu successor, Carles Albert I de Sardenya, que van concedir els Estatuts Albertins, més liberals, seguint les rebel·lions de 1848.
El mateix any, la guerra fou declarada a Àustria. Després d'alguns èxits inicials, la guerra fou desfavorable per la Casa Savoia cosa que va portar a Carles Albert I a abdicar en favor del seu fill Víctor Manuel II d'Itàlia, el 23 de març de 1849.
[edita] Cap al regne d'Itàlia
El 1850 Sardenya es va convertir en el motor de la unificació italiana gràcies al ministre liberal Camillo Benso di Cavour.
El Regne de Sardenya-Piemont va participar en la Guerra de Crimea, aliada amb Turquia, Gran Bretanya i França, contra Rússia. El 1859 França va ajudar Sardenya en la seva guerra en contra d'Àustria, Napoleó III no va preservar les promeses fetes a Cavour i va annexar-se la Llombardia. El 1860, però, Sardenya va aconseguir la Llombardia de França perdent per la seva banda les Regions de Savoia i Niça.
El 17 de marça de 1861, el regne de Sardenya va canviar nom definitiu, integrant-se dins el Regne d'Itàlia.
