Salut pública

De Viquipèdia

La salut pública és la ciència i l'art d'organitzar i dirigir els esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat.

Una d'aquestes activitats, però no necessàriament la més important és l'exercit per la medicina en les seues dues vessants, preventiva i assistencial.

La salut pública és responsabilitat dels governs, als qui correspon l'organització de totes les activitats comunitàries que directament o indirectament contribueixen a la salut de la població.

La salut pública obté els seus coneixements de pràcticament totes les ciències, sent la seua activitat multidisciplinària, eminentment social, l'objectiu de la qual és la salut de la població.

Taula de continguts 1 Activitats de la salut pública 1.1 Protecció de la salut: 1.2 Promoció de la salut: 1.3 Prevenció de la malaltia: 1.4 Restauració de la salut 2 Història de la Salut Pública

[edita] Activitats de la salut pública

[edita] Protecció de la salut:

Són activitats de salut pública dirigides al control sanitari del medi ambient en el seu sentit més ampli, amb el control de la contaminació del sòl, aigua, aire i dels aliments. A més s'inclou la seguretat en el treball i en el transport.

[edita] Promoció de la salut:

Són activitats que intenten fomentar la salut dels individus i col·lectivitats, promovent l'adopció de estils de vida saludables, mitjançant intervencions de educació sanitària a través de mitjans de comunicació de masses, a les escoles i en atenció primària.

[edita] Prevenció de la malaltia:

Es basa en intervencions de prevenció primària (vacunacions) i prevenció secundària o detecció precoç de malalties.

[edita] Restauració de la salut

Consisteix en totes les activitats que es realitzen per a recuperar la salut en cas de la seua pèrdua, que són responsabilitat dels serveis de assistència sanitària que despleguen les seues activitats en dos nivells: atenció primària i atenció hospitalària.

Hi ha activitats organitzades per la comunitat que influeixen sobre la salut com són:

1. La educació: L'ensenyament general bàsica ha de ser gratuïta a tota la població.
2. Política econòmica: Producció agrícola i ramadera (d'aliments), de béns i serveis, d'ocupació i de salaris.
3. Política d'habitatge, urbanisme i obres públiques.
4. Justícia social: D'impostos, de Seguretat Social i de serveis de benestar i recreatius o de oci.

[edita] Història de la Salut Pública

La salut pública com a ciència a penes té poc més d'un segle d'existència, però manifestacions de l'instint de conservació de la salut dels pobles existeix des dels començaments de la història de la humanitat. No obstant la inclusió de la restauració de la salut és una adquisició relativament recent.

• Els egipcis, segons Heròdot, eren el més higiènic dels pobles. Practicaven la higiene personal, coneixien gran nombre de fórmules farmacèutiques, construïen dipòsits d'argila per a les aigües de beguda i canals de desaigüe per a les aigües residuals.
• Els hebreus van portar encara més lluny les pràctiques higièniques, en incloure en la llei mosaica, considerada com el primer codi d'higiene escrit, el Levític datada en 1500 anys a.C. En aquest codi es descriu com ha de ser la neteja personal, les latrines, la higiene de la maternitat, la higiene dels aliments, la protecció de l'aigua...
• La civilització grega presta més atenció a la neteja personal, al exercici físic i a les dietes alimentàries que als problemes del sanejament del medi.
• El imperi romà és famós per les seues activitats als camps de la higiene personal amb la construcció de banys públics i de l'enginyeria sanitària amb la construcció d'aqüeductes.
• A Amèrica, la civilització Tehotihuacana va comptar amb grans obres que li permetien portar aigua neta a la ciutat, així com de desfer-se d'aigua bruta, El mateix succeeix en la cultura Asteca. Aquesta última es crea en illots dins d'un gran llac, per la qual cosa desenvolupa diverses mesures per a evitar la seua contaminació. Es diu que els Asteques van aprendre a viure amb el llac, mentre que els conquistadores espanyols, van voler viure contra el llac havent de patir constants inundacions (algunes que van durar anys) i van fer del vell i net Tenochtitlan una de les ciutats més brutes del món.
• En la Edat Mitjana, presidida pel cristianisme, es va produir una reacció contrària a tot el que recordava a l'imperi romà i al paganisme. El menyspreu del mundà i la "mortificació de la carn" van passar a ser les normes preferides de conducta, per la qual cosa el descuit de la higiene personal i del sanejament públic va arribar fins a tal punt que junt amb els moviments migratoris bèl·lics i els baixos nivells socioeconòmics, es van produir les grans epidèmies de la humanitat. La lepra es va aconseguir eradicar d'Europa amb la marginació i l'extermini dels leprosos. Respecte a la pesta bubònica es van establir mesures de quarantena als ports martítimos i cordons sanitaris en terra.
• En el segle XIX va haver-hi un desenvolupament considerable de la Salut Pública a Europa i als Estats Units. A Anglaterra Edwin Chadwick va impulsar les Lleis de Salut Pública que contemplaven un conjunt de mesures per a la sanitat, sobretot a les ciutats industrials. Amb aqueixes mesures es va aconseguir reduir la mortalitat per algunes de les malalties infeccioses que assetjaven a la població treballadora que vivia en pèssimes condicions i d'insalubritat. Destaquen també els treballs de W. Farr, qui en polèmica amb Chadwick assenyalava que les condicions de salut dels treballadors es devien a l'excés de treball que els matava d'inanició. A Alemanya Rudolf Virchow, una gran patòleg de l'època, a l'abric de les revolucions de 1848 assenyalava que "la política és medicina en gran escala", mostrant amb això que les transformacions sociopolítiques podien generar millors condicions per als treballadors i amb això s'aconseguiria millorar la situació de salut.
• A mitjan segle XIX quasi tots els metges sostenien que les malalties es produïen per brutícies de les quals emanaven miasmes que portaven la malaltia a les persones. Un altre grup de metges, els contagiacionistes, sostenien que la malaltia passava d'unes persones malaltes a altres sanes per contagi de possibles microorganismes. Els treballs de Koch van acabar donant la raó als segons i es va obrir una època de "caçadors de microbis". Temporalment l'atenció es va centrar en microorganismes específics i la salut pública dirigida a combatre les brutícies (aigua potable, drenatges, reglamentació d'enterraments i rastres, etc.) va passar a segon pla, per a ressorgir de forma més madura (considerant ja als microorganismes) en el segle XX.

Principals camps de les Ciències de la Salut
Ciències del laboratori clínic | Educació Física | Farmàcia | Fisioteràpia | Infermeria | Logopèdia | Medicina | Nutrició | Odontologia | Optometria | Podologia | Psicologia Clínica | Teràpia Ocupacional | Salut Pública | Veterinària