Sant Agustí d'Hipona

De Viquipèdia

Sant Agustí (354 - 430) va nèixer a Hipona. Fill de mare cristiana i pare pagà, va rebre una educació en el marc de la tradicó pagana (llatina): retòrica, estudi d'autors llatins, etc.

S'inicia en la filosofia gràcies a les obres de Ciceró. Estudià i ensenyà a Cartago, Roma i Milà, ciutat on conegué el maniqueisme i l'escepticisme, que després abandonà pel platonisme.

Es va convertir al cristianisme quan tenia 32 anys. Fou ordenat sacerdot l'any 391 i el 396 elegit bisbe d'Hipona. Va fundar monestirs on defenia el debat religiós però sempre dintre de l'ortodòxia cristiana. La seva influència posterior és enorme, essent considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental.

[edita] Obres

Conversió de Sant Agustí, segle XV

Les Confessions, on narra la seva autobiografia, incloent el seu naixement a l'Àfrica, la seva adolescència rebel, la influència de la seva mare (Santa Mònica) i la conversió al cristianisme.
La Ciutat de Déu, on divideix el món en dos regnes o ciutats metafòriques i parla sobre la providència, la llibertat i la moral.
La Trinitat, obra teològica sobre les relacions de les tres persones de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant

[edita] Pensament

[edita] Fe i Raó

La conciliació entre la Fe i la Raó queda recollida en Sant Agustí en la fòrmula següent que serà tot un problema fins a finals del segle XVIII: "Creu per entendre" Això vol dir que la filosofia ha de pendre com a punt de sortida la Fe i les Escriptures, i que només té valor en la mesura que coincideix amb la veritat cristiana: la filosofia té, doncs, un paper subordinat, de serventa de la teologia.

[edita] La creació del món i del temps

Per a Sant Agustí, Déu ha creat el món "ex nihilo" (del no res). La matèria és una seció de Déu resultat d'una decisió lliure i voluntària, un acte espontani de l'amor diví. Tanmateix la creació es desplaça en el temps i els éssers individuals arriben a la seva maduresa en el transcurs d'aquest, d'acord amb allò disposat per la providència divina. Però la matèria no és eterna, neix i canvia amb el temps a diferència de l'eternitat de Déu que n'és aliena.

[edita] El problema del mal

A l'hora d'abordar aquesta qüestió Sant Agustí distingeix entre dues classes de mal:

El mal físic o natural, que prové de Déu. És més aviat una deficiència, l'origen de la qual cal cercar-lo en la matèria mateixa.

El mal moral, és obra de l'ésser humà i del seu comportament injust envers els seus semblants. Té el seu origen en la lliure voluntat amb què Déu crea l'home. Per això Déu no és responsable del mal ús de la llibertat.

[edita] La concepció de la Història

La filosofia de la Història d'Agustí descriu un procés que afecta tot el gènere humà. Es tracta d'una història universal constituïda per una sèrie d'esdeveniments successius que avancen cap a una fi mitjançant la providència divina. Però aquest procés es caracterítza pel conflicte entre les dues comunitats que habiten el món:

La ciutat de Déu. Tots els que segueixen a Déu, que constitueixen una església invisible i són peregrins a la Terra cap a una fi transcendent i una recompensa eterna.

La ciutat terrena, formada pels que han posat el seu amor en el món, en si mateixos, els que s'identifiquen amb les virtuts círiques i han renunciat a Déu condemnant-se a la mort eterna.

A difèrencia de la concepció cíclica del temps i de la història característica de la filosofia grega, Agustí basa la seva representació de la H^a en una concepció literal, prograssiva i finalista del temps.

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.