Videoart
De Viquipèdia
El videoart és la utilització de mitjans electrònics (analògics o digitals) amb una finalitat artística. El vídeo no és més que això, un suport, i el fonamental és l'ús que se’n fa. L'art està en saber narrar i fer propostes que emocionin l'espectador i que el duguin a reflexionar sobre el seu ésser, aquesta eterna incògnita. Els cineastes van buscar alternatives més econòmiques a la producció tradicional en cinema, d'aquesta forma sorgeix el videoart, com proposta més enfocada a persones que trenquen amb els paràmetres comercials i busquen un mitjà més econòmic però no per aquest motiu amb menys valor que les formes tradicionals de producció. El videoart ha incidit en la producció de curtmetratges principalment, la seva estètica s'està construint amb les enormes possibilitats que brinda el suport magnètic. El videoart no necessàriament compleix amb les convencions del cinema. El videoart pot no emprar actors, diàlegs, pot no tenir una narrativa o guió, o altres convencions que generalment defineixen a les pel·lícules com entreteniment.
A principis del segle XXI s’ha popularitzat un nou tipus de càmera sense cinta. Aquesta no necessita ni de cinta ni de DVD. La informació es grava en una petita memòria extraible o no. En l’ús més popular és un complement del telèfon mòbil o de la càmera fotogràfica.
El videoart neix amb la popularització de la televisió a Estats Units. Es diu que va començar quan el coreà Nam June Paik va utilitzar la seva Sony Portapak nova per a filmar la processó del Papa Pau VI per la ciutat de Nova York a la tardor del 1965. Aquest mateix dia, en un cafè del Greenwich Village, Paik va escriure el videoart ha nascut. Des del primer moment, el videoart es converteix en eina de treball dels diferents moviments d'art contemporani com són el Fluxus o l'art conceptual.
