5 de març
De Viquipèdia
El 5 de març és el sixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el sixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 301 dies per finalitzar l'any.
| Març | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
Taula de continguts |
[edita] Esdeveniments:
- 1916 - Palma (Mallorca): s'hi funda l'Alfonso XIII, que més endavant esdevindrà el RCD Mallorca.
- 1766 - Nova Orleans (la Louisiana, actualment els Estats Units): Antonio de Ulloa hi arriba com a primer governador espanyol de la colònia.
- 1793 - Lieja (Valònia, Bèlgica): els austríacs ocupen la ciutat després de derrotar els francesos (guerra contra la França revolucionària).
- 1821 - els Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
- 1842 - Texas (actualment els Estats Units): mig miler d'efectius de l'exèrcit mexicà liderats per Rafael Vásquez ocupen San Antonio i Rio Grande, però se n'hauran de retirar al cap de pocs dies.
- 1848 - París (França): nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.
- 1849 - els Estats Units: investeixen Zachary Taylor president.
- 1860 - Itàlia: els ciutadans de Parma, la Toscana, Mòdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referèndum d'unir-se al regne de Sardenya.
- 1917 - els Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
- 1918 - Rússia: les autoritats comunistes traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.
- 1924 - Albània: Shefqet Verlaci n'esdevé primer ministre.
- 1933 - els Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió) || Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots.
- 1936 - Eastleigh (Hampshire, Anglaterra): s'hi envola el primer avió Spitfire.
- 1940 - la Unió Soviètica: membres del politburo soviètic signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos (massacre de Katyn).
- 1958 - Cape Canaveral (ara Cape Kennedy), (la Florida, EUA): hi enlairen la nau espacial Explorer II.
- 1960 - els Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
- 1970 - Món: hi entra en vigor el Tractat de no proliferació d'armes nuclears després de ser ratificat per 43 estats.
- 1978 - Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califòrnia, EUA): hi enlairen la nau espacial Landsat 3, destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.
- 1979 - Júpiter: hi esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda estatunidenca Voyager I.
- 1982 - Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.
[edita] Naixements:
- 1133 - Le Mans (Sarthe, País del Loira, actualment França): Enric II d'Anglarerra (m. 1189).
- 1324 - Dunfermline (Fife, Escòcia): David II d'Escòcia (m. 1371).
- 1512 - Rupelmonde (Flandes, Bèlgica): Gerardus Mercator, cartògraf flamenc (m. 1594).
- 1575 - Eton (Buckinghamshire, Anglaterra): William Oughtred, matemàtic anglès (segons algunes fonts n. 1574; m. 1660).
- 1658 - Sant Nicolau de la Grava (la Gascunya, Occitània): Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, explorador francès, fundador de Detroit (per això els automòbils Cadillac en prengueren el nom; m. 1730).
- 1693 - Basilea (Suïssa): Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (m. 1754).
- 1696 - Venècia (el Vèneto, Itàlia): Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (m. 1770).
- 1734 - Iznang (Moos, Baden-Württemberg, Alemanya): Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (m. 1815).
- 1748 - Gothenburg (Suècia): Jonas Carlsson Dryander, botànic suec (m. 1810) || Swalwell (comtat de Durham, Anglaterra): William Shield, compositor anglès (m. 1829).
[edita] Necrològiques:
- 1605 - el Vaticà (Roma): Ippolito Aldobrandini, que regnà com a papa amb el nom de Climent VIII (n. 1536).
- 1611 - Mimasaka (el Japó): Shimazu Yoshihisa, samurai (n. 1533).
- 1815 - Iznang (Moos, Baden-Württemberg, Alemanya): Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734).
- 1827 - Como (la Lombardia, Itàlia): Alessandro Volta, físic Itàlia (n. 1745) || París (França): Pierre-Simon Laplace, matemàtic francès (n. 1749).
- 1849 - Edimburg (Escòcia): David Scott, pintor escocès (n. 1806).
- 1926 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).
- 1927 - Viena (Àustria): Franz Mertens, matemàtic alemany (n. 1840).
- 1940 - Hong Kong (la Xina): Cai Yuanpei, pedagog i intel·lectual xinès (n. 1868).
- 1944 - Drancy (Seine-Saint-Denis, Illa de França, França): Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa, després de ser-hi deportat pels nazis (n. 1876).
- 1953 - Moscou (Rússia): Sergei Prokofiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (n. 1891) || Moscou (Rússia): Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com Josif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).
- 1963 - Camden (Tennessee, EUA): Virginia Patterson Hensley, coneguda com Patsy Cline, Lloyd Estel Copas conegut com Cowboy Copas i Harold Franklin Hawkins conegut com Hawkshaw Hawkins, cantants de country, morts en accident d'aviació (n. respect. el 1932, 1913 i 1921).
- 1967 - Montreal (el Quebec): Georges Vanier, polític quevequès, governador general del Canadà (n. 1888).
- 1955 - Saratov (Rússia): Antanas Merkys, polític lituà, president del país, després de ser-hi deportat pels soviètics (n. 1887).
[edita] Festes i commemoracions:
Si desitgeu realitzar alguna aportació al Calendari d'esdeveniments o a les Taules Anuals, us recomanem que consulteu prèviament el llibre d'estil, per tal d'aconseguir una coherència entre tots els viquipedistes.
