Spitfire
De Viquipèdia
Avió militar britànic actiu a la Segona Guerra Mundial
- tripulació = 1 pilot
- primer_vol = 5 de març de 1936
- en servei = 1938
- constructor = Supermarine
- longitut = 9,12 m
- altura = 3,48 m
- envergadura = 11,23 m
- superfície = 22,5 m2
- pes buit = 2.313 kg
- pes carregat = 3.078 kg
- pes màxim =
- passatgers = cap
- motor = Rolls-Royce Merlin 45
- potència = 1.470 CV
- velocitat = 605 km/h
- autonomia = 760 km
- autonomia max = 1.825 km
- sostre = 11.300 m
- ascens = 504 m/min
- arma1 = Canons
- descripció arma1 = 2 Hispano HS.404 de 20 mm
- arma2 = Ametralladores
- descripció arma2 = 4 Browning M1919 de .303"
- arma3 = Bombes
- descripció arma3 = fins 230 kg
El Supermarine Spitfire va ser el principal avió de caça monoplaça utilitzat per l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial. Era admirat per la seva potència de foc i la seva agilitat. Va entrar en servei el 1938. Durant la Batalla d'Anglaterra (1940), va demostrar la seva efectivitat en combat, i juntament amb el Hawker Hurricane va detruir la majoria de caces alemanys, mentre que el [Hawker, al ser més pesat i resistent, s´encarregava dels bombarders.
Tot i que es van fabricar més Hawkers que Spitfire, aquest no va deixar de ser l´avió "insignia" de la RAF. Es van fabricar vàries versions de l´Spitfire, tant per el combat (FR.Mk XIVE), com per al reconeixement aeri (PR.Mk XI). Els Spitfire van combatre al front de l´oest, principalment en la defensa d'Anglaterra de la Luftwaffe, i més tard escortant les incursions aliades en territori enemic.
[edita] Notes
- Dades del model Mk.Vb
