Agricultura
De Viquipèdia
Agricultura en un sentit ampli és el procés de produir aliments i altres productes d'interès econòmic a travès del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals.
En sentit estricte l'agricultura només es refereix al cultiu dels vegetals i queda apartada així de la ramaderia tot i que sovint hi ha una explotació mixta d'animals i plantes.
A nivell mundial la majoria de la població activa es dedica a l'agricultura, en sentit ampli, però aquesta activitat només representa un 4% del Producte Interior Brut del món.
A més dels aliments i cada vegada en major proporció els agricultors produeixen altres productes no alimentaris com flor tallada, plantes ornamentals vives, fertilitzants orgànics (com a subproducte o expressament) fibra vegetal, matèria primera per a combustible (biodièsel) o per a fer alguna droga legal i il·legal.
La història de l'agricultura ha donat un tomb en els anys més recents s'ha introduït la tecnologia a gran escala i a nivell mundial: En el segle XIX va iniciar-se la mecanització de les feines del camp, en el segle XX l'ús generalitzat i massiu dels agroquímics i en els darrers anys la controvertida utilització d'enginyeria genètica.
En els països desenvolupats el resultat d'aquesta evolució tecnològica ha estat una multiplicació dels rendiments i una reducció de la població ocupada en l'agricultura que actualment és menor del 5% del total dels treballadors. A més d'una sèrie de problemes medioambientals per contaminació de terres i aigües.
El països subdesenvolupats continuen amb una majoria dedicada a agricultura de subsistència o a una agricultura de plantació molt problemàtica economicament.
Les respostes a la nova situació han estat tot un seguit d'estratègies (agricultura ecològica, producció integrada etc., que tenen com a finalitat la sostenibilitat.
Taula de continguts |
[edita] Llista de plantes cultivades als Països Catalans
[edita] Cereals
- Arròs (Oryza sativa)
- Blat (Gènere: Triticum)
- Blat de Moro (Zea mais)
- Civada (Avena sativa)
- Ordi (Hordeum vulgare)
- Sègol (Secale cereale)
[edita] Lleguminoses
- Cigró o ciuró (Cicer arietinum)
- Fava (Vicia faba)
- Mongeta (Phaseolus vulgaris)
- Pèsol (Pisum sativum)
[edita] Tubercles i Bulbs
[edita] Estupefaents
[edita] Fruiters
- Albercoquer (Prunus armeniaca)
- Ametller (Prunus amigdalus)
- Avellaner (Corylus avellana)
- Castanyer (Castanea sativa)
- Servera (arbre)
- Cirerer (Prunus avium)
- Codonyer (Cydonia vulgaris)
- Figuera (Ficus carica)
- Garrover (Ceratonia siliqua)
- Llambrusca (Vitis vinifera)
- Llimoner (Citrus limon)
- Magraner (Punica granatum)
- Mandariner (Citrus nobilis)
- Nespler (Mespilus germanica)
- Noguera o Noguer (Juglans regia)
- Olivera (Olea europaea)
- Palmera datilera (Phoenix dactylifera)
- Perera (Pyrus communis)
- Pomera (Malus domestica)
- Presseguer (Prunus persica)
- Prunera (Prunus domestica)
- Taronger agre (Citrus aurantium)
[edita] Fibres vegetals
- Jute (Carchorus sp)
- Lli tèxtil (Linum utitatissimum)
- Rami (Boehmeria nivea)
- Canyes
- Cànem (Cannabis sativa)
- Kenaf (Hibiscus cannabinus)
- Abacà (Musa textilis)
- Ortiga (Urtica dioica)
- Cotó (Gossypium sp)
- Bambú (Tribu Bambusae)
- Espart (Stipa tenacissima)
- Fibra de coco (Cocos nucifera)
- Sisal (Agave sisalana)
[edita] Cucurbitàcies
- Carbassera o Carabassera
- Melonera
- Sindriera (Cucumis citrullus)