Catalunya del Nord
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|
|||||
| Dades estadístiques | |||||
| Capital | Perpinyà | ||||
| Superfície | 4.116 km2 (incloent la Fenolleda) | ||||
| Població (1999) | 392.803 hab. (incloent la Fenolleda) | ||||
| Densitat (1999) | 95 hab./km2 (incloent la Fenolleda) | ||||
La Catalunya del Nord, o Catalunya Nord, és la part de l'Estat francès històrica i culturalment catalana separada de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). Comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (l'Alta Cerdanya).
Actualment, aquestes comarques, juntament amb la Fenolleda (de parla occitana) constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès) que alhora s'engloba dins de la regió anomenada Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La Catalunya Nord ocupa principalment la part oriental dels Pirineus i s'estén per la plana del Rosselló fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude i, al sud, el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb la mar Mediterrània. Els rius Tet, Tec i Aglí travessen la Catalunya Nord d'oest a est paral·lelament l'un a l'altre. Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canigó, al sud, (2.785 m) hi destaquen per la seva gran alçada.
[edita] Organització territorial
A la Catalunya Nord hi ha 6 comarques històriques, encara que l'actual divisió administrativa del departament és diferent.
[edita] Propostes de divisió comarcal
La divisió comarcal de la Catalunya Nord més acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagué a la seva obra Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya, on tracta conjuntament tant la Catalunya Nord com el Principat i també el nord de la Franja de Ponent. Aquest projecte de divisió comarcal va ser premiat als Jocs Florals del 1897.
Posteriorment, totes les divisions que es van proposar partiren d'aquesta, com la proposta feta per Joan Becat a l'Atlas de Catalunya Nord el 1977, on restituïa al Rosselló aquelles subcomarques meridionals que Font i Sagué havia atribuït al Vallespir. Hi podem veure la inclusió de la Fenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creació el 4 de març de 1790.
Aquesta és l'última divisió comarcal proposada i la que actualment s'accepta com a vàlida.
D'aquesta manera, la Catalunya Nord queda organitzada en 5 comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:
- el Rosselló, amb 92 municipis, dels quals Perpinyà n'és el cap de comarca.
- el Vallespir, amb 21 municipis, dels quals Ceret n'és el cap de comarca.
- el Conflent, amb 53 municipis, dels quals Prada n'és el cap de comarca.
- el Capcir, amb 7 municipis, dels quals els Angles n'és el cap de comarca.
- l'Alta Cerdanya, amb 27 municipis, dels quals Font-Romeu n'és el cap de comarca.
- la Fenolleda, amb 28 municipis, dels quals Sant Pau de Fenollet n'és el cap de comarca.
[edita] Divisió actual
La divisió administrativa actual correspon al model francès. Des de la Revolució que la Catalunya Nord està continguda al departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès), creat el 4 de març de 1790.
[edita] Història
És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trencà a partir del tractat dels Pirineus, en què aquesta part del Principat emprenia una història diferenciada:
[edita] Bressol del Casal de Barcelona
La nissaga de comtes i reis del Casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent.
[edita] Tractat dels Pirineus
A conseqüència de la signatura per part del rei d'Aragó del tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, les comarques septentrionals catalanes foren cedides a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702.
Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, com encara ho és a l'actualitat, si més no en l'àmbit oficial. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.
A la Cerdanya, fins el 1802 la frontera eclesiàstica tampoc no es corresponia amb la frontera real: del bisbat d'Urgell en depenien els trenta-tres pobles de l'Alta Cerdanya.
[edita] Creació del departament
El departament dels Pirineus Orientals va ser creat el 4 de març del 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789.
Dues dates permeten comprendre millor la història del departament:
- 1258: el tractat de Corbeil estableix una frontera entre Catalunya i els territoris de la coronafrancesa, situada a les Corberes, de manera que les comarques del Rosselló, el Capcir, la Cerdanya i el Vallespir queden a la banda catalana i la Fenolleda a la banda francesa.
- 1659: la frontera política actual, que elimina la del 1258, queda definida pel tractat dels Pirineus, com hem vist més amunt. Les comarques nord-catalanes passen a l'administració francesa, amb l'excepció de la vila de Llívia.
Malgrat la creació del departament el 1790, la rivalitat, més o menys amistosa segons les èpoques, s'ha continuat mantenint entre totes dues identitats. Els catalans de la regió utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxos per designar els occitans de la Fenolleda. Actualment aquest mot és utilitzat pels catalans de la Catalunya Sud per designar (també pejorativament) les persones d'origen francès.
Al segle XIX els Pirineus Orientals van ser un dels departaments més republicans de França, en part gràcies a la presència de Francesc Aragó, home polític i savi nascut a Estagell.
[edita] Llengua
El reial decret francès de Lluís XIV del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució i ha afegit al seu article 2 la frase següent: La langue de la République est le français. ("La llengua de la república és el francès."). Aquest article, tot i que oficialment ha de protegir el francès contra l'expansió de l'anglès, de fet s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració.
[edita] Economia
L'economia de la Catalunya Nord gira tradicionalment entorn de l'agricultura, dominada per l'arboricultura (amb nombrosos horts de presseguers, d'albercoquers i de cirerers), l'horticultura (enciams i carxofes, sobretot) i la viticultura. En aquest àmbit, la regió es distingeix per una important producció de vins dolços naturals, amb quatre denominacions prestigioses: Banyuls, Maurí, Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes, sense comptar el Byrrh, elaborat als cellers de Tuïr. Es produeixen també nombrosos vins secs amb Denominació d'Origen, negres sobretot, dels quals els de Cotlliure són sens dubte els més coneguts.
La ramaderia, en retrocés durant diversos decennis, sembla que està agafant un nou vigor, en particular amb la producció de carn amb denominació de qualitat com ara la vedella rosada dels Pirineus.
Tanmateix cal precisar que no són gaires més de 8 000 persones, si s'exceptuen els treballadors estacionals, les que viuen de l'agricultura. Les empreses industrials hi són poc nombroses i no són suficients per pal·liar la important taxa d'atur de la regió (més d'un 15% de la població activa). La majoria de la població treballa en el sector terciari (administració, serveis, distribució, turisme). El padró de 1999 donava les xifres següents pel que fa a l'ocupació per sectors:
- agricultura: 8.227
- indústria: 10.389
- construcció: 8.460
- terciari: 97.673
[edita] Demografia
La Catalunya Nord té al voltant dels 400.000 habitants. La ciutat de Perpinyà n'agrupa més d'un quart tota sola, i més d'un terç comptant-hi la rodalia. És l'única ciutat important; a part de la capital, les principals poblacions són Canet de Rosselló, Cabestany, Sant Esteve del Monestir, Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Bompàs, Sant Cebrià de Rosselló, Argelers, Tuïr, Ceret, Elna i Prada, que tenen cada una entre 6.000 i 10.000 habitants. El districte de Perpinyà, per la seva banda, amb 287.272 habitants, és el més poblat de la Catalunya Nord. Els dos altres, Ceret i Prada, tenen respectivament 66.624 i 38.907 habitants.
El repartiment per grups d'edat mostra un nombre relativament elevat de persones més grans de 60 anys (el 29% de la població, contra un 21,3% per al conjunt de l'estat francès).
Aquesta edat avançada de la població té com a conseqüència un índex de mortalitat superior al de natalitat. Tanmateix la població es troba en augment constant des de fa uns quants decennis gràcies a un saldo migratori clarament positiu. La Catalunya Nord atreu en particular jubilats gràcies al seu clima agradable, la qual cosa contribueix alhora a l'augment de la població i al seu envelliment. L'evolució de la població ha estat la següent:
- 1954: 230.285 habitants
- 1975: 299.506 habitants
- 1982: 334.557 habitants
- 1990: 363.796 habitants
- 1999: 392.803 habitants
- 2005: 412.685 habitants
[edita] Clima
El clima, de tipus mediterrani, permet tenir hiverns relativament dolços, amb què les nevades són molt rares a la plana. Els estius són sovint molt càlids. Els vents hi tenen un gran paper, en particular la tramuntana, vent del nord-oest, anomenat mistral a Occitània, que sovint assoleix velocitats superiors als 100 km/h. El vent de llevant, per la seva part, és el que porta la pluja.
[edita] Cultura
La cultura catalana continua sent-hi molt vivaç, fins i tot tenint en compte que hi ha ben pocs joves que parlin la llengua. A la Catalunya Nord s'hi fan nombrosos aplecs o concentracions populars, i els balls tradicionals, en particular la sardana, hi tenen molt de predicament. Cada any té lloc a Prada, al Conflent, la Universitat Catalana d'Estiu. La llengua catalana s'ensenya a les escoles primàries, als liceus (instituts), als col·legis i a la universitat; l'ensenyament només es fa en català en algunes escoles privades com ara la Bressola i Arrels, o col·legis com el Comte Guifré.
Diversos grans pintors van anar-se'n a viure a la Catalunya Nord al principi del segle XX, bé a Ceret, bé a Cotlliure. És en gran part a Cotlliure, on es quedaren Henri Matisse i André Derain, on va néixer el fauvisme. El cubisme, per la seva banda, es va desenvolupar a Ceret, vila freqüentada per Pablo Picasso i Georges Braque a partir del 1911. L'escultor Arístides Maillol, famós per les seves obres de tema femení, també va néixer a la Catalunya Nord, on desenvolupà gran part de la seva producció artística. Ceret acull avui un important Museu d'Art Modern, fundat el 1950 per Pierre Brune. Cada any tenen lloc a la Catalunya Nord nombroses manifestacions culturals, com ara el festival fotogràfic Visa pour l'Image de Perpinyà i el festival Pau Casals de música clàssica a Sant Miquel de Cuixà, al Conflent.
Com a escriptors nordcatalans destaquen Pere Verdaguer, Joan-Lluís Lluís, Renada Laura Portet i Joan-Daniel Bezsonoff i com a músics Pascal Comelade i Gerard Jacquet.
[edita] Esports
El rugbi, amb el seu equip emblemàtic, la USAP de Perpinyà, és l'esport estrella de la Catalunya Nord.
[edita] Enlaços externs
- Aire Nou de Bao - Entitat de promoció i defensa de la llengua i la cultura catalanes
- Vilaweb Catalunya Nord
- Catalunya-Nord.com
- Toponímia dels municipis de la Catalunya Nord
- Associació de la Porta dels Països Catalans
- Escoles La Bressola
- Editorial del Trabucaire
- Ràdio Arrels (en directe)
- Casal Jaume I d'Arrià (Rià)
- Blues de Picolat
- Llibreria Catalana (Perpinyà)
- Revista la clau
- Revista Mil Dimonis
- El Petit Llibre de Catalunya Nord
- Llibre: Qui som els catalans del nord?
- Assemblea Nord-catalana (ANC)
| Comarques de la Catalunya Nord | |
|---|---|
| Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir | |
|
|
 |
|---|---|
| Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Val d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
| Comarques Històriques | |
| Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir | |
