Drets humans
De Viquipèdia
Els drets humans són, segons la teoria jurídica del iusnaturalisme, drets inalienables i pertanyents a tots els éssers humans. Aquesta teoria afirma que aquests drets són necessaris per a assegurar la llibertat i el manteniment d'una qualitat de vida digna, i estan garantits a totes les persones en tot moment i lloc.
Els drets inalienables no poden ser concedits, limitats, canviats o venuts (per exemple, un no pot vendre's com esclau). Els drets inalienables només poden ser assegurats o violats.
Els drets humans poden ser dividits en dues categories, drets humans positius i negatius. Els drets negatius poden ser expressats com un dret humà positiu, però no en viceversa. Per exemple, el dret d'un nounat a tenir pares que ho cuidin només pot ser expressat positivament.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els drets humans apareixen per primera vegada en la política anglesa com una exigència burgesa de tenir alguna classe de seguretat contra els abusos de la corona i limitant el poder dels monarques sobre els seus ciutadans creant una sèrie de principis sobre els quals els monarques no podien legislar o decidir. Amb el naixement de l'Assemblea de l'ONU, i la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948, el concepte de Drets humans s'universalitza.
Per la seva naturalesa, els Drets Humans apareixen simplement amb la humanitat, perquè aquests són inherents a l'home, però no han estat reconeguts com a tals fins a la Revolució Francesa, arribant posteriorment a la deguda importància en la cultura jurídica internacional. Cal esmentar, però, que en l'actualitat aquests drets es vulneren.
[edita] Classificació
Existeixen diverses formes de classificar els drets humans. Una de les més conegudes és l'anomenada tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva.
- Primera generació
Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units. Aquest primer grup ho constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, entre els quals figuren:
-
- Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica.
- Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
- Els homes i les dones posseeixen iguals drets.
- Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud.
- Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
- Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
- Tota persona té dret a una nacionalitat.
- En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
- Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
- Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
- Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
- Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
- Segona generació
La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa de els quals, l'Estat de Dret pansa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret. D'aquí el sorgiment del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
-
- Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
- Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
- Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
- Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
- Tota persona té dret a la salut física i mental.
- Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
- Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
- L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
- Tercera generació
Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
-
- L'autodeterminació.
- La independència econòmica i política.
- La identitat nacional i cultural.
- La pau.
- La coexistència pacífica.
- L'enteniment i confiança.
- La cooperació internacional i regional.
- La justícia internacional.
- L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
- La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
- El medi ambient.
- El patrimoni comú de la humanitat.
- El desenvolupament que permeti una vida digna.
[edita] Definició liberal moderna dels Drets Humans
Dintre de les cultures polítiques liberals modernes, els drets humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques:
-
- Tots els individus deurien poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
- Tots els individus deuen prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes.
Desafortunadament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement passant alguns drets per damunt per a promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme, un acostament tolerant i no extrem.
Isaiah Berlin, defensor del liberalisme, va dir: "La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora."
