Ecosocialisme
De Viquipèdia
L'ecosocialisme és una ideologia política sorgida a finals del segle XX que integra les idees del socialisme amb les de l'ecologisme polític.
Partint, com el socialisme, de la crítica al capitalisme com un sistema socialment injust, l'ecosocialisme denuncia que el capitalisme també és un sistema depredador del medi ambient que porta a mitjà i llarg termini a la destrucció del planeta.
Davant d'això l'ecosocialisme propugna transformar la societat a partir dels valors de la justícia social, la solidaritat, la igualtat d'oportunitats, el respecte i la defensa de les llibertats personals, la pau, l'emancipació personal i la sostenibilitat; aspirant a aconseguir una societat, basada en la democràcia i el socialisme, de persones lliures i autònomes en una Terra habitable.
Altres denominacions que, en ocasions, s'utilitzen per designar l'ecosocialisme són ecopacifisme o socialisme verd.
Taula de continguts |
[edita] Crítica al model capitalista i a la globalització
L'ecosocialisme recull del marxisme la crítica de les contradiccions internes del capitalisme, en el sentit que considera que l'acumulació de riquesa (el Capital, i per tant les minories que l'acumulen) és sustenta en l'explotació del Treball de la immensa majoria de la humanitat. Tanmateix, per tal de seguir acumulant riquesa la minoria acumuladora de Capital requereix d'anar incrementant successivament l'explotació sobre el Treball, fet que, al seu torn, acaba limitant la capacitat de Consum de la resta de persones; el que pot acabar posant en crisi el mateix sistema capitalista atès que la manca de capacitat de Consum trenca la cadena d'acumulació del sistema i pot portar a les majories explotades a revoltar-se.
L'ecosocialisme també denuncia que aquesta contradicció interna del capitalisme s'ha accentuat amb l'actual procés de globalització econòmica neoliberal, atès que, en el capitalisme financer el Capital virtual (les accions bursàtils) es separa cada vegada més del Capital real (els mitjans de producció).
Alhora, l'ecosocialisme també exposa una nova contradicció interna del capitalisme, segons la qual aquest no es pot estendre ill•imitadament perquè resulta insostenible al destruir els recursos naturals a un ritme major del que aquests són regenerats, sobreexplotant-los i malbaratant-los, sense que els avanços tecnològics i científics pugin solucionar aquest problema, atès que els recursos naturals tenen caràcter limitat.
Segons l'ecosocialisme, aquestes dues grans contradiccions (l'econòmica i la mediambiental) son inherents al sistema capitalista i només es poden superar a partir de l'impuls cap al socialisme, amb garantia de democràcia econòmica i de promoció dels drets socials i individuals de les persones. Davant d'això l'ecosocialisme propugna una reconversió ecològica de l'economia; un replantejament del sistema de necessitats amb eliminació del consumisme i la mercantilització; i la transformació de les relacions socials perquè aquestes es basin en la igualtat entre les persones, la cooperació entre els pobles, la solidaritat intergeneracional i la sostenibilitat.
Així mateix, l'ecosocialisme també denuncia que el capitalisme neoliberal és un sistema generador de desigualtats construïdes a partir de les diferències de sexe, d'edat, de raça, de nacionalitat, d'ètnia o d'idees, que neguen o limiten l'efectivitat dels drets humans, o estableixen diferències pràctiques entre la ciutadania.
[edita] Evolució ideològica
L'ecosocialisme ha sorgit a partir de la reflexió d'alguns partits polítics que anteriorment es definien com a socialistes o comunistes que han evolucionat cap a aquesta tendència com a conseqüència, d'una banda, d'incorporar en el seu ideari el concepte de sostenibilitat; i d'altra banda, com a fruit del seu contacte amb els moviments socials (especialment l'ecologisme, el feminisme, el pacifisme, i més recentment el moviment antiglobalització); així com també del fet d'afegir juntament a la lluita pels drets col·lectius, la lluita per drets individuals com les llibertats sexuals, l'emancipació personal, el respecte a la diversitat i el rebuig a l'homgenització cultural.
D'acord amb les tesis econsocialistes, el canvi de model econòmic i social que propugnen s'ha d'assolir mitjançant mètodes democràtics a través de la conscienciació i el suport de la ciutadania cap al procés de canvi i transformació. En aquest sentit, recollint el que ja avançaven les tesis eurocomunistes, l'ecosocialisme rebutja de ple les estructures productivistes de les variants burocràtiques del socialisme i estableix la democràcia formal com un mecanisme necessari però no suficient per a la transformació social.
En aquest sentit l'ecosocialisme aposta pel concepte de radicalitat democràtica ja que veu com un objectiu i una necessitat una major implicació i participació de la ciutadania en la gestió dels afers públics, pel que considera que cal establir mecanismes de participació ciutadana en que les persones siguin les protagonistes i els principals actors de la vida política i de les decisions de les estructures de govern, en oposició a la situació actual de democràcia delegada o de baixa intensitat. D'altra banda, aquesta defensa de la radicalitat democràtica també està fonamentada en el rebuig a les retallades de drets polítics o individuals.
Un altre dels aspectes destacats de l'ecosocialisme és que es tracta d'una ideologia que té molt present que els canvis que propugna han de tenir una dimensió internacional i que, per tant, es declara altermundista. En aquest sentit defensa una redefinició radical de les institucions internacionals (ja que considera que aquestes no responen a la voluntat de la ciutadania sinó als dictats de les grans multinacionals); i l'establiment de mecanismes (com per exemple la Taxa Tobin) de regulació internacional de l'economia i dels mercats de capitals.
En l'àmbit de les nacions sense estat, les forces que s'identifiquen com a ecosocialistes generalment són partidàries del dret a l'autodeterminació com una expressió democràtica de la voluntat col·lectiva de la ciutadania.
[edita] Situació actual
L'ecosocialisme com a ideologia política, tot i que es nodreix d'uns antecedents històrics determinats (el socialisme i l'ecologisme) es tracta d'un corrent recent, encara en fase d'estructuració i d'autoidentificació; existint encara diversos graus de desenvolupament ideològic entre les forces que assumeixen com a propi aquest concepte. En aquest sentit es tracta d'un concepte que genera debats ideològics importants en alguns partits anteriorment comunistes o socialistes que pretenen incorporar en el seu ideari el concepte transversal de sostenibilitat; però també en alguns partits verds que paulatinament es plantegen incorporar una visió més social als seus postulats.
Aquest tipus de debat nominatius són especialment importants en els països europeus i a l'Amèrica del Nord; mentre que, en general, als països del sud, les forces que defensen un ideari similar (i que en alguns casos tenen més desenvolupades les concrecions pràctiques d'aquesta ideologia) no es solen autodefinir com a ecosocialistes.
A Europa es defineixen com a ecosocialistes moltes de les formacions que integren el Partit Verd Europeu, entre elles la formació catalana Iniciativa per Catalunya Verds.
Alhora hi ha d'altres forces més disperses que també s'autodefineixen com a ecosocialistes, així com també ho fan algunes corrents internes en d'altres partits d'esquerres i progressistes.
[edita] Enllaços externs
- Un manifest ecosocialista (castellà).
- Partit Verd Europeu (anglès).
