Sant Pere
De Viquipèdia
Per a d'altres significats, vegeu Sant Pere (desambiguació).
Segons els Evangelis i el llibre dels Fets dels Apòstols, Simó (en hebreu שמעון Šim‘ôn, Shim'on,) anomenat Pere, és un dels dotze apòstols de Jesús. En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist va dir: "Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els hòmens, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església".
Era originari de Betsaida, però vivia a Cafarnaüm ambdós a Galilea, i treballava com a pescador al llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.
El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu.
En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tinga un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls.
Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Cefes, que vol dir pedra). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc).
Ben sovint n'és un dels principals actors:
- Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
- A Pere adreçarà Jesús el famós "Posa't darrere de mi, Satanàs" quan Pere va reprendre Jesús, ja que el veritable deixeble he de seguir les passes del fill de Déu.
Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seua vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.
[edita] Segons la tradició catòlica
Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, se n'hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seua tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'Església catòlica així com el primer papa.
Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís.
[edita] Segons la història
Els historiadors de primer segle ignoren els orígens i els primers temps del cristianisme i els Evangelis no poden ésser pas considerats història tal com es considera hui dia; d'altra banda això no n'és pas l'objectiu: els evangelistes no són pas testimonis des de fora , sinó sobretot deixebles que viuen llur fe i, a resultes d'això, produeixent documents apologètics destinats a animar la fervor de llurs auditors i a resumir el que consideren que és important difondre.
Només es disposa d'una allusió vaga i tardana (Tàcit) als fidels d'allò que aleshores només és considerat com una secta del judaïsme i hom no disposa pas de cap testimoni escrit contemporani sobre els apòstols fet per cap dels historiadors esmentats.
