Sembat Bagratuni
De Viquipèdia
Sembat Bagratuni fou marzban d'Hircània del 597 al 598 i d'Armènia des vers el 600 al 613.
Era membre de la família dels Bagratuni.
Vers el 593 la part bizantina d'Armènia patia les mesures anti-armènies del emperador, i la part persa acabava de desprendre's de Mushel II Mamikonian, i es va produir una conjuració de nakharars. Quant el rei de Pèrsia va enviar al perceptor de Vaspurakan (Vaspurakan-hamarakar) amb diners (plata) per finançar una campanya a Armènia en la que els perses serien presentats com els defensors del armenisme contra la romanització, fou atacat pel camí per els conjurats encapçalats per Samuel Vahevuni, Atat Khorkhoruni, Mamak Mamikonian, Esteve de Siunia, Kotik Amatuni i Teodor Trepatuni. Els nakharars van marxar amb el botí cap a Nakhichevan on esperaven proclamar la independència de tota Armènia (bizantina i persa). Però quant van arribar allí es van barallar pel repartiment de la plata i van perdre l'oportunitat. El rei persa va jugar hàbilment i es va aliar amb l'emperador Maurici, i va enviar un exèrcit però va anunciar que perdonaria als nakharars conjurats si es rendien. La majoria ho van fer i van poder tornar als seus dominis, mentre que Samuel Vahevuni i Atat Khokhoruni van fugir a Aghuània però finalment també van demanar el perdó (Atat va passar a Bizanci i fou enviat a Tràcia). El Vaspurakan-hamarakar va tornar a Armènia i va aconseguir l'adhesió dels nakharars.
La política bizantina era ara mes dura i Samuel Vahevuni no va tardar en rebel·lar-se auxiliat per Teodor Trepatuni, que van planejar la mort del curator bizantí d'Armènia resident a Teodosiòpolis. El complot va fracassar perquè el curator se'n va assabentar i els conjurats es van refugiar a Mokq. Els bizantins van enviar contra ells a una milícia sota el comandament d'Heracli i del nakharar Hamazasp Mamikonian. Vahevuni i els seus acompanyants van destruir els ponts del Djermal (Bohtan Su) i es van tancar a la fortalesa de Zriel que fou presa pels bizantins: Samuel Vahevuni va morir combatent i els demés foren fets presoners i portats a Teodosiòpolis on foren decapitats. Teodor Trepatuni es va refugiar a Pèrsia però fou entregat pels perses i executat després de patir tortura.
Els armenis sota dependència bizantina foren deportats a Tràcia i organitzats en un exercit per lluitar allí sota el comandament de Mushel II Mamikonian. Altres grups es van organitzar per lluitar sota comandament dels nakharars Sahak Mamikonian i Sembat Bagratuni. El primer va reunir al seu exèrcit a Capadòcia, i el segon a Persarmènia i va marxar a territori bizantí pel Pont, però al arribar a Trebisonda les tropes es van amotinar i va haver de tornar a Armènia (si be els soldats foren enganyats pels bizantins i enviats a Tràcia). Poc després Sembat fou cridat pel emperador i arrestat, però per unes probes de valor extraordinari que va donar (va matar un os, un toro i un lleó) va recobrar el favor del emperador, favor que no va mantenir molt de temps, doncs fou enviat al exercit d'Àfrica (vers 595).
El 596 els nakharars armenis de la Persarmènia foren enviats a la cort sassànida que en aquell moment era a Dastgard a Assíria (en persa Asorestan). Sebeos enumera com a principals a Gagik Mamikonian (fill de Manel Mamikonian, cap del partit nacional assassinat el 570 o 571), Mamak Mamikonian, Pap Bagratuni (fill de l'aspet Ashot), Khosrov Vahevuni, Vardan Ardzruni, Esteve de Siunia i Kotik Amatuni. Aquest nakharars el van ajudar a combatre al seu oncle rebel Vishtahm, derrotat a una batalla prop de Rayy. Un d'aquest nakharars, Esteve, va morir poc després executat per ordre del rei per una disputa territorial a la Siunia amb el seu oncle el príncep Sahak de Siunia (598-608). Un altre, Kotik Amatuni també fou enviat a una missió a Nisibe i va morir en una emboscada a la que el rei no era aliè. Això va provocar un motí entre els nakharars armenis que estaven concentrats amb els seus exercits a Isfahan, i molts van resultar morts en la repressió i d'altres van fugir a Gilan o Dailam on els governadors estaven revoltats.
Vers el 597 Sembat Bagratuni, ja retornat d'Àfrica, fou nomenat pel rei de Pèrsia marzban de Gurgan (armeni Verkan) província mes coneguda llavors con Hircània. Sembat va sufocar una revolta de tribus al Tabaristan. Pels serveis prestats rebé molts regals i honors i el seu fill Varastirots Bagratuni fou nomenat cançoner reial. Sembat va retornar a Armènia amb permís del rei.
Fou vers aquesta època que una dinastia sassànida (coneguda per Mihrakan) representada per un membre de la família del ex rei Bahram Txoben, de nom Mihr, establerta a Gardman, va assolir el poder a Aghuània, Phaitakaran, Outi i Artsakh. Aquesta dinastia de Mihrakan o Eranshahiq es va convertir al cristianisme.
Un temps després va esclatar la guerra entre Pèrsia i les tribus turques al Khorasan (els anomenats Turcs Occidentals). El rei va cridar a Sembat, li va donar el títol de Khusroshnum (Joia de Cosroes) i un exèrcit i el va enviar a combatre als turcs. Amb Sembat van anar Varazchapuh Ardzruni, Sargis Tayetsi, Artavasd Apahuni, Vistam Apahuni, Hemaiak Apahuni, Manel Apahuni, Vram de Goltn, Sargis Dimaqsian i Sargis Trepatuni. Sembat va derrotat als turcs i els va perseguir, va saquejar Herat, Badgh, Talikan i Balkh i va retornar a Merw, a la frontera. El rei li va donar el títol de Bazmaialth (El Victoriós) i el va nomenar marzban d'Armènia (vers 600).
Pel mateix temps Atat Khorkhoruni, patrici a l'Armènia bizantina, es va revoltar allí al rebre l'ordre de marxar amb els seus soldats cap a Tràcia. Va passar a Nakhichevan, a la Persarmènia, i els bizantins el van perseguir allí però el rei persa no volia tolerar aquesta violació del territori encara que fos aliat al Imperi, i va enviar tropes de manera que els bizantins es van retirar. Atat fou ben rebut pel rei de Pèrsia que volia guanyar-se les voluntats dels armenis. No obstant això l'emperador va ordenar la mobilització de trenta mil persones de l'Armènia bizantina que haurien d'establir-se a Tràcia, i el comissari imperial Prisc va fer acomplir l'ordre.
D'altra banda els conflictes religioses amb Bizanci estaven a l'ordre del dia. El concili de l'església armènia tingut a Dwin el 554 havia establert la condemna de les doctrines del concili de Calcedònia. L'emperador havia ordenat de predicar la doctrina de Calcedònia a totes les esglésies, però a les d'Armènia no se'l obeïa. El patriarca Movsès II, cridat a Constantinoble, no hi va anar i va restar a Dwin. L'emperador havia nomenat el 590 un patriarca (antipatriarca) per les províncies armènies sota el seu control, anomenat Hovhannes de Bagaran, que es va establir a Avan, al nord de Dwin però en territori bizantí (la frontera la marcava el riu Azat). El cisma va durar uns quants anys fins que els perses van expulsar a Hovhannes de Avan (vers 607) i després fou fet presoner (610) i deportat a Hamadan on va morir (611). Durant el cisma el patriarca de Siunia, Petros, es va posar sota dependència del patriarca d'Aghuània, quedant així separat de l'església armènia, i el seu successor Vertanes, va ser consagrat ple patriarca d'Aghuània Zacaries (Ter Zakharia). D'altra banda el patriarca armeni Movsès II va morir el 604 i Sembat va voler nomenar al bisbe del Reshtuniq Abraham d'Albathank, però el sínode (reunit a Dwin) estava molt infiltrat pels calcedonians i no va poder trobar una majoria. La seu va quedar vacant per tres anys essent mentre administrada interinament per Vertanes Qerthol el Gramatic, auxiliat per Movsès de Tsurtav un anticalcedonià. Abraham fou elegit per fi patriarca al sínode de Dwin del 30 d'abril del 607. Poc després es va iniciar el conflicte amb l'església d'Ibèria o Kartli. El patriarca Kurion o Kyron de la Djavakètia (consagrat bisbe d'Airarat per Movses II vers el 576 i que des llavors s'havia anat inclinat cap a les doctrines calcedonianes i fins i tot nestorianes) fou cridat al ordre pel patriarca interí Vertanes i per Movsès de Tsurtav. El 607 Kurion es va ajuntar amb el patriarca d'Aghuània i amb el suport implícit del príncep Aterneseh (Adarnases) es va decidir per la unió amb l'església grega. Abraham va reunir un concili a Dwin en el que Kurion fou excomunicat (vers 608 o 609) i va estendre al ibers el decret d'exclusió ja vigent contra els grecs. En canvi el patriarcat d'Aghuània (del que depenia Siunia) va tornar a l'obediència armènia; el patriarca de Siunia es feia consagrar a Aghuània i no a Dwin (després del patriarca Vertanes foren consagrats Grigor II i Kristaphor), però al sínode del 608 o 609 el patriarca Kristaphor i fou present i va decidir de tornar a la dependència de Dwin. El successor de Kristaphor, David, ja fou consagrat per Abraham, i el seu successor Mathusala es destacarà mes tard (vers 629) per la seva oposició als intents bizantins d'adoptar les doctrines de Calcedònia.
El 602 l'emperador Maurici fou enderrocat i mort per Focas. Cosroes de Pèrsia, clamant venjança, va declarar la guerra contra l'imperi, guerra que durarà 25 anys (603 a 628). Ja el 603 un exercit dirigit per Djuanveh (transcripció armènia) es va establir a Dwin. Els bizantins es van concentrar a Elevard (nord-oest d'Erevan) i l'atac persa fou rebutjat. El 604 l'exèrcit persa, dirigit per un general anomenat Dadoes pels grecs i Datoyean pels armenis, envaí la part bizantina i va ocupar el campament de Shirakavan; els bizantins es van retirar a la plana d'Akanish prop del llogaret de Getik on es va produir la batalla, que els perses van guanyar. Els armenis de la regió, que havien ajudat als grecs, foren deportats a la Mèdia. L'any 605 les lluites van produir-se al districte de Ankl (Àngel) o Ingilene; el comandament bizantí correspongué al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou presoner i el rei persa va ordenar la seva execució). Els perses també van guanyar l'any 606 a la província de Basean i van conquerir Ankl i altres viles, i la important ciutat de Taron. El 607 les forces perses anaven manades pel general Ashtat Djestavar que va obtenir una gran victòria a la regió de Dou (nord-est d'Erzurum) i un altra a Udru, al Basean, es a dir ambdues entre el Basean i la regió d'Erzurum, i va arribar fins a Satala. Teodosiòpolis fou assetjada i es va rendir quant els perses van presentar a un home que deia ser el fill del emperador Maurici i clamava contra la usurpació de Focas. Després els perses van passar a l'Astianene i a la Capadòcia pòntica, dominant vers el 608 casi tota l'Armènia bizantina. Fou llavors quant fou ocupada la seu del antipatriarca a Avan. Aquestes províncies occidentals van rebre com a governador Shahen Vahmanzadhaghan amb el títol de padhghospan del oest (governador del oest). El nou governador va obtenir una gran victòria a la regió de Teodosiòpolis que va assegurar la regió i la població, sospitosa de lleialtats bizantines, fou deportada a Hamadan. Encara va continuar cap a Cesarea de Capadòcia i en aquesta campanya van capturar al nakharar Vasak Ardzruni que havia pres partit pels bizantins i que fou crucificat a la ciutat (611) que després fou evacuada a l'arribada d'un exercit grec. El 612 va atacar i prendre Melitene amb el que tota l'Armènia bizantina va esdevenir possessió persa. La guerra es va desplaçar a altres fronts en els següents anys.
Vers el 613 va morir Sembat i el va succeir Shahrayanpet amb seu a Dwin que va governar molt breument i va seguir Parsayenpet.
