Sembat II Bagratuni
De Viquipèdia
Sembat II Bagratuni fou ishkhan d'Armènia vers el 643 al 656 i curopalata del 691 al [706].
Era fill de Varastirots Bagratuni, marzban d'Armènia i tenia el títol d'spatar o spatarios.
El 634 es va traslladar a Osroene a la cort del emperador Heracli per qüestions politiques. El 635 fou empresonat al Àfrica amb el seu pare per conspirar contra l'emperador Heracli.
Alliberat vers el 642 se li va assignar residencia al Bòsfor però es va escapar amb el seu pare i van arribar a Armènia on Varastirots fou reconegut com a governador.
El 643 l'emperador bizantí va reconèixer a Varastirots amb el títol de curopalata però al morir aquest poc després el va substituir Sembat II.
El 653 va unir a les seves funcions les del ishkhan Teodor Reshtuni que havia estat destituït. El 654 l'emperador va ocupar Armènia i va nomenar governador a Maurianos amb el que va col·laborar com ishkhan fins a la conquesta àrab. El 656 els àrabs van dominar Armènia i van establir com a governador a Hamazasp Mamikonian.
Sembat va seguir al servei de Bizanci i el 691 fou nomenat governador en substitució de Nersès Kamsarakan, amb Symbatios, un grec, com a patrici al seu costat.
Per venjar-se del bizantins que el 635 l'havien torturat, quant va tenir el poder es va passar al camp musulmà i va cridar als àrabs que van enviar un exercit dirigit per Muhammad Ibn-Merwan que va restablir el domini del Califa. Els àrabs van designar prefectes per controlar el país. Muhammad fou derrotat pels khàzars vinguts del Caucas, però el seu nebot Maslama els va poder rebutjar. Symbatios va entregar el país sense lluita.
El 695 Muhammad va tornar a Síria i va deixar com ostikan (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili
Tiberi III va enviar un altra exèrcit vers el 696, i es va produir una batalla de resultat incert prop d'un lloc anomenat Paik probablement no massa lluny d'Erzurum entre els bizantins i Sembat. Ambdós exercits es van retirar.
A una data indeterminada vers el 697 Abdallah feu empresonar a molts nakharars i ishkhans, es va apoderar dels seus tresors i de les seves terres. Sembat II i el patriarca Sahak III foren enviats a Damasc.
Alliberat Sembat II i retornat a Armènia vers 698, va passar al camp bizantí i va organitzar una revolta nacional. Els nakharars que el van secundar es varen concentrar a Akori. Al seu costat estava sa germà Ashot II Bagratuni, Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, fill d'Ashot I Bagratuni, i Vard Reshtuni, fill de Teodor Reshtuni. Un exèrcit àrab va atacar als revoltats quant marxaven en direcció a la frontera bizantina, a la vila de Vardanakert, prop d'Akori. El fred no deixava combatre als àrabs i dos mil armenis van aplanar al exercit musulmà molt mes nombrós. Els soldats es van escapar cap al Araxes que van creuar perquè estava gelat, però es va trencar el gel i la majoria van morir; nomes 300 van retornar a la seva base a Siunia on la princesa Shushan els va acollir i quant va arribat Sembat, que els volia, va aconseguir que els deixés lliures. Sembat llavors va enviar la noticia a la cort de Constantinoble de la que es va declarar vassall, amb regals, i fou reconegut curopalata (vers el 700).
Vers el mateix any una expedició àrab que havia entrat al Vaspurakan fou derrotada a Kugank per Vard Reshtuni, i una expedició dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand fou desfeta pels Kamsarakan.
Però per por de les represàlies àrabs Sembat II es va retirar al Taiq, on es va establir a la fortalesa de Tukharq, prop de la frontera bizantina.
El Califa Abd al-Malik va enviar als seus lloctinents Muhammad Ibn-Merwan i Uqba a Armènia. Els nakharars es van rendir sense lluita. (vers 702).
El patriarca Sahak III que va anar a veure al califa per intercedir va morir al viatge (703). Però les seves súpliques van servir perquè no hi hagués represàlies. Fou elegit nou patriarca Elia d'Ardjesh, bisbe de Bznuniq (703-717). Llavors el patriarca d'Aghuània (el nom apareix com Bakur i com Nersès) es va separar de l'església armènia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghuània Sprahm. Elia, amb el suport del califa i del senyor local d'Aghuània Sheroe, va anar a Bardaa, va deposar a Bakur o Nersès al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a Damasc. Un nou patriarca d'Aghuània fou nomenat en un sínode.
El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars. Sembat II, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avançar cap a Vanand però foren desfetes per Muhammad Ibn-Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminació dels nakharars al governador de Nakhichevan, Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz-Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706). Sembat II va marxar a territori bizantí i es va instal·lar a Poti a la Còlquida, on va morir.
Vers el 706 el govern, que havia exercit Muhammad Ibn-Merwan fou confiat a Abd al-Aziz Ibn-Hatim al-Bahili.
