Shirin Ebadi
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Shirin Ebadi (en persa: شیرین عبادی) (n. Hamadan (Iran), 21 de juny de 1947) és una advocada iraniana defensora dels drets humans, en especial dels drets dels infants i de les dones. Va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau de 2003.
[edita] Biografia
Ebadi va néixer a la població iraniana de Hamadan, però l'any següent la seva família es va traslladar a Teheran.
El 1965 va aconseguir una plaça a la facultat de Dret de la Universitat de Teheran. Va enfocar la seva carrera cap al càrrec de jutgessa, càrrec que va ocupar oficialment el març de 1970. L'any següent es va doctorar en dret privat a la mateixa universitat. El 1975 li fou encarregada la presidència d'una branca legislativa de la Cort de Teheran, la qual cosa li convertia en la primera dona d'Iran en aconseguir-ho.
Tot i així, li va ser assignada una posició menor a partir de la revolució iraniana de 1979, quan els religiosos conservadors insistiren en la prohibició islàmica de tal càrrec de jutgessa per a les dones. Després de moltes protestes d'ella i d'altres jutgesses, van poder ocupar un càrrec lleugerament superior, el d'"experta en Dret". Finalment, sense voler continuar soportant la situació de discriminació, es va retirar. Per aquesta negativa li fou vetat el treball judicial fins el 1992, any en què va poder obrir un gabinet jurídic. En tot aquell temps exclosa de la carrera judicial, va poder escriure alguns llibres i una gran quantitat d'articles a diaris iranians que li donaren molta popularitat.
En els darrers anys, Shirin Ebadi ha actuat com a advocada en casos d'assassinat i en casos d'abusos a infants. A més a més, acostuma a donar classes a la Universitat de Teheran, alhora que promou l'status legal dels infants i de les dones, tal com ho posen de manifest els diversos projectes en els quals col·labora des de les diferents organitzacions que lidera (com per exemple, l'oficina de la UNICEF a Teheran).
Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans, especialment els de les dones i els nens, va rebre l'any 2003 el Premi Nobel de la Pau. En la seva lectura Nobel, a més d'atorgar als drets humans la importància que justament es mereixen, i de fer esment a les seves condicions de dona, de ciutadana d'Iran, i de musulmana, fa una crida al sentit comú per evitar guerres sota el pretexte de la lluita contra el terrorisme, en molt clara relació a la política exterior estatunidenca.
