Càncer
De Viquipèdia
Aquest article tracta sobre la malaltia. Per a d'altres significats, vegeu Càncer (desambiguació).
El càncer és un conjunt de malalties de pronòstic i tractament diferents, que depèn de la localització anatòmica en la que es trobe i del tipus cel·lular o histològic del que procedisca, principalment.
El càncer és una proliferació accelerada, desordenada i incontrolada de les cèl·lules d'un teixit que invadeixen, desplacen i destrueixen, localment i a distància, altres teixits sans de l'organisme.
Taula de continguts |
[edita] Característiques del càncer
[edita] Morfologia del càncer
Les cèl·lules tumorals tenen una morfologia alterada que depèn de la diferenciació i de l'anaplàsia. La diferenciació cel·lular d'un tumor és el grau en el que les cèl·lules parenquimatoses es pareixen a les cèl·lules normals de les que procedeixen, tant morfològicament com funcional. Generalment els tumors benignes estan ben diferenciats i els càncers varien des de ben diferenciats a indiferenciats. L'anaplàsia és l'absència de diferenciació que comporta a una falta d'especialització o de funció cel·lular i generalment quant més anaplàsic siga un càncer més alta és la seua velocitat de creixement.
[edita] Creixement tumoral
El creixent tumoral o la proliferació de cèl·lules tumorals té les següents característiques:
- Accelerat, per un augment de la divisió cel·lular que fa que les cèl·lules tumorals es troben en continu cicle cel·lular amb un excés de proliferació cel·lular.
- Descontrolat, degut a que no es deixa influir pels factors de creixement ni altres estímuls externs.
- Autònom: La divisió cel·lular és independent i no està coordinada amb la resta de cèl·lules del seu entorn.
- Escapa al sistema immunitari que reconeix a las cèl·lules tumorales com pròpies.
- Inhibició dels procesos de mort: Las cèl·lules tumorals mai entren en apoptosi o mort cel·lular programada.
[edita] Invasió local
La invasió és la capacitat que tenen les cèl·lules tumorals d'infiltrar-se o penetrar en els teixits normals i en els vasos sanguinis i produir metàstasi. La invasió no és deguda solament a la presió del creixement tumoral, sinó a característiques fenotípiques que adquireixen les cèl·lules canceroses. Els pilars sobre els que es basa la invasió són:
- Angiogènesi o neovascularització: És la capacitat de formar nous vasos sanguinis mitjançant la secrecció de factors de creixement com el Factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF). Els nous vasos són indispensables per a la nutrició de las cèl·lules tumorals i per a poder metastatitzar.
- Addherència: És l'anclatje de la cèl·lula tumoral mitjançant l'adquisició de receptors específics a la membrana basal i a la matriu extracel·lular. Aquests receptors són per a integrines, MAC y caderines.
- Proteòlisi: És la destrucció de la membrana basal i de la matriu cel·lular mitjançant la secrecció d'enzims com les colagenases que destrueixen el colàgen i així poder obrir-se camí entre aquestes estructures.
- Mobilitat: És la migració o locomoció de les cèl·lules malignes a través de la matriu cel·lular per a arribar a un vas sanguini o limfàtic, intravasar-se, ser transportades per la corrent sanguínia fins capil·lars distants, extravasar-se i migrar una certa distància per iniciar la formació d'una nova colònia (metàstasi).
[edita] Metàstasi
La metàstasi és la disseminació a òrgans distants del tumor primari malign. Succedeix generalment per via sanguínia o limfàtica.
[edita] Biologia molecular del càncer
[edita] Carcinogènesi
La carcinogènesi és la formació del càncer mitjançant els carcinògens o també malalties genètiques.
[edita] Genètica del càncer
El càncer és una malaltia genètica produïda per la mutació de determinats gens en una cèl·lula determinada i que adquereix les característiques del càncer. Aquests genes són de tres tipus:
- Oncogens: Són genes mutats que procedeixen d'altres anomenats protooncogens encarregats de la regulació del creixement cel·lular.
- Gens supresors tumorals: Són els encarregats de detenir la divisió cel·lular i de provocar l'apoptosi. Quan es muten aquest gens la cèl·lula es divideix sense control.
- Genes de reparació de l'ADN:Quan el sistema de reparació és defectuós com a resultat d'una mutació adquirida o heretada, la taxa d'acumulació de mutacions en el genoma s'eleva a mesura que es produeixen divisions cel·lulars. Segons el grau en que aquestes mutacions afecten a oncogens i gens supresors tumorals, augmentarà la probabilitat de padeixer neoplàsies malignes.
[edita] Natura clonal del càncer
Els càncers s'originen a partir d'una cèl·lula única després de múltiples mutacions (de cinc a deu) en el genotip per a que es transforme en un fenotip maligne en el transcurs de diversos anys, donant lloc a un clon de cèl·lules que és el tumor.
[edita] Nomenclatura del càncer
Tots els tumors, benignes i malignes tenen dos components bàsics en la seua estructura:
- Les cèl·lules neoplàsiques proliferants que constitueixen el parénquima.
- El seu estroma de sostén, constituït pel teixit conectiu i vasos sanguinis.
La nomenclatura oncològica es basa en el component parenquimatós. Segons el comportament dels tumors:
- Tumors benignes: El seu nom acaba en el sufixe -oma, simplement i segons l'origen del teixit del que procedisquen els tumors benigns poden ser: fibroma (teixit conjuntiu fibrós), mixoma (teixit conjuntiu laxe), lipoma (teixit adipós), condroma (teixit cartilaginós), osteoma (teixit osi), hemangioma o angioma (teixit vascular), linfangioma (teixit linfàtic), meningioma (meninges), tumor glómic (teixit nerviós de sostén), leiomioma (teixit muscular llis), rabdomioma (teixit muscular estriat), papiloma (teixit epitelial formant papiles), adenoma (teixit glandular), teratoma (cèl·lules totipotencials), nevus (melanocits).
- Tumors malignes o càncer:
- Els càncers que deriven dels teixits mensenquimatosos o mesoderm es denominen sarcomes (del grip sar, "carnós"), per exemple fibrosarcoma, mixosarcoma, liposarcoma, condrosarcoma, osteosarcoma, angiosarcoma, lifangiosarcoma, sinoviosarcoma, mesotelioma (teixit pleural), leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma.
- Les neoplàsies malignes d'origen epitelial, derivades de qualsevol de las tres capes germinals de l'embrió, es denominen carcinomes, per exemple carcinoma epidermoide o escamós, carcinoma basocelular, adenocarcinoma, cistoadenocarcinoma, coriocarcinoma.
- Els tumors que prodedeixen del teixit nerviós són els gliomes.
- Els càncers hematològics són els linfomes i les leucèmies.
- Els tumors malignes que no cumpleixen les regles anteriors i acaben en -oma són: el melanoma, el hepatoma, el seminoma.
[edita] Diagnòstic del càncer
[edita] Biòpsia
El diagnòstic del càncer es basa indispensablement en la pressa d'una biòpsia del tumor per tal de fer un estudi histològic amb el seu grau de diferenciació i d'invasió, i per un estudi molecular per a determinar els seus marcadors biològics i genètics. Cap diagnòstic de càncer és vàlid si no està basat en l'estudi d'una biòpsia, i per tant el personal mèdic farà tot els esforços per aconseguir una mostra de teixit vàlida per a confirmar el diagnòstic de càncer davant la persistència de la sospita clínica.
[edita] Estadificació del càncer
Determina l'extensió de la malaltia cancerosa basada en el concepte de que el càncer s'extén espacialment en el cos en tres nivells que són el local, regional i a distància. Existeixen dos tipus d'estadificció que són:
- L'estadificació clínica basada en l'exploració física, les radiografies, el TAC, la RMN, la gammagrafia i altres tècniques d'imatge.
- L'estadificació anatomopatològica o quirúrgica que consisteix en l'anàlisi histològic de tots els teixits extirpats durant la cirugia, que pot tenir lloc durant l'extirpació definitiva del tumor primitiu o com un procedimient apart d'estadiatge.
El sistema d'estadiatge més empleat és el TNM (Tumor, Node (gangli) i Metàstasi) que valora la malaltia local (mida tumoral), regional (nombre de ganglios afectes) i diseminació a distància (presència de metàstasi). El TNM fou codificat per la International Union Against Cancer i la American Joint Committee on Cancer.
[edita] Tractament del càncer
Es basa en tres pilars bàsics: cirugía, quimioteràpia i radioteràpia. Existeix una quarta via anomenada teràpia biològica que inclou l'hormonoteràpia, inmunoteràpia, i noves dianes terapèutiques no citotòxiques. El tractament del càncer és multidisciplinar on la cooperació entre els diferents professionals que intervenen (cirugians, oncòlegs mèdics i oncòlegs radioterapeutes), és de màxima importància per a la planificació del tractament; sense oblidar el consentimient informat del pacient.
En el pla de tractament hi ha que definir si el tractament va a ser amb intenció curativa o amb intenció paliativa.
La resposta al tractamient pot ser:
- Completa: Si s'ha produit la desaparició de tots els signes i símptomes de la malaltia.
- Parcial: Si existeix una disminució major del 50% en la suma dels productes dels diàmetres perpendiculars de totes les lesions mesurables.
- Objetiva: Es la resposta completa o parcial.
- Progresió: Si apareix qualsevol lesió nova o existeix un augment major del 25% en la suma dels productes dels diàmetres perpendiculars de totes les lesions mesurables.
- Estable: Si existeix creixement o reducció del tumor que no cumpleix cap dels criteris anteriors.
Quan no és possible la mesura de les lesions, els marcadors tumorals són útils per valorar la resposta al tractamient.
[edita] Prognòstic del càncer
A partir de la dècada de 1990 i amb les tècniques terapèutiques disponibles, el càncer és curable en aproximadament el 50% dels pacients diagnosticats. El pronòstic del càncer depen sobre tot de:
- La localització anatòmica del tumor primari.
- Del tipus histològic amb el seu grau de diferenciació cel·lular, les seues característiques biològiques i citogenètiques.
- De l'estadi del càncer o extensió de la malaltia.
- L'edat del pacient.
- L'estat funcional o la reserva fisiològica del pacient.
[edita] Prevenció del càncer
Encara que la causa del càncer és desconeguda en molts casos i multifactorial en altres, es coneixen uns factors de risc, que augmenten la probabilitat de contreure càncer i que deurien evitar-se, com per exemple el tabac. S'estima que fins un 50% dels càncers podrien ser evitables.
[edita] Prevenció primària
- Educació i hàbits saludables:
- Deixar de fumar: Salva i perllonga la vida, més que qualsevol activitat de Salut pública.
- Dieta saludable.
- Evitar l'exposició al sol.
- Quimioprevenció: És la utilizació de determinats agents químics, naturals o sintètics, per revertir, suprimir o impedir la carcinogènesi abans del desenvolupament d'una neoplàsia maligna.
- Quimioevitació: És l'evitació de determinats agents químics cancerígens o dels que no es té la seguretat de que no provoquen càncer.
- Vacunació: Les vacunes per determinats virus, poden prevenir determinats tipus de càncer. Per exemple la vacunació universal contra l'hepatitis B, pot reduir la incidència de hepatoma.
[edita] Prevenció secundària
Es la detecció precoç del càncer en individus asintomàtics, amb l'objetiu de disminuir la morbilitat i la mortaldat.
[edita] Epidemiología del cáncer
- Freqüència: El càncer és la segona causa principal de mort després de les malalties cardíaques. Tanmateix, les morts per malalties cardiovasculars estàn reduint-se, mentres que les morts per càncer estàn augmentant. S'estima que al llarg del seglo XXI, el càncer siga la primera causa de mort als països desenvolupats. Maltrat açò, s'ha produït un augment en la supervivència dels pacients amb càncer. Les cinc principals causes de mort per càncer per ordre d'importància tant en homes com en done són: càncer de pulmó, càncer colorrectal, càncer de mama, càncer de próstata i càncer de melsa.
- Factors de risc: El principal factor de risc és l'edat, ja que dos terceres parts de tots els càncers succedeixen en persones majors de 65 anys. El segon factor de risc és el tabac i li segueix la dieta, l'exercici físic, l'exposició solar, i altres estils de vida.
[edita] Conceptes relacionats
- Neoplàsia: Significa literalment "nou creixement", "nova formació" o "nou teixit" però s'emplea únicament en el sentit de "proliferació cel·lular". Les neoplàsias poden ser benignes o malignes. Si s'emplea el terme "neoplàsia" o neo aisladament, significa "proliferació cel·lular maligna".
- Tumor: Inicialment aquest terme s'aplicà a la tumefacció, inflamació o augment de mida d'un órgan o teixit amb la inflamació. Amb el trascurs del tiemps s'olvidà el sentit no neoplàsic de tumor i en l'actualitat el terme tumor és l'equivalent o sinónim de neoplàsia. També hi han tumors benignes i tumors malignes.
- Cáncer: Aquest mot deriva del grec y significa "cranc". Es diu que les formes corrents de càncer avançat adopten una forma abigarrada, amb ramificacions, que s'addereixen a tot el que toca, amb l'obstinació i forma similar a la d'un cranc marí i d'ací deriva el seu nom. Es considera a voltes sinònim dels termes "neoplàsia" i "tumor", tanmateix el càncer sempre és una neoplàsia o un tumor maligne.
- Oncologia: Del grec "oncos", tumor, és la part de la medicina que estudia els tumors o neoplàsies, sobre tot malignes (càncer).
[edita] Alguns tipus de càncer
- Càncer colorrectal
- Càncer de còlon
- Càncer de fetge
- Càncer de mama
- Càncer de pell
- Càncer de pròstata
- Càncer de pulmó
- Carcinoma microcític pulmonar
- Leucèmia
