Cianocobalamina
De Viquipèdia
| Les Vitamines |
| Vitamina A |
Vitamines B
|
| Vitamina C |
| Vitamina D |
| Vitamina E |
| Vitamina K |
La cianocobalamina o vitamina B12, és un complex hexacoordinat de cobalt. A vegades també se'l anomena cobalamina tot i que exactament no és el mateix compost.
Quatre posicions de coordinació estan ocupades per un macrocicle de corrina. Una de les posicions axials es completa amb un grup ciano, CN-. Una cadena lateral de l'anell de corrina composta per una amida, un grup fosfat, una ribosa i un nucleòtid completa la coordinació a través de la resta 5,6-dimetilbenzimidazol en el seu extrem.
La corrina, el grup fosfat i el CN- proporcionen cada un una càrrega negativa, presentant el cobalt en estat d'oxidació +3. El complex resulta ser d'espín baix.
[edita] Història
El 1926 els metges G. Minot i W. Murphy van descobrir que el fetge cru servia per al tractament de l'anèmia perniciosa.
El 1948 el químic Karl Folkers va aïllar a partir de fetge de vacú la cianocobalamina, reconeixent-lo com el factor antianèmia perniciosa. Realment, el CN- es va incorporar a través del procés d'aïllament.
El 1962 Dorothy Crowfoot Hodgkin va publicar l'estructura d'aquest compost havent-la elucidat per mitjà de difracció de raigs X. El 1964 li van concedir el Premi Nobel de Química pels seus estudis.
