Gottfried Wilhelm Leibniz
De Viquipèdia
Gottfried Wilhelm Leibniz (o Leibnitz) va néixer a Leipzig (Alemanya) el 21 de juny de 1646, i morí a Hanover el 14 de novembre de 1716. Fou un filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, bibliotecari, i advocat alemany de llinatge sòrab.
El 1676 va descobrir el càlcul diferencial i integral, independentment de Newton. Fundà l'Academia de les Ciències de Berlín.
[edita] Obres
- Discurs de metafísica.
- Nous assaigs sobre l'enteniment humà.
- Monadologia.
[edita] El coneixement
Degut a l'estreta relació que veu entre realitat i llenguatge, cerca el fonament de la veritat en l'estructura lògica de les proposicions, d'on dedueix que hi ha dues veritats:
- Les de raó: que es fonamenten en el principi de no contradicció.
- Les de fet: que es fonamenten en el principi de raó suficient.
Els axiomes de la matemàtica i de la lògica són veritats de raó i els postulats de les ciències empíriques són veritats de fet.
[edita] La realitat
La definició de realitat o substància que donen Descartes i Spinoza no permet explicar les diferències individuals entre les moltes coses que hi ha al món.
Leibniz afirma que la realitat es compasa de substància individual, que anomena mònades i les descriu com a substàncies simples, innalterables, immortals, que "nomès poden començar per creació i acabar per aniquilació" de la mònada suprema (Déu). Cada mònada és diferent de les altres, cada una conté un principi intern de canvi (programa) que determina la seva evolució.
Aquest canvi parcial i continu constitueix la percepció que segons cada tipus de mònada és més clara o menys.
- Entel·lèquies: mònada amb percepcions fosques, és a dir sense conciència (coses).
- Ànimes: mònada amb percepcions més clares, acompanyades de conciència i memòria (animals).
- Esperits: mònada amb percepcions, conciència i memòria, que a més són raonables (persones).
Cada ésser de la naturalesa és un agregat de mònades, una de les quals representa els fenòmens de forma més clara i és la mònada activa.
Les mònades no poden actuar les unes sobre les altres però com que cada una segueix el seu programa el desenvolupament és harmònic i tot s'esdevé com si hi hagués comunicació entre elles (Harmonia).
