Porc
De Viquipèdia
|
Porc |
|||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||
|
|||||||||||||
|
|
|||||||||||||
| Sus barbatus Sus bucculentus Sus cebifrons Sus celebensis Sus domesticus Sus heureni Sus philippensis Sus salvanius Sus scrofa Sus timoriensis Sus verrucosus |
Porc varietat domèstica del porc senglar (Sus scrofa).
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits (peülla), només dos dels quals reposen a terra, amb cua en forma d’espiral. El cap és relativament gros amb el un morro llarg, té els ulls petits i les orelles grosses. La pell és gruixuda amb pèls llargs i durs (les cerres), i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada).
[edita] Biologia
A diferència de bovins ovins i caprins que són remugants, el porc és monogàstric i omnívor. Segons sigui la seva alimentació així seran les qualitats gustatives de la carn. La gestació dura tres mesos tres setmanes i tres dies i pareixen 8 o més porcells en cada ventrada. S’adapta a tots els climes, des dels subàrtics als tropicals i per això es troba com animal de granja en llocs tan diversos com Finlàndia i Nova Guinea.
Races més importants
Actualment a tot el món hi predominen races molt millorades genèticament originàries en general d’Europa i nordamèrica són entre d’altres les anomenades "Yorkshire", "Duroc", "Landrace", "Pietrain" i "Large White". Totes elles tenen com a característiques principals la facilitat de creixement i la producció molt menor de greix respecte les varietats tradicionals. En canvi són menys rustegues i més exigents en la qualitat del menjar. Habitualment es fan encreuaments entre les diferents races i la producció està molt tecnificada.
El porc ibèric és una varietat tradicional de la península ibèrica amb el color de la pell fosc i molt adaptat a l’ambient de la devesa. Depenent de la manera com s’hagi criat el producte resultant adquireix uns sabors o altres. Quan creix a l’aire lliure de manera extensiva “en montanera” pastura i aprofita les glans de roures alzines i garrics i així s’obtenen els pernils i els embotits més apreciats.
[edita] El porc negre mallorquí
Raça tradicional de Mallorca sembla que el seu origen són els creuaments entre els porcs ibèrics i els cèltics. Són animals de mida mitjana amb el pèl negre i les orelles caigudes grans i planes. Actualment la raça està regulada i existeix un llibre genealògic per garantir-ne la puresa. Són objecte d’una criança extensiva i semiextensiva i tots mengen els productes de la pròpia explotació: cereals,figues, figues de moro,garrics i pastures amb un percentatge limitat de pinso. Es sacrifiquen uns 3.000 porcs a l’any per fer-ne sobrassada de gran qualitat. També es venen uns 1.000 porcells a l’any que és un plat tradicional.
Fins a mitjan segle XIX era l’únic porc que es criava i era objecte d’un actiu comerç i se n’exportava la carn transformada, uns 20.000 animals vius eren transportats en vaixell a Barcelona cada any junt amb els passatgers tal com es pot llegir en la obra "Un hivern a Mallorca" de George Sand.
[edita] Problemàtica
L’estabulació generalitzada dels animals dins de granges amb un gran nombre de caps i la concentració en determinades comarques com Osona i Segrià fa que s’acumulin les dejeccions o purins i provoquen un greu problema mediambiental en contaminar les aigües subterrànies. Tanmateix les terres de conreu necessiten molta matèria orgànica que aquests residus li podrien proporcionar si s'aconsegueix gestionar-los adequadament.
