Xàtiva
De Viquipèdia
Xàtiva | |||||
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi a la Costera | |||||
Gentilici | Xativí (malnom: socarrat) Xativina (malnom: socarrada) |
||||
Població (2005) | 28.222 | ||||
Superfície | 76,60 km2 | ||||
Densitat | 368,43 hab/km2 | ||||
Altitud | 115 m | ||||
Nuclis de població | 5 | ||||
Coordenades | 38° 59’ 25” N 0° 31’ 16” W |
||||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||||
Partit judicial | Xàtiva |
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera. Històricament, Xàtiva ha estat una de les poblacions més importants del Regne de València, rivalitzant fins i tot amb València i Oriola, les altres dues ciutats més importants en la època foral. Va arribar a ser capital del Regne de València durant un curt període al segle XVIII.
Actualment compta amb 28.222 habitants i, encara que el seu pes demogràfic és menor, continua sent una de les ciutat referents històrics i culturals.
Els habitants de Xàtiva s'anomenen xativins, encara que popularment es coneixen per socarrats, perquè la ciutat va ser cremada per Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i també pels calorosos estius de la ciutat.
Taula de continguts |
[edita] Història
El nom de Xàtiva perd els seus orígens en l'època ibera, car trobem noms semblants a Ibèria, ibèric, ibera... a curta distància: Ibi, Tibi, com Sae-Tabis. Va florir durant l'època grega i fenícia. La Xàtiva romana prenia el nom de Saetabís i se li afegí el títol d'Augusta en honor a aquest emperador: Saetabis Augusta. Va tindre molta importància com a nuc de comunicacions. Durant l'època visigòtica els seus bisbes anaven als concilis de Toledo.
Durant l'època musulmana, durant un principi va pertànyer a Toledo i després passà a Cordova. També va ser part d'Almariya, del regne de taifa de Dénia, de Múrcia i de València. Durant els seus últims temps islàmica, va ser capital d'una Kora: província sobre unes 50 poblacions. En l'època musulmana Xàtiva és coneguda per alguns autors com el bressol del paper a Europa, per mà d'Abú masaifa.
Després de la conquesta (on Jaume I va respectar la mesquita) es va convertir en la capital de Governació del Xúquer, que duraria del 1244 al 1707. La frontera amb la governació de València era el riu Xúquer. Diverses de les seues poblacions es van distingir en esta època, com ara Gandia o Dénia.
Durant i després de Guerra de Successió Espanyola, Xàtiva (a vegades coneguda com la Gernika valenciana), va patir el setge de les tropes felipistes, després incendiada, i les dones i xiquets que es trobaven en l'església de Sant Francesc van ser massacrats. El nom de la ciutat es va canviar pel de San Felipe o "Colonia nueva de San Felipe".
Va arribar a ser capital de província del 1822 al 1833, gràcies a la insistència i treball d'un dels seus il·lustres fills: Joaquim Lorenzo Villanueva, que també colaborà en recuperar, el 28 de setembre de 1820 el nom de Xàtiva.
[edita] Climatologia
El clima a Xàtiva és mediterrani, encara que per la seua situació relativament allunyada de la costa i entre valls, els estius són més calorosos que a la resta del País Valencià, registrant-se freqüentment les màximes de tot el país a l'estiu.
[edita] Gastronomia i Festes
Són plats molt coneguts a Xàtiva l'arròs al forn i l'arnadí.
Des del 1250, se celebra la famosa Fira de Xàtiva. Aquest privilegi de'organitzar una fira comercial va ser concedit per Jaume I.
La celebració de la Setmana Santa també es viu amb gran intensitat.
[edita] Personatges Il·lustres
Els Borja, son originaris de Xàtiva. Van donar dos papes.