Web Analytics

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Història d'Amèrica - Viquipèdia

Història d'Amèrica

De Viquipèdia

Mapa antic d'Amèrica
Ampliar
Mapa antic d'Amèrica

La història d'Amèrica és la història dels pobles de Nord-amèrica, Amèrica Central, Sud-amèrica i el Carib. Comença amb la immigració cap a aquestes regions de pobles possiblement d'Àsia o d'Oceania durant l'Edat de Gel; la qual, quan acabà, va trencar el contacte entre aquest continent i la resta dels continents per mil·lenis.

La majoria dels ascendents dels pobles amerindis de Nord-amèrica van ser pobles caçadors immigrants que hi van immigrar per l'Estret de Bering, que durant l'Edat de Gel va estar congelat permetent el pas a peu. Els amerindis Paleo probablement van seguir als mamuts i altres animals que caçaven. En aquesta regió es van desenvolupar nombroses civilitzacions, com a l'Antic Món, però segles després, com ara les civilitzacions cahokia, zapoteca, tolteca, olmeca, asteca. Totes aquestes civilitzacions, llevat la civilització cahokia, van conformar una regió històrica coneguda com a Mesoamèrica. Aquesta regió inclou part de l'Amèrica Central on es va desenvolupar la civilització maia.

Els ascendents dels pobles amerindis sud-americans potser van immigrar de Nord-amèrica, o d'Oceania, per mitjà de basses. A Sud-amèrica es van desenvolupar la cultura del Chavín, la civilització chimú i la civilització inca, que va estendre el seu domini del Perú cap a Xile i Argentina.

Taula de continguts

[edita] Procés d'Immigració

La data del començament de la immigració per l'Estret de Bering és un tema molt controvertible. Es creu que va ocórrer fins i tot el 40.000 a.C. Els descobriments arqueològics suggereixen diverses onades d'immigració. Totes les teories, però, han acceptat que el poble inuit del Canadà va arribar molt després, probablement el segle VI, des de Sibèria. Les ruïnes arqueològiques més antigues són del 13.500 a.C., de la cultura clovis.

Cap a l'any 10.000 a.C. els humans van arribar al Cap d'Hornos, a la punta sud d'Amèrica. S'han trobat artefactes a Nordamèrica i Sudamèrica que daten del 10.000 a.C.

[edita] Civilitzacions

Article principal: Civilitzacions precolombines

Les civilitzacions es van desenvolupar segles després del començament de la immigració. La capital dels cahokians, Cahokia, localitzada a l'estat d'Illinois va tenir una població de 20.000. Per al segle XII la ciutat va ser una de les més poblades de Nordamèrica; Monk's Mound, el centre cerimonial més important de Cahokia és una de les construccions més grans del Nou Món. No obstant això, els asteques i els maies van bastir ciutats molt més grans, com ara Tenochtitlan que va tenir una població superior als 300.000 habitants a l'arribada dels conquistadors espanyols. El mercat que hi van establir va ser el més gran que havien vist.

Aquestes civilitzacions van desenvolupar l'agricultura, principalment de blat de moro, que és molt més gran del que es troba a Àsia, i que es va originar a Mèxic, així com la xocolata. També van plantar patates, tomàquets, carabasses i alvocats. No van desenvolupar la ramaderia a gran escala, ja que hi havia poques espècies adequades.

[edita] Nord-amèrica (llevat de Mesoamèrica)

Les civilitzacions més grans que es van desenvolupar a Nord-amèrica són:

  • els amerindis "Pueblo", que es van establir al sud-oest dels Estats Units.
  • Civilització Chaokia, que es va desenvolupar al centre de l'estat d'Illinois prop del riu Mississippi.

[edita] Mesoamèrica

Les principals civilitzacions, pobles o ciutats que es van desenvolupar a Mesoamèrica són:

[edita] Sud-amèrica

  • els chavins, una civilització del nord de Sudamèrica.
  • civilització chimú, al nord-oest del Perú.
  • civilització inca, la civilització més gran i important de Sudamèrica, fins a l'arribada dels europeus.

[edita] Descobriment d'Amèrica i la colonització

Article principal: Colonització europea d'Amèrica

Els primer europeus que van arribar a Amèrica van ser els víkings, els quals van establir una colònia de poca duració a Terranova. Hi ha altres teories que suggereixen que els xinesos van visitar Amèrica, però no hi a prou proves per confirmar-lo. El viatge més important, i sovint anomenat el "descobriment d'Amèrica" va ser el viatge de Cristòfor Colom. Aquest viatge va ser l'inici de l'abrupte fi del desenvolupament d'aquestes civilitzacions, la colonització de les terres per immigrants europeus, i la marginació i a algunes àrees exterminació dels habitants.

L'esclavatge i l'exterminació dels amerindis (per guerra o per causa de les malalties europees), van canviar dràsticament el component ètnic i demogràfic del continent. A més dels immigrants europeus, les feines d'agricultura al Carib, Brasil i els Estats Units van provocar l'arribada de esclaus d'Àfrica.

Les principals nacions colonitzadores van ser Regne Unit, Espanya, Portugal, França, els Països Baixos i Dinamarca (Grenlàndia). El començament de la fi de la colonització va ser la independència dels Estats Units el 1776, seguida d'Haití el 1804, i després dels països llatinoamericans de 1810-1830. Les noves nacions van tenir una composició ètnica molt diferent de la composició original: a Nordamèrica principalment europea (Canadà i els Estats Units) o mestissa (Mèxic); a Centreamèrica principalment mestissa o ameríndia, al Carib principalment africana, a Sud-amèrica molt variada: principalment europea i mestissa a Argentina i Uruguai, principalment mestissa a Xile, Veneçuela, Colòmbia i Equador, principalment ameríndia al Perú, Bolívia i poster Paraguai, i principalment europea i mulata al Brasil. Surinam és un país amb una demografia molt diversa, que inclou immigrants de l'Àsia, principalment d'Índia.

[edita] Articles relacionats

[edita] Civilitzacions

[edita] Època colonial

[edita] Història per país

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu